Si us plau, deixeu-nos en pau (2)
Curiosament, en un món cada cop més globalitzat i on es dóna per bo i millor l'eliminació de fronteres, l'Estat espanyol fomenta la seva existència amb la creació de nous símbols i la identificació afèrrima amb la seva selecció. Aquesta espanyolitat demostrada des de fa unes setmanes pels seguidors més efervescents de la "roja" (a alguns els deu ofendre aquest sobrenom) segur que deu sorprendre a més d'un.I és que la demostració desacomplexada del nacionalisme espanyol xoca amb la continència de la dels alemanys. Sembla ser que els primers se'n senten orgullosos (tot i la no gens allunyada herència franquista) i els segons encara tenen pors i vergonya de la implicació amb el feixisme.
El cert és que els que aquests dies no hem anat ni amb la selecció espanyola ni amb l'alemanya, hem estat en un autèntic espiral de silenci. Perquè, malauradament, aquells que no hem volgut anar ni amb els uns ni amb els altres perquè encara esperem tenir la nostra pròpia selecció hem desaparegut del mapa i ens hem quedat amagats (gariebé literalment) a casa.







