Els atacs de sempre
Algunes veus apunten que, últimament, s'està produint un canvi d'actitud i de tarannà de la dreta espanyola. Però, realment és així? No és la mateixa animadversió que des de fa temps i segles els espanyols ens tenen als catalans? Cada cop que algú alça la veu més del compte i focalitza la seva ràbia cap a nosaltres, ens quedem atordits i pensem que és la fi del món. Molts de nosaltres oblidem massa ràpid les càrregues que ens han fet amb anterioritat, ens sorprenem del què ens arriben a dir i ens atabalem pensant que aquest cop és el definitiu. Però sempre n'hi ha hagut i, malauradament, n'hi haurà.
2
( 3 vots )
carregantPotser ens hem anat oblidant mica en mica d'aquell Partit Popular que en boca de José Maria Aznar ens deia que "o governa el PP o hi haurà un risc per al futur d'Espanya amb una coalició de pancartistes, comunistes i independentistes que tots els matins esmorzen galetes de rencor i odi i volen trencar Espanya"? o quan deia que volia una "Espanya forta" on no havien de tenir cabuda 'els guetos identitaris i culturals'?
Ara ja fa tres-cents dels Decrets de Nova Planta imposats per Felip V després de la Guerra de Successió i l'ocupació militar dels diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó. Aleshores ens ho imposaren per dret de conquesta; ara, per ànsies assimilacionistes. Per la nostra banda, d'una vegada per totes, nosaltres hauríem de ser capaços de superar les seves escomeses, vèncer la por i donar el cop d'efecte definitiu.
Imprimir
Enviar
Collbató
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat