La festa de Madrid i Andalusia
A Josep Antoni Duran i Lleida encara li xiulen les orelles de tot el que va haver d’escoltar quan el passat mes de maig se li va ocórrer demanar ‘una reflexió serena’ sobre si, en temps de crisi, estava justificat aplicar una rebaixa de condicions per tenir dret a percebre el subsidi agrari del PER a Andalusia.Aquest cap de setmana, Joan Puigcercós ha estat menys políticament correcte que Duran i ha posat el dit a la nafra sobre part de les causes del dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros que escanya anualment Catalunya i els seus ciutadans. Entre els escanyats, milers de catalans d’origen andalús. Espanya i la matèria gris de les institucions de l’Estat saben que el manteniment dels privilegis d’alguns perilla si s’acaba amb aquest desequilibri. ‘Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga ni déu’ ha afirmat el líder d’Esquerra. Tempesta. Crítiques de tot tipus i demandes de rectificació. El modus operandi habitual.
El Banc Mundial situa en un 23% l’economia submergida d’Espanya. El país del Lazarillo de Tormes. Les inspeccions dels titulars d’Hisenda a Madrid i Catalunya presenten ràtios amb diferencials d’escàndol. La gestió recaptatòria per via executiva l’any 2008 es va situar en els 321 milions d’euros a Catalunya pels 140 de Madrid. Les seus de les grans corporacions -bancs, asseguradores, companyies de telefonia- tenen el seu domicili fiscal a Madrid i tot i generar el seu volum de negoci a tots els territoris de l’Estat tributen els seus impostos a Madrid.
La via de parlar clar acostuma a ser la menys agradable i incòmoda. Però farà bé Puigcercós si no practica aquell exercici tan habitual entre la classe política catalana de demanar disculpes a la primera de canvi quan des de Madrid s’engega la maquinària del soroll. I menys encara si està convençut que té la força de la raó. Seria raonable esperar que Artur Mas i Duran Lleida fessin costat al candidat d’ERC. En cas contrari, estaran donant carta de validesa als que neguen que Catalunya estigui espoliada fiscalment. Per molt políticament incorrecte que sigui afirmar-ho amb contundència. La forma no invalida el fons. Tampoc en campanya.







