Demagogs, frívols i reaccionaris
La immigració és un fenomen d’un fortíssim impacte socieconòmic. No hi ha dubte que és així i que l’arribada massiva d’immigrants a Europa és una conseqüència directa de la pobresa i subordinació al primer món de la resta de la humanitat.Però no és un fenomen novedós als Països Catalans. Al llarg del segle XX centenars de milers de persones es van desplaçar del sud de la Península cap al nord i Catalunya va ser el seu principal destí. Gent que abandonava les regions d’origen a la recerca d’un futur millor. La immigració va ser sovint perversament manipulada pel franquisme primer, i va fomentar els guetos i la desnacionalització del país. Si així va ser en inici, el relleu el va prendre una determinada esquerra que hi va veure una bossa de vots captiva que calia retenir i mantenir en un estatus diferenciat. Lluny de fomentar la integració dels nouvinguts, van alimentar una política de separació entre comunitats per raó de l’origen i de la llengua que parlaven.
Aquesta podria semblar una etapa superada. I no ho és. Les declaracions dels darrers dies, en plena campanya electoral, posen de manifest que les actituds irresponsables i partidistes es mantenen. Tots tenim present el vídeo del PP a Badalona, de clar signe xenòfob i reaccionari, que equipara delinqüència i immigració. O l’ús irresponsable de la immigració per part de la dreta regionalista i les conegudes afirmacions que vinculen el Govern de la Generalitat i el gihaidisme.
Però hi ha una altra actitud demagògica que és igualment censurable. L’esquerra naïf és un exemple clar de l’ús pervers de la immigració i de la voluntat de separar els catalans en funció de l’origen amb la instrumentalització de les cases regionals i la nul·la voluntat d’integrar els immigrants. O aquella esquerra que inspira campanyes amb el conegut “papers per a tothom” i que demostra la frivolitat amb què aborden el fenomen de la immigració. Sovint, a més, des d’una posició acomodada i actuant amb una irresponsabilitat manifesta.
Obliden, a consciència, que l’actual marc legal priva de competències Catalunya per regular i abordar un fenomen tan important com aquest, que l’espoli econòmic que patim ens deixa orfes de recursos per atendre les necessitats socials que genera la nova immigració i que, per si no n’hi havia prou, és un fet que aquest espoli sistemàtic ha creat una cultura del subsidi i la dependència i que, en essència, només ha beneficiat i potenciat la gran metròpoli de Madrid. Davant d’això l’actitud a dreta i esquerra ha estat de passivitat o de complicitat amb l’actual estat de coses, una evidència més de les actituds frívoles, demagògiques o reaccionàries amb què es segueixen abordant qüestions bàsiques per al nostre progrés social i nacional.