El perill de tornar a les dues Catalunyes
Des de la Seu d’Urgell, Artur Mas li retreia dimecres a José Montilla que, al seu parer, no surt de l’àrea metropolitana per fer mítings i que quan ho fa només gosa anar a Tarragona. Tota una declaració amb molta càrrega de fons per enfrontar un suposat barcelonauta Montilla al candidat de la força del territori, el mateix Mas.
14
carregantMontilla i els seus pentinaran simultàniament aquest dissabte 30 municipis del Baix Llobregat per intentar passar dels 108.000 vots del 2006 a la comarca als més de 200.000 de les eleccions espanyoles de 2008. Un 50 per cent d’abstenció diferencial significatiu entre els comicis al Parlament i al Congrés dels Diputats.
Més enllà de lectures i interpretacions, la divisió de Mas i Montilla entre les dues Catalunyes transporta a un perillós túnel del temps. Aquella Catalunya d’abans de 2003 en què la Generalitat governava contra l’altra vorera de la plaça Sant Jaume. En què la Diputació de Barcelona creava i potenciava els seus mitjans de comunicació per confrontar-los als del Govern de Catalunya i als de les diputacions convergents. La Catalunya Vella contra Barcelona.
Trencar amb aquesta Catalunya dual va ser un mèrit precisament dels dos partits que van condicionar les majories. Principalment ERC i en menor mesura ICV. Les dues Catalunyes havien deixat de fer-se la punyeta.
Una Catalunya interior -un país- no té sentit sense una capital forta. Una Barcelona que també la construeixen centenars de milers de catalans de comarques que hi viuen o hi passen el dia treballant. I viceversa. Un terç del mercat català és el consum interior.
Si a partir del 28-N tornem a la confrontació entre les dues Catalunyes, haurem retrocedit set anys. La Catalunya emergent amb vocació de projecció al món no s’ho pot permetre si vol ser capdavantera i competitiva. Hort i terrat. Obrers i pagesia. Trànsit i paisatge. Catalunya només serà si és una.
Imprimir
Enviar
PPCC.
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat