Artur Mas, una responsabilitat històrica
Artur Mas va sortir investit com a Molt Honorable del plató de TV3 de Sant Joan Despí. Però amb una ambigüitat calculada preocupant en l’horitzó nacional. Mentre parlava de concert econòmic no renunciava a entendre’s amb el PP a Catalunya i Madrid i suggeria a Montilla una sociovergència que garantís la seva investidura i l’estabilitat parlamentària.Tampoc no va donar una resposta clara a l’oferiment de Puigcercós. Va ser el líder d’ERC qui va fer la proposta de la nit. Anar junts a Madrid en defensa del concert econòmic i si embarranca en les pantanoses aigües dels cercles de poder espanyol, la resposta serà consultar en referèndum la ciutadania de Catalunya sobre quin vol que sigui el futur del país. Radicalitat democràtica.
El taló d’Aquil·les del líder de CiU va ser en diversos moments la seva política d’aliances a Madrid amb un suport permanent a Zapatero en les qüestions transcendents fins que el PNB ha ocupat la seva plaça de soci preferent. Un Montilla discret només va ser capaç de treure pit defensant la normalització lingüística davant d’uns poc polits en modals Rivera i Sànchez-Camacho.
El que el debat a sis va evidenciar és que existeixen dos blocs en la política catalana: Mas i Puigcercós partidaris del concert econòmic mentre Montilla, Camacho i Rivera se’n declaraven contraris. Herrera, sorprenentment, va mantenir-se neutral i tebi en la reivindicació.
És a partir d’aquest punt de partida d’un consens pel concert que s’hauria de començar a configurar una nova majoria a Catalunya, la partidària de superar l’autonomisme. Aquesta vegada traçant el pla alternatiu si Madrid reincideix en negar el que és just per Catalunya. No s’hi valdrà a improvisar respostes de darrera hora sense compromisos ferms com va succeir després de la sentència del TC contra l’Estatut.
Artur Mas té una responsabilitat històrica. Haurà de triar company de viatge: el PP de la intransigència i els quatre milions de firmes contra Catalunya; un PSC desorientat i amb doble ànima a qui el líder de CiU va arribar a suggerir acords o una Esquerra Republicana de Puigcercós disposada a cedir els seus escons si són per fer un pas endavant com es reclamava als carrers de Barcelona el dissabte 10 de juliol de 2010. Artur Mas -Convergència- decideix.







