L'ombra de Barajas
Milers de milions de persones caminaran aquest mes d'agost per les terminals dels aeroports catalans. Fa dos anys que els operadors de terra d'Ibèria de l'aeroport del Prat van envair les pistes per queixar-se per a liberalització i l'assignació a diverses empreses d'aquest servei, i, també, la tardor de fa dos anys, la societat catalana es va alçar per reclamar un aeroport amb hub de vols intercontinentals per aconseguir un aeroport de referència i de primer nivell.Els aeroports són un revulsiu econòmic per aquells territoris que en disposen i en fan un bon ús. Les queixes de l'any 2006 reivindicaven que els aeroports del Prat, Girona i Reus puguessin tenir un lloc en el mapa europeu de vols intercontinentals. Catalunya hauria de poder aprofitar la seva situació geoestratègica per convertir-se en la plataforma intercontinental del sud d'Europa. Si el país deixa de participar en aquesta activitat, estem cremant una de les maneres de crèixer econòmicament.
Malauradament, el model de gestió aeroportuària espanyol lliga de mans i peus els aeroports catalans. I, a més a més, si afegim l'ampliació de Madrid-Barajas, tot plegat es fa més difícil. Però l'estat espanyol algun dia haurà d'assumir que és inevitable que, en un futur, l'aeroport del Prat es converteixi en un aeroport intercontinental. Tot i que perquè això succeeixi, abans s'haurà de guanya la simpatia dels d'AENA i l'acceptació dels de Madrid i que aquests últims no tinguin por que el Prat es faci gran i faci ombra a Barajas.







