Guifré i les quatre barres
Segons conta la llegenda, el 897 a la Vall d'Ora (Solsonès) el rei franc va dibuixar sobre l'escut daurat del comte les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós, malferit al seu llit de mort de la lluita contra els sarraïns , constituint així l'escut català i la bandera catalana.La importància cabdal de Guifré el Pilós, sovint es posada en dubte. La història ens expica que el 878 Guifré va obtenir els comtats de Barcelona i Girona per haver col·laborat amb el rei en la repressió de la revolta de Bernat de Gòtia, avortant així un intent de trencar amb la monarquia carolíngia,. Però, de no haver-se esdevingut la mort prematura de Lluís el Tartamut, el 879 (origen de la descomposició de l'ordre carolingi) l'actuació de Guifré hauria dut, molt probablement, no pas a la independència dels comptats catalans sinó a la consolidació del poder reial franc al sud del Pirineu. Potser, com tots els gran mites, la grandesa de Guifré es basa en l'habilitat per situar-se políticament en un moment crucial com fou la crisi de l'Imperi Carolingi i en la capacitat de saber intervenir en la repoblació de l'àrea central dels comtats per estructurar-hi el comtat d'Osona i el bisbat de Vic, fet cabdal per a la futura vertebració de Catalunya.
Com sempre, la història es pot interpretar segons diversos punts de vista. Alguns poden subestimar la importància de figures com la de Guifré el Pilós i dubtar de la pretesa condició de creador de la nació catalana perquè tot naixement d'una nació és fruit d'un llarg procés. Però alguna cosa deu ser certa si aquest personatge mític se'l considera el creador de Catalunya i el pare de la nostra pàtria. Segurament Guifré va ser de gran importància històrica perquè sinó ara no parlaríem de les seves llegendes i només els personatges cèlebres i heroics passen als anhels de la nostra història.







