De festa en festa
Les festes majors catalanes se celebren, aproximadament, des del segle XIII. Més enllà dels seus orígens com a celebració d'una població (o un barri) del seu patronatge o com a commemoració d'un fet important de la seva història o tradició, les festes majors existeixen perquè existeix una comunitat que comparteix uns costums i tradicions i les vol mostrar durant els dies de festa i fer-ne partíceps els qui s'hi acosten.
1
( 3 vots )
carregantEn els seus inicis, la festa major estava conformada per actes religiosos (l'ofici solemne o la processó) i profans (cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre). A mitjans de segle XIX es va consolidar i, gràcies a la participació d'entitats obreres i recreatives, com els ateneus o societats de ball, va tenir un sentit més cívic que no pas religiós. Als anys setanta, amb la proliferació de l'associacionisme i les ànsies que suposava sortir de la dictadura, moltes agrupacions i partits polítics van voler recuperar el carrer com a espai festiu i reivindicatiu.
La festa major, doncs, ha anat incorporant nous elements a mesura que evolucionava; a partir del segle XX, les sardanes, l'esport o el cinema; a la dècada dels setanta, els concerts de rock; i avui en dia actes més multitudinaris. Però ara sembla que s'estigui tendint a entendre la festa no com una forma de relació social, sinó com una manera d'atraure gent de fora i fer calés. I aquí és on es perd l'essència. Tot i que la presència dels altres és cabdal i que la festa necessita dels forasters perquè el poble vol mostrar-se als de fora, no es pot anar a les festes majors com a purs espectadors i sense ànims de participar-ne. No vas a veure un espectacle, sinó a conèixer i compartir les tradicions i costums d'una comunitat existent.
Imprimir
Enviar
SABADELL
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat