Cosa de tres
El cara a cara Mas-Montilla hauria tingut interès informatiu però representava un bipartidisme irreal. Catalunya no és Espanya, tampoc en el sentit electoral del terme. Al Congrés dels Diputats, PSOE i PP sumen més d’un 83 per cent de les banquetes de l'hemicicle. CiU i PSC, a Catalunya, arriben a representar només el 58 per cent de l’electorat.Però, a més, el sistema català de partits és ben diferent. Tradicionalment hi ha hagut aliances electorals del primer partit amb un tercer i, en les darreres legislatures, Catalunya ha tingut un govern de coalició de tres formacions. Aquí, els tercers i quarts pinten.
Per reblar-ho, a 72 hores comptades del diumenge 28-N, els comicis són cosa de tres: d’Artur Mas, de Joan Puigcercós i d’Alícia Sànchez-Camacho. Si els pronòstics es compleixen, Montilla pot arribar a quedar a prop de la meitat de diputats d’Artur Mas. Fora de joc i amb un debat intern sobre si espanyolitzar o catalanitzar el discurs dels socialistes catalans. Els únics que poden condicionar els projectes de llei i l’acció de govern de CiU tot apunta que seran Partit Popular i Esquerra.
És per això que el debat a dos entre Mas i Montilla tenia encara menys sentit ni raó de ser. El cara a cara ha generat més soroll sobre les pròpies interioritats del funcionament del sistema polític i ha tapat durant dos dies el debat d’idees i programes. Atenció que tot aquest vodevil no hagi ajudat a que les eleccions de diumenge finalment siguin cosa d'un quart convidat: l’abstenció.







