Catalunya decideix
Tot apunta a que el 129è president de la Generalitat serà Artur Mas i Gavarró. CiU torna després de set anys però la societat catalana no és la mateixa que el 2003. Serà responsabilitat del nou President saber administrar-ho. I triar amb quins companys de viatge. Amb pactes puntuals o amb una acord permanent. Anar a pel cove sense peix o a buscar nous horitzons.El PSC es debatrà entre els 700.000 votants de les catalanes o el milió i mig que els hi fan confiança a les eleccions espanyoles. El debat sobre si la línia catalanista o la més tèbia nacionalment ha de predominar emergirà després del 28-N. Caldria que no oblidessin que els seus millors resultats en unes eleccions al Parlament els van aconseguir amb un Pasqual Maragall desacomplexadament catalanista.
A ERC li espera un futur incert si diumenge recupera els índexs de vot de 1999 i no és l’àrbitre de la situació. Després de col·locar el debat sobre l’estat propi en la centralitat de la política catalana, pot patir una travessa pel desert que no l’hauria d’allunyar ideològicament d’allà on ha estat sempre: l’esquerra independentista. Per contra, si supera la barrera psicològica dels 15 diputats, pot convertir-se en la força que condicioni la governabilitat d'Artur Mas o lideri l'oposició si el PSC entra en un període d'indefinició ideològica i lideratge feble.
El PP i C’s poden fer que l’unionisme sumi més vots i escons que amb Vidal-Quadras. Una reacció lògica dels qui tenen por que Catalunya vagi endavant i es plantegi un futur sense dependència d’Espanya. Els irreductibles sempre hi seran. Caldrà veure si Alícia Sànchez-Camacho vol esdevenir sòcia preferent d'Artur Mas i si aquest està disposat a iniciar una travessa amb la dreta espanyolista com ja va fer-ho en el període 1996-2004.
Joan Laporta busca la sorpresa després d'una campanya que ha aixecat expectatives i que ha omplert recintes per allà on ha passat. Es creurà la ciutadania que el millor president de la història del Barça en resultats pot fer el mateix amb Catalunya? Consolidaran Laporta, Tena i Bertran un tercer espai sobiranista de centre liberal que a la llarga pugui disputar el vot independentista captiu a CiU?
Un milió i mig de nous catalans en quinze anys i 42.000 nous electors respecte 2006. Diumenge Catalunya comença a decidir. I Artur Mas a partir del 29 de novembre a assumir aquesta responsabilitat i determinar cap on vol conduir Catalunya i si vol arribar a esdevenir algun dia el primer president de l'Estat català o seguir com sempre.
Que guanyi la democràcia i que ho facin les opcions que volen portar Catalunya a assolir la definició del president Macià: econòmicament pròspera, socialment justa, políticament lliure i espiritualment gloriosa. Només amb l'entesa entre elles, amb les majories que la ciutadania determini, serà possible avançar. Que Catalunya decideixi.







