L’ocàs dels fills de l’odi
No serà, el partit unionista Ciutadans no entrarà a l’Ajuntament de Barcelona, el gran objectiu d’aquesta marca electoral en què han confluït sectors d’esquerra i de dreta units per aquest nacionalisme espanyol que ha tingut en els grans mitjans de comunicació de Madrid els seus veritables impulsors. La COPE i El Mundo, en primer lloc, com a avaladors incondicionals. Però no val a menystenir el discurs de mitjans com El País, cau de cultiu d’aquest anticatalanisme visceral amb ínfules progressistes.L’ocàs dels fills de l’odi és un fet. Seguiran presents a la vida pública catalana, disposaran de regidors en alguns municipis però la seva força no passarà de tenir un caràcter residual en les institucions del Principat. I no serà pas perquè els hagin abandonat els mitjans de comunicació que els van il·luminar quan, fins i tot ara, han estat objecte d’una generosa cobertura mediàtica per part d’altres com La Vanguardia o d’algun diari digital en l’òrbita de la dreta regionalista. L’objectiu no és altre que restar vots al PSC i no els ha importat potenciar un partit que no deixa de ser una versió moderna del lerrouxisme d’antany. En canvi, El Periódico s’ha encarregat de dinamitar les ínfules progressistes de Ciutadans. Aquest mitjà va ser el que va donar a conèixer la militància pepera del seu líder virtual, Albert Rivera. I no val a oblidar que, en bona mesura, el discurs de Ciutadans s’ha articulat i ha crescut dins el PSC. Alguns dels seus capitans, com Corbacho, Sala, Bustos o Bello, van ser ànimes inspiradores del Foro Babel, defensors d’un vil-lingüisme que cal escriure amb ve baixa. No val a equivocar-se, doncs, la intenció d'El Periódico no és altruista sinó destinada, únicament i exclusivament, a evitar una pèrdua de vots del PSC.
No obstant això, el discurs de Ciutadans seguirà tenint adeptes a Catalunya i la prèdica dels seus intel·lectuals declarats (De Carreras, Espada, Tubau o Boadella) seguirà present als mitjans de comunicació. La seva ideologia, fonamentada en un furibund nacionalisme espanyol, no cessarà. Només cal veure l’anunciada iniciativa d’un projecte germà que patrocinen, entre d’altres, la cap de llista del PSOE a Europa, Rosa Díez, o el filòsof espanyolista Fernando Savater, que volen impulsar un partit a l’estil de Ciutadans, avalats pel Foro de Ermua i altres plataformes del mateix signe.
Tot i les possibles ramificacions, l’experiment Ciutadans –com a temptativa de projecte polític- insinua el seu ocàs abans d’hora. El seu discurs seguirà present a la vida pública catalana. Però com a projecte polític està tocat de mort.