Una Catalunya de majoria nacional
La meitat dels catalans que han donat suport a opcions parlamentàries han optat per partits que volen superar l’etapa autonomista. La majoria de CiU és rotunda i encara ho és més si al costat s’hi compten els escons d’ERC i els de Solidaritat Catalana. Els federalistes de PSC i ICV es queden en el 25 per cent i l’unionisme espanyolista representa el 16 per cent dels sufragis.
27
( 8 vots )
carregantCatalunya es bipolaritza: els de la manifestació del 10-J representen una majoria incontestable i els que van sortir al carrer per la roja pugen fins a assolir els seus millors resultats. És lògic que quan creix la consciència nacional entre la ciutadania, els enemics de la plenitud de Catalunya es mobilitzin com mai.
Artur Mas té la responsabilitat i mereix un crèdit de temps per governar i dissenyar les seves polítiques per ‘aixecar Catalunya’. Té el repte de gestionar l’etapa de major tensió institucional amb Espanya dels darrers 35 anys. Esquerra i Solidaritat, l’independentisme, hauran d’estar al costat de CiU quan sigui per avançar nacionalment. Però hauran de posar-s’hi al davant, de cara, si malauradament Convergència i Unió pretén repetir errors vells i especular amb futurs pactes amb qui arribi a la Moncloa el 2012.
El PSC ha volgut activar el votant PSOE i no l’ha mobilitzat. No només això sinó que ha perdut el vot que el va portar als seus millors resultats: el catalanista. Renegar de les polítiques amb prisma nacional del darrer govern li ha sortit car i ha donat la raó al Partit Popular que tot apunta que li pot haver mossegat part del seu electorat. Montilla ha fet paradoxalment el millor discurs des que és president quan ha sortit a reconèixer la derrota en la nit electoral. Haurà d’abandonar el partit després de les municipals, cita clau per mantenir els quarters d’hivern dels socialistes catalans des d’on iniciar la difícil represa.
Esquerra pateix un sotrac històric i baixa per sota dels resultats d’Àngel Colom. Però és la mateixa direcció i cares visibles que han obtingut aquest resultat els que van aconseguir-ne 23 i 21 el 2003 i 2006 respectivament. Amb l’excepció de Carod-Rovira que també és, com tota la direcció dels darrers anys, corresponsable dels mals resultats i la mala percepció d’Esquerra al Govern. La inexistència d’un relleu a Puigcercós que no provingui del grup de dirigents copartíceps del descens obliga ERC a mantenir-se unida i cremar totes les naus per mantenir el seu coixí més important, el municipalista. L’Esquerra de Puigcercós pot tenir crèdit fins el 22 de maig, nova cita amb les urnes per les municipals. Després d’aquest match ball tocarà un procés de refundació de l’esquerra nacional que defineixi clarament quin espai ideològic vol ocupar en els propers anys i encetar una sempre difícil travessa pel desert després d’un cicle de creixement electoral massa ràpid que no ha pogut o sabut consolidar.
Solidaritat Catalana té la missió de treballar des de la base parlamentària per dotar de consistència ideològica i programàtica a una opció independentista de centre liberal. Aquesta hauria de començar a pensar com disputar part del votant sobiranista que segueix dipositant la confiança en CiU com vot útil nacionalista.
Les urnes han parlat de manera clara i rotunda. La ciutadania ha escollit una Catalunya de majoria nacional. Artur Mas té el gran repte de gestionar el postautonomisme. És la seva hora, la seva oportunitat. Se l’ha guanyat. Catalunya ha decidit.
Imprimir
Enviar
Santa Maria de Palautordera
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat