Compte amb el PsoE
13
( 6 vots )
carregant
Les constants sortides de to dels dirigents espanyols del PP, les arengues apocalíptiques, talment fossin predicadors de l'Edat Mitjana que atemorien els seus fidels amb l'arribada de la fi del món podrien temptar de fer-nos creure que el discurs del socialisme espanyol, embolcallat en el cacarejat bon tarannà de Zapatero, és més sensible i digerible que el dels Acebes, Zaplanas o l'omnipresent Aznar (per a major glòria de CiU), que cada dia accentua més el seu discurs d'extrema dreta i de nacionalista espanyol excloent.
Zapatero ha estat una decepció monumental i s'ha descobert com un mentider, com un triler qualsevol a qui no li ha importat que més aviat que tard se li hagi acabat veient el joc. Va prometre la lluna en un cove amb l'Estatut i també va faltar al seu compromís de publicar les balances fiscals. Altra cosa és l'Estatutet pactat amb llum i taquígrafs amb Artur Mas a canvi del Govern de la Generalitat. Aquí no hi va haver entabanada, sinó una jugada sinistre a dues bandes que va resultar un nyap per als seus protagonistes.
L'ofensiva espanyolista del Partit Popular no trobarà cap barrera seriosa al PsoE, més enllà d'una qüestió de formes. Primer, perquè el tal Zapatero és president el PSOE gràcies als vots dels delegats del PSC que li van permetre guanyar per un escàs marge de vots a José Bono, un home que respon a les credencials mesetàries més tronades amb un discurs que no desentona, ni poc ni molt, amb el del PP.
Quan els dirigents del PsoE publiciten sense manies la voluntat d'enfortir les competències exclusives de l'Estat estan ensenyant les credencials autonomistes d'un partit que es declara federalista, però que concep un estat centralitzat amb una gran metròpoli que xucla les energies de la resta i en què els Països Catalans s'enduen la pitjor part amb una fiscalitat deficitària i patint una política d'inversions minsa i, a voltes, ofensiva. La mateixa política colonial que els espanyols van aplicar a tots els territoris d'ultramar.
Alerta, per tant, amb el PsoE. Les declaracions d'intencions dels seus dirigents no pressagien res de bo. Està per veure la reacció del PSC i la seva capacitat d'emancipar-se de la tutela d'una matriu que ja els va va fer empassar-se la Loapa en l'època de Felipe González. Si tornen a callar, si assisteixen impassibles a la retallada estatutària, evidenciaran la seva claudicació vegonyosa avantposant els interessos partidistes als del país.
Imprimir
Enviar
LLeida
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat