Esquerra, la reflexió imprescindible
La cadena d’esdeveniments de la tarda de dimarts va evidenciar que la resposta de la direcció d'Esquerra al missatge de les urnes no pot quedar només en una promesa d’elaboració d’un nou document de redefinició estratègica. Els papers s’han d’aplicar. I per aplicar-los calen persones.
50
carregantEl pas enrere d’Ernest Benach i el seu apunt blocaire de comiat són d’altura. Sinceritat a l’hora d’abordar el necessari moment en què els servidors públics han de saber deixar un càrrec i les responsabilitats. Visió de llarg abast en marcar el relleu generacional com un dels elements necessaris per treure del sot el partit degà de la política catalana. I obrir de debò les portes a les bones persones -i bones en allò que fan- que prometia Puigcercós dilluns.
Però Benach també -i sobretot- parlava d’innovar, modernitzar i crear noves estructures de partit. Una nova cultura organitzativa capaç de seguir el ritme del segle XXI. Esquerra és un partit essencialment revolucionari perquè busca un trencament amb l’ordre establert: la independència. Un partit revolucionari és obligadament avantguardista. I Esquerra ha perdut frescor a marxes forçades. El modus operandi dels 80 i 90 han quedat obsolets. El cop de xiulet i l’omplir fitxes sota amenaça són receptes que valien per l’ERC de Colom però no pel 2010. Esquerra té una primera corona de militància i quadres territorials fatigada i fastiguejada per aquesta manera de procedir. I, sobretot, la gestió del capital humà, molt lligada a la cultura organitzativa. Esquerra ha deixat perdre centenars de bones persones bones per no cuidar ni detalls ni formes.
Puigcercós té tot el dret a tenir almenys una segona oportunitat. Com a mínim comptar amb marge per operar els canvis imprescindibles que ajudin a superar el 22 de maig, cita clau per mantenir un coixí de representació municipal essencial per un partit arrelat al territori. El líder d’Esquerra és tan corresponsable de la situació com la resta de membres de l’Executiva Nacional i la seva versió reduïda, la Permanent, on Puigcercós no hi té majoria i des d’on s’han pres la major part de decisions transcendents dels darrers temps. A més, si una de causes de pèrdua de vot d’ERC ha estat la incomprensió de la feina feta al Govern de Catalunya, el cap de files d’Esquerra a la Generalitat era Carod-Rovira. El desastre és cosa de tots.
S’imposa un progressiu relleu generacional -de què parlava Benach- en àrees clau de l’organització. El substitut d’Ernest Benach a l’escó serà Pere Aragonès. Exlíder de les JERC, el diputat de la Llei de consultes, per sota dels 30 anys i amb una capacitació intel·lectual sobradament demostrada. I, sobretot, un dirigent polític amb sentit de la humilitat i la realitat. Aquesta és l’única Esquerra que pot iniciar el canvi de formes necessari per encendre de nou la il·lusió del que encara és el projecte més sòlid del mosaic independentista.
Toca sobretot a la generació d’Aragonès, els que van acompanyar Puigcercós a guanyar el 25è congrés d’ERC de 2008, fer un pas endavant i liderar el procés d’obertura i posada al dia del partit. Fins ara no han gosat o no els han deixat. Arriba la seva hora com li va arribar a Puigcercós el novembre d’ara fa 21 anys a Lleida. I fer-ho sense la cridòria pública habitual però amb la profunditat i contundència necessària que la situació d’emergència requereix.
Imprimir
Enviar
L'Estartit
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat