L’Onze: entre la perplexitat, el país real i l’estat propi
Arribem a una nova Diada en què per primera vegada hi haurà un bloc -en la tradicional manifestació de la tarda a Barcelona- que no és d’un partit polític. Només aquest fet diferencial d’enguany ja és per si sol noticiable i positiu. Que part de la societat civil organitzada prengui la iniciativa i es mulli demostra que aquesta és viva i està decidida a empènyer la classe política perquè no s’arronsi davant de Madrid.
1
( 5 vots )
carregantEn els darrers anys, la Plataforma pel Dret de Decidir ha protagonitzat manifestacions multitudinàries amb lemes inequívocament sobiranistes. La del 18 de febrer de 2006, just després del pacte Mas-Zapatero, en va ser la primera. I la de l’1 de desembre de 2007 per denunciar el precari estat de les infraestructures i la manca d’inversions de l’Estat a Catalunya encara va ser més gran. Però sense restar mèrit, s’ha de dir tot: la societat civil les va liderar però en la primera Esquerra Republicana va abocar-hi dedicació i recursos. I en la segona, es va comptar amb l’aval ja no només d’Esquerra sinó de CiU i d’Iniciativa alhora que bona part dels mitjans de comunicació del país també van legitimar-la.
Amb aquella explosió de ciutadans farts d’Espanya que van sortir a manifestar-se pels carrers de Barcelona alguns van arribar a teoritzar sobre el ‘tsunami’ sobiranista i que això de la independència era imparable i estava a la volta de la cantonada. Però el país real també són aquells 25 diputats del PSC i els més d’un milió sis-cents mil catalans que el 9 de març van votar el PSC-PSOE a Catalunya i els 600.000 que van donar el seu vot al PP. Aquests resultats van fer aigualir de cop aquella expectativa creada per la manifestació de l’1-D i pel malestar generat pel mal funcionament dels serveis de la xarxa de trens que l’Estat manté a Catalunya.
I sense anar més lluny en el temps, van ser més de 800.000 catalans que el passat dissabte van veure l’amistós Espanya-Bòsnia per Televisió Espanyola.
Tots aquests indicadors demostren que potser no estem tan a prop d’un procés secessionista com alguns havien profetitzat però el que no és menys cert és que hi ha més ciutadans que mai amb consciència que això d’Espanya és un mal negoci i que la millor solució per progressar és més poder de decidir per nosaltres mateixos.
L’estat de perplexitat de la ciutadania catalana que recollia l’estudi de l’IEC ha de servir a tots aquells qui treballem per aconseguir un estat propi per veure aquesta desorientació ciutadana com una oportunitat per transformar-la en una major presa de consciència que l’Estat català és més necessari que mai si no volem perdre el tren del progrés.
Però aquest augment de consciència independentista només vindrà si els sobiranistes fem la feina ben feta. Tots. Si els que treballen des de la societat civil no estan contínuament esbatussant-se entre ells per no se sap ben bé què. Si els independentistes que estan a les institucions aconsegueixen crear estructures d’estat i demostren a la ciutadania que són una classe dirigent capacitada per governar més que una comunitat autònoma. Si els que estan a l’oposició i ara parlen de dret de decidir eviten anar a buscar el benefici partidista i la foto a Madrid per recuperar el poder a qualsevol preu.
Malauradament, la recepta de la coca-cola encara no s’ha inventat per aconseguir la independència. Així que, l’endemà de l’Onze, tots els qui volem un estat propi hauríem de remar cap a la direcció que sabem que segur que ens portarà a bon port. Cap a construir un moviment sobiranista transversal, rigorós i seriós. Que primi la suma i no la divisió. Que enterri el sectarisme i busqui els punts de complicitat per sobre dels de que separen. Aquesta és la voluntat de l’equip de Directe.cat per aquesta Diada i en la que pensem seguir treballant.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat