No es pot anar a la processó i repicar campanes
Com si no fos una evidència que gairebé res no és blanc ni negre, la campanya a les eleccions municipals s'ha embolcallat d'un debat sobre seguretat de contrastos i extrems. Com a responsable polític dels Mossos, el senyor Saura té la responsabilitat de garantir una policia eficaç i vetllar per la seva imatge pública. I d'un polític abanderat d'una esquerra que s'anomena transformadora calia esperar alguna cosa més que l'estil frívol amb què ell i el seu equip han assumit el comandament de la policia de Catalunya. El gironí Joan Boada, secretari general d'Interior, és l'exemple d'una gestió maldestre i d'uns tics autoritaris innecessaris i doblement greus quan provenen d'algú que és un dirigent d'una formació política que té com a presumpte referent el respecte a les llibertats individuals i col·lectives. La paradoxa és que Boada es va estrenar en el càrrec i es va afanyar a penjar-se una medalla fabricant el cas “Núria Pòrtulas”, amb uns indicis delictius tan febles com dur anotat en una agenda les adreces de tres institucions públiques. Les seves posteriors explicacions van ratllar l'absurd i alllí on s'hi havia de llegir presumpció d'innocència, Boada va capgirar les tornes en el més pur estil de la dreta que ell assegura combatre. Per a Boada, que va faltar a la veritat repetidament quan el va entrevistar en directe Mònica Terribas a TV3, Pòrtulas era culpable mentre no es demostrés el contrari.
Las imatge dels Mossos s'ha deteriorat notablement gràcies a una seqüència de fets no exempta de dramatisme. Altra cosa és obviar que aquest no és el dia a dia dels Mossos i que és una policia eficaç i que compleix amb la missió encomanada, fora d'episodis puntuals que cal corregir i evitar en un futur. Però el que tampoc no s'acaba d'entendre és l'argumentari pro Mossos sense matisos, ja sigui quan diversos episodis qüestionen els seus mètodes en el tracte amb els detinguts com quan recorren innecessàriament a l'anomenat “kubotan”, que ni tan sols ningú acaba de deixar clar si és reglamentari o no, ni què aporta. Aquesta peça d'arts marcials, a més, no ajuda a oferir cap mena de bona imatge. Quina necessitat tenen els Mossos de fer-se malveure amb un estri que demana la garrotada directe? Kubotan Saura no ho ha aclarit, pres d'una desorientació i d'un discurs que ara li ha esclatat a les mans. Als Saura i Boada algú els hauria d'haver explicat abans que no es pot anar a la processó i repicar campanes.
L'altre extrem el representa l'"Artilleria Mediàtica Convergent (AMC)", que passa per alt la pallissa d'un grup de Mossos a un detingut. Tots aquests columnistes d'aires alliçonadors -i que enyoren els vells temps quan l'aliança PP-CiU era un fet a Barcelona i a Madrid- haurien de tastar una dignificant sessió de cops de porra, puntades de peu i cops de puny a comissaria, a veure si després els sembla tan intranscendent. Per molt que sigui la policia de la Generalitat, no esgarrifar-se davant unes imatges de salvatgisme policial és tant com aplaudir l'agressió al Mosso d'Esquadra per part d'un manifestant del moviment okupa. No tot és blanc o negre, però l'incompetent Budokan Saura i l'AMC sembla que pretenguin fer dels errors -diversos i greus- virtut.