Spain is pain, la gran oportunitat
El 32è aniversari de la Constitució espanyola serà recordat com el de major desprestigi mundial de la que encara presumeix de ser la novena economia del món en termes de Producte Interior Brut. Un gegant amb peus de fang que ha estat portada als mitjans de comunicació internacionals perquè un grup de treballadors d’un sector estratègic li han bloquejat l’espai aeri. Espanya s’argentinitza a marxes forçades. Ha viscut per sobre de les seves possibilitats com ho va fer el país que va independitzar-se amb la declaració de Tucumán de primers del segle XIX. La classe mitjana s’empobreix a un ritme imparable. Una franja juvenil hiperformada que no té oportunitats. Amanit amb una crisi de confiança internacional i unes retallades socials sense precedents.
50
( 19 vots )
carregant
La Constitució espanyola ha servit a l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero per justificar una militarització d’un l’àmbit civil sent conscient que l’opinió pública ho avalaria sense fissures. És la constatació que Espanya segueix sense desprendre’s d’herències prèvies al 6 de desembre de 1978. I el més greu és que no té actitud de canvi. Una casta aristocràtica de treballadors com els controladors aeris o fins fa dos dies els pilots d’Ibèria. Una AENA que retarda fins a nou mesos els permisos a Singapore Airlines i Spanair per poder operar un vol directe Barcelona-Sao Paulo i que Ibèria contraprograma en dues setmanes sense una mil·lèsima part d’entrebancs. Des de Barcelona no es pot volar directament a 23 estats del món amb qui Espanya ha subscrit convenis de bilateralitat que obliguen a aterrar primer a Barajas per entrar en territori estatal.
Espanya és això. L’exèrcit i l’article 8è de la Constitució. Els controladors. AENA i el boicot a la lliure competència a El Prat. Espanya és passat, Espanya és crisi.
Als sobiranistes catalans els toca continuar amb el procés d’acumulació de forces per legitimar l’opció de l’Estat propi entre la part de la població que encara dubta. Que CiU intenti la via del concert. Però que adquireixi un compromís davant de notari de fer una sortida endavant si temptativa fracassa. I que una pinya social i política reclami fins a les darreres conseqüències la transferència de la gestió de El Prat amb majoria determinant i percentual de la part catalana. Posar Espanya davant el seu mirall antidemocràtic i arnat és la millor recepta per seguir incrementant la desafecció amb un Estat que empobreix Catalunya.
Catalunya i els seus dirigents polítics i socials, com van fer les colònies sotmeses a Espanya, han de saber aprofitar el moment històric de debilitat espanyola per poder plantejar el pols definitiu per aconseguir el que una majoria parlamentària i probablement social voldria si es pogués plantejar: el ple autogovern.
Imprimir
Enviar
L'Estartit
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat