Tots els camins porten a Lizarra
Que la legalitat espanyola amb el Tribunal Constitucional de banderer prohibiria la llei de consultes del Lehendakari era un fet tan previsible com que la mateixa sentència té una càrrega d’avís per a navegants, la prèvia de la que pot venir en contra de l’Estatut. En el text, les referències a la ‘nación española' són contínues i el fet que no hi hagi hagut ni una sola discrepància entre els magistrats de l’Alt tribunal estatal indica que el bloc espanyolista va a la una i sense fissures.
0
carregantLa resposta del Govern basc estava anunciada feia dies: recórrer a Europa perquè siguin les instàncies comunitàries les que diguin que Espanya no és democràtica. A la pràctica servirà per poc més que això perquè el fallo dels òrgans judicials europeus arribarà després de molts anys de tramitacions burocràtiques. Que els ho expliquin als independentistes catalans detinguts el 92 que van haver d’esperar més de 10 anys a que Estrasburg els hi donés la raó i condemnés Espanya per no haver investigat les tortures més que fonamentades que van denunciar. Batasuna, per exemple, espera des que va ser il·legalitzada el 2002 que Europa es pronunciï sobre el seu cas.
És per això que Ibarretxe sap haurà de buscar una nova via si no vol acabar enredat en el Pla que ell mateix va posar en marxa. Una sortida més que possible pot ser un avançament electoral a mode de plebiscit ‘amb el dret a decidir dels bascos que sóc jo o amb el Tribunal Constitucional i la seva legalitat que són ells’.
Però aquest plebiscit a mode d’eleccions haurà de contenir una promesa perquè sigui creïble que el Lehendakari pensa anar de debò fins al final. La promesa hauria de ser tant concreta -per exemple- com que pensa convocar els ciutadans bascos a decidir quin futur volen per al seu poble en els 100 dies següents a ser investit President del Govern basc. I que la pensa portar a terme digui el que digui la legalitat espanyola perquè una consulta a la ciutadania és un exercici de democràcia amb majúscules.
Aquesta aposta podria fer que Ibarretxe aconseguís arrossegar una part de vot de l’esquerra abertzale que previsiblement no podrà concórrer amb normalitat a les eleccions. Però també comptarà amb el suport d’Eusko Alkartasuna i Aralar. Els actuals socis d’Ibarretxe d’Ezker Batua tampoc podran dir que no a una proposta d’aquest tipus.
Per tant, si això passés, Euskadi tornaria allà on era fa just 10 anys: al pacte de Lizarra-Garazi, criminalitzat sense treva des de Madrid encara a dia d’avui. Aquell acord aplegava tots els partits i agents socials que estaven per respectar els dret dels bascos a decidir el seu futur. Dit sense eufemismes, els que estaven per exercir democràticament el dret a l’autodeterminació.
Per sort -o per desgràcia- mai Euskadi i Catalunya han tingut camins 100% paral·lels. Però en aquesta ocasió caldria prendre nota per si el Constitucional retalla encara més l’Estatut. Serà la constatació definitiva que Espanya no respecta ni les seves pròpies lleis ni procediments com ha estat tota la tramitació de l'Estatut. Serà l’hora que els qui estiguin per superar aquesta injustícia antidemocràtica ho diguin en veu alta i decideixin fer un pas endavant i sumar una majoria al Parlament de Catalunya. Serà l'hora de la veritat. De passar de les paraules als fets.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat