Dilluns, 13 de desembre de 2010 05:00 h

L'esperit del 13

El 13 de setembre i el 13 de desembre de 2009. Arenys i Vic. Dues dates i dues ciutats que algun dia s’escriuran al llibre que narri quan a Catalunya va començar el canvi. Un canvi de base en què milers de ciutadans perdien la por a exercir el dret de decidir en una papereta quin era el futur que volien pel seu país.

600.000 catalans ja han practicat la democràcia en un any. Traduït en vots se situaria com el segon partit de l’hemicicle del Parlament. Però la grandesa del moviment de les consultes ha estat no encasellar-se en una opció determinada sinó estar presents entre tots els votants dels partits de matriu nacional. Esquerra Republicana i CiU -per aquest ordre- van saber acompanyar i donar suport a les consultes sense obstruir la iniciativa de la societat civil. CiU se’n va anar distanciant lentament amb els mesos; els republicans van mantenir el seu suport; i una nova formació política, Solidaritat Catalana per la Independència, va recollir més de 100.000 vots que procedien en bona mesura d’aquell moviment.

La consulta a Barcelona serà capital. Un país que té voluntat de ser ha de demostrar-ho i la seva capital no pot ser-ne aliena si el moviment del dret de decidir vol ocupar el centre del debat polític en aquesta legislatura.

Després de la gran consulta del 10 d’abril a Barcelona caldrà valorar i replantejar-se en què ha de convertir-se tot el capital de legitimitat acumulat pel moviment. Fer-les indefinidament podria conduir a la frustració i el cansament. Caldrà que els partits amb presència parlamentària que asseguren tenir per horitzó la plenitud nacional de Catalunya escullin quina és la seva prioritat.

Alguns poden tenir la temptació de creure que sense parlar-ne i aplicant altres prioritats a l’agenda l’esperit del 13 desapareixerà. Catalunya no és la de 2003. El que ha representat el moviment de les consultes ha vingut per quedar-s’hi. Té la força de la raó i la legitimitat de la democràcia. Un binomi indestructible.