Il·legalitzar el PSOE?
Es clou una setmana negra per a la democràcia. La societat catalana i ja no diguem l’espanyola s’han acostumat a viure amb normalitat un fet tan greu com que s’il·legalitzin dos partits polítics que representen una part significativa de la ciutadania basca. Hem passat d’allò que sempre s’havia afirmat per part dels governants espanyols de ‘todas las ideas son defendibles en democracia’ a una sentència tan excloent com que ‘qui no accepta la Constitució espanyola queda fora de la vida política’, una afirmació clarificadora de la Secretària de política institucional del PSOE, Mar Moreno.El mateix Luis María Ansón -exdirector d’ABC i La Razón i personatge més proper a La Falange que a l’esquerra independentista basca- va posar el crit al cel el 1998 quan Garzón i Aznar van decidir clausurar el diari Egin. Fins i tot Ansón recordava que en dret ha de prevaldre el principi que qui delinqueixen són les persones, no les organitzacions ni els diaris. Deu anys després, ja ni Ansón alça la veu quan Egin no ha tingut judici ni s’ha pogut demostrar cap de les acusacions de treballar al dictat d’ETA, arguments que es van utilitzar per justificar el seu tancament.
Si l’estiu del 2002 s’il·legalitzava Batasuna, aquesta setmana ha estat el torn per Acció Nacionalista Basca, una formació històrica que fins i tot va tenir representants en el govern de la República espanyola. I 48 hores després, amb pressa i sense variar els arguments en un exercici clar de tallar i enganxar, el Suprem ha dictat el mateix futur per al Partit Comunista de les Terres Basques, EHAK.
S’han fet servir arguments de tot tipus. Primer s’afirmava allò de qui no condemni la violència serà il·legalitzat. Ara ja es diu que s’interpreta que ANB i EHAK són continuadores de Batasuna i Batasuna comparteix finalitats amb ETA, ni que siguin finalitats polítiques.
L’afirmació del Conseller de justícia basc, Joseba Azkárraga, de plantejar amb els mateixos arguments la il·legalització del PSOE pot sonar -per poc habitual- com es diria popularment com una ‘fricada’. Però el que és cert de la reflexió d'Azkárraga és que dirigents de primera línia fins fa ben poc al PSOE com Rodríguez Ibarra o el mateix Felipe González van arribar a justificar el paper dels GAL, el terrorisme d’estat. Ibarra i González van acompanyar fins a les portes de la presó de Guadalajara el 2003 a l’exministre José Barrionuevo i l’exsecretari d’estat Rafael Vera, tots dos amb condemna ferma per haver estat implicats en les accions dels GAL. Per la mateixa regla de tres que s’ha aplicat amb Batasuna, el PSOE va compartir objectius i finalitats amb els GAL i no va haver-hi una condemna ferma i enèrgica de les seves accions.
Espanya ja ha superat Turquia en els nivells de qualitat de la seva democràcia. I el PSOE de Zapatero s’està atrevint fins i tot en decisions que ja hauria signat Aznar en els seus millors temps.
Per més difícil que pugui semblar alçar la veu contra aquest conjunt de decisions antidemocràtiques que s’han emprès aquesta setmana des de la judicatura espanyola, cal seguir-ho fent. Perquè és allò que van començar per uns i com que no eren dels meus vaig mirar cap a l’altre cantó. Quan més es debilita el sistema democràtic espanyol i les seves institucions, més febles seran les garanties que els ciutadans i les nacions que en formem part siguem jutjats amb garanties. I mentre 'estiguem' espanyols, tindrem uns quants judicis que afectaran el futur més immediat del nostre país.







