La Cambra de Comerç, portaveu de Zapatero?
Les declaracions del president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, produeixen sorpresa. Una sorpresa inquietant. Primer perquè es desdiu del càlcul que ell mateix va fer el 31 de juliol en què assegurava que es podrien ingressar entre 3.500 i 3.800 milions d’euros addicionals del que hauria de rebre Catalunya de l’Estat en aplicació del nou Estatut. Ahir, en un esmorzar amb dones empresàries, va rebaixar a la meitat aquesta previsió. Però el més preocupant és l’argument que va utilitzar Miquel Valls: que la situació econòmica no és la mateixa ara que al juliol.En altres paraules, Valls va vincular la sort del que Catalunya haurà de rebre a la situació de l’economia espanyola. Una recessió que, convé recordar, no només és una problemàtica catalana o de l’Estat. Aquest és l’argument pervers que Solbes i Zapatero han utilitzat i seguiran fent-ho. És a dir, que Catalunya rebaixi les seves aspiracions perquè ‘hem de ser conscients’ que estem en crisi. Se’ns apel·larà al seny, responsabilitat i ens reclamaran la mal denominada solidaritat. Res de nou.
L’Estatut és llei independentment de la situació econòmica en què es trobin immerses les arques de l’Estat. I la llei està per complir-la. O només quan interessa a Zapatero?
A més, ara fa tres mesos la crisi també era tan present com ho és avui i les previsions ja ens situaven aquesta tardor en l’escenari en què ens trobem.
I la tercera perversió d’aquest argument és que no fa ni un any, Zapatero, en plena precampanya per a les eleccions espanyoles del 9 de març, va empenyar-se en una autèntica subhasta de xecs regal per a la ciutadania. Taló per al naixement d’un fill independentment de si el pare i la mare eren rics o pobres. Descompte de 400 euros en la retenció de la declaració de la renda per a gairebé tothom. O promesa d’ortodòncia gratuïta. I no van ser les úniques. A més, Solbes i Zapatero es vantaven de la ‘bona gestió’ econòmica que havia permès un superàvit dels comptes de l’Estat de 20.000 milions d’euros. Queda clar que, com es diu popularment, s’ho van ‘patejar’ tot en mesures destinades a guanyar les eleccions.
Ara no val aquest xantatge emocional. Catalunya es mereix el sistema de finançament just el més just que sigui possible en el marc d’una llei limitada com és l’Estatut. No s’entén que Miquel Valls exercís ahir de portaveu de José Luis Rodríguez Zapatero. Potser sense ser-ne conscient ni mala intenció. Però la societat civil ara no pot fallar. No se li pot demanar que faci volar coloms però sí fermesa i ambició.
Els negociadors catalans no poden anar a Madrid com a molt a empatar el partit. Perquè si és així segur que l’acabarem perdent. Tots.







