El finançament i els errors de l'Estatut
Tot indica que a finals d’aquesta setmana haurien de produir-se els darrers contactes entre els quatre partits catalans de tradició democràtica per tal de tancar un acord comú en matèria de finançament per defensar a Madrid.
0
( 3 vots )
carregantLa petició d’unitat és de sentit comú i Esquerra Republicana és qui ha demanat amb més insistència que aquesta trobada a quatre es produís. Ha quedat evidenciat que hi ha molts interessos creuats i divisió interna en els dos grans partits catalans -PSC i CiU- sobre la conveniència o no per als seus interessos que s'arribi a tancar un acord.
Més enllà dels moviments tàctics a què assistirem aquests dies previs al debat de política general de la setmana que ve, s’imposa una reflexió: no es pot repetir l’esquema negociador de l’Estatut. I menys, encara, els errors que hi van anar associats.
En aquella tramitació, es va apurar fins que el 30 de setembre es va assolir un acord de consens al Parlament que alguns ja eren conscients que estaven disposats a retallar a Madrid. Uns per no incomodar el partit espanyol al qual estan federats. Altres per intentar provocar tensions i contradiccions al govern de Catalunya d’aleshores amb l'horitzó de recuperar el poder perdut el 2003. I el resultat va ser el de sempre. Va perdre Catalunya.
Ara els partits catalans -o alguns d'ells- pretenen pactar un mínim comú denominador per anar a Madrid. Però aquesta vegada allò que es porti a la capital d'Espanya no podrà ser susceptible de ser desnaturalitzat. El finançament ja té les bases fixades en l’Estatut que va ser aprovat a les mateixes corts espanyoles amb els vots, entre altres, del mateix Zapatero o Alfonso Guerra. No és acceptable una nova rebaixa que a la pràctica suposaria una segona ‘cepillada’ del finançament després de la que ja va patir a Madrid respecte allò que havia sortit del Parlament el 30 de setembre de 2005.
I si el finançament és manifestament insuficient, només quedarà la via que els partits que realment estiguin disposats a superar el marc autonòmic actual parlin clar i segellin un compromís de futures aliances a anar més anllà d'aquest tap que s'haurà demostrat que ja ha donat de si allò que podia donar.
Com a màxim en una setmana sortirem de dubtes de fins on està disposat cadascú a arribar i posar el llistó per anar a Madrid a jugar el partit de tornada de l'Estatut. El que no es podrà entendre i encara menys perdonar és que es repeteixin els errors que es van cometre llavors.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat