Sense complexos, País Valencià
La militància del Partit Socialista del País Valencià ha donat un toc d’atenció als dirigents del socialisme espanyol i també a la seva direcció territorial i els ha dit alt i clar que les sigles que donen nom al seu partit no es toquen.
1
carregantDe fet, van ser els mateixos socialistes espanyols -amb el silenci còmplice dels dirigents del PSPV- els qui el 2006 van permetre que en la reforma de l’Estatut d’Autonomia vigent des de 1982, el terme País Valencià saltés de l’articulat del nou text.
Més enllà de l’aberració de negar el rang d’oficial a una denominació ja acceptada a l'Estatut del 82 que era considerada comuna, històrica i popular com País Valencià, el que va demostrar aquesta actitud és fins a quin punt el PSPV de Joan Ignasi Pla havia tocat fons.
Tocar fons no només en els registres electorals sinó en l’acomplexament davant el PP. En aquest sentit, la direcció del PSPV i els dirigents del PSOE que van plantejar fer desaparèixer País Valencià de les sigles de la formació es contradiuen amb allò que han vingut predicant des de fa mesos. Sí, des de fa poc més d’un any, els socialistes espanyols van constituir tot un equip d’estratègia electoral per tal de guanyar les eleccions estatals del 9 de març tal i com finalment així va succeir. Aquest grup va prendre com a referent el tractat del sociolingüista nordamericà George Lakoff en què explicava la necessitat de concebre la batalla de les idees en un terreny de joc, en un marc delimitat. És a dir, que els partits havien de crear els seus marcs de referència i parlar sobre ells i fer tot el possible perquè el rival vingués a jugar al seu terreny de joc perquè com més ho fes, més amplificava el discurs i les idees de qui havia creat el marc.
No van descobrir la sopa d'all. Això és el que ni més ni menys va fer el Partit Popular al País Valencià des que el 1995 Eduardo Zaplana va arrabassar la Generalitat al socialista Joan Lerma. El PP va començar repetir sense treva la suposada discriminació de València davant la Barcelona olímpica. El PP va atiar l’anticatalanisme com a bandera d’afirmació d’un regionalisme carca que els socialistes valencians no van atrevir-se a rebatre creant un altre marc de referència.
La millor prova d’això és la satanització del terme País Valencià que a mitjans dels 90 va ser inclosa com a terminologia prohibida als informatius de Canal 9 i els mitjans públics dependents de la Generalitat zaplanista. I el PSPV i el PSOE van donar suport a la dreta espanyola quan aquesta va llevar, com dèiem, la denominació de l’articulat del nou Estatut. I han estat intentant la supressió de la P i la V de les sigles del PSPV per aquest seguidisme acrític del discurs -del marc- del PP.
Els socialistes valencians només podran sortir del clot en què semblen instal·lats per a l'eternitat si es comença a bastir un discurs valencianista i progressista desacomplexat. Un discurs en què no es competeixi amb el PP en regionalisme arnat ni en anticatalanisme tronat.
Aquest cap de setmana la militància del PSPV ha parlat clar i valencià. El problema és si Jorge Alarte, el candidat preferit i promogut per Zapatero, serà capaç de no voler competir en blaverisme i espanyolisme amb el PP i configurar un discurs alternatiu. Alarte hauria de ser conscient que el marc 'rojigualdo' ja fa anys que té propietari. Caldrà esperar als 100 dies de gràcia preceptius per jutjar.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat