IX legislatura: qui és l’oposició?
La novena legislatura serà la de les ‘noves o diferents’ relacions amb Espanya, en paraules de la nova presidenta de la cambra Núria de Gispert. La veterana dirigent democratacristiana ha pronunciat un sentit discurs ple de referències al necessari paper central de la dona en la societat actual. La millor prova que gènere femení segueix en clar desavantatge és l’alt volum noticiable que han adquirit les paraules de De Gispert referides al rol de la dona.Però més enllà del discurs -en un català que deixa molt que desitjar- de la primera presidenta del Parlament, el més significatiu de la jornada han estat les aliances de vot per al repartiment de la Mesa de la cambra. Un acord entre CiU, PP i amb la complicitat activa del PSC ha lligat la composició de l’òrgan rector de la institució. Aquest nou tripartit evidencia que Artur Mas pot tenir aquest suport continuat i implícit fins les eleccions espanyoles de març de 2012. El PSC-PSOE i PP comencen a rifar-se Convergència i Unió conscients que els seus escons al Congrés dels Diputats poden portar-los o desallotjar-los de Moncloa.
El Partit dels Socialistes en descomposició ideològica i emmanillat per les necessitats del PSOE amb un Joaquim Nadal que no exercirà un paper d’opositor que ja va intentar fer el 1995, deixarà via lliure perquè ERC i ICV -i en menor mesura Solidaritat- exerceixin de caps de l’oposició.
És una immillorable oportunitat per a que les forces sobiranistes siguin les que liderin el debat sobre si les relacions amb Espanya han de ser ‘noves o diferents’. El PSC no ho farà. És una gran ocasió per abanderar la primera línia de la trinxera opositora i denunciar quan els qui governaran no avancin cap allà on havien promès.







