El segon viacrucis del President Companys
El conseller Joan Saura es despenjava aquest diumenge anunciant que viatjaria a Madrid per sol·licitar un certificat de reparació de la figura del President Companys i que, amb aquest paper, el Govern de Catalunya donarà suport a la família perquè iniciï el tràmit judicial.Sembla que Joan Saura està atrapat per les limitacions d’una Llei de la Memòria aprovada l’any passat al Congrés dels Diputats amb el vot dels seus diputats i que va quedar en la meitat de la meitat d'allò que Zapatero havia promès inicialment.
Com molt bé recordaven ahir l’advocat i activista Josep Cruanyes i l’infatigable diputat d’Esquerra a Madrid, Joan Tardà, la proposta de Saura queda més que curta, per dir-ho suau. El Govern de Catalunya no pot fer anar a descendents del primer President d’un govern democràtic afusellat de la història contemporània a reclamar un certificat de bona conducta. El que ha de reclamar directament el Govern de Catalunya és la nul·litat del procés judicial que va portar a l’afusellament a Companys només pel fet de ser president de Catalunya.
Amb la proposta de Saura les limitacions de la Llei de la Memòria Històrica han quedat al descobert. Tal i com van denunciar els qui hi van votar en contra per insuficient, la legislació reclama que siguin a títol individual els afectats per la repressió franquista els qui reclamin l’anul·lació de les causes de la ‘justícia’ franquista que van portar a la mort obligada a milers de catalans i demòcrates espanyols. És a dir, que familiars de les víctimes o els mateixos represaliats hauran d’anar pel seu propi peu a presentar una demanda davant els tribunals de justícia ordinària. En altres paraules: s’hauran de buscar la vida, pagar un advocat i esperar a tenir la sort que el jutge de torn no sigui dels que escolta la COPE o llegeixi El Mundo, fet no poc habitual en el món de la judicatura. I tenir la paciència perquè arribi la resolució del cas. I la justícia no es distingeix precisament per la seva rapidesa processal.
Amb tot això ha quedat demostrat que amb la Llei de la Memòria es condemna a un segon viacrucis a les víctimes del franquisme. Almenys, al President Companys, per la seva càrrega simbòlica, històrica i emotiva no se’l pot condemnar a aquesta segona humiliació.
El Govern de Catalunya ha de reclamar directament a la justícia espanyola i no despatxar-ho amb un viatge a Madrid, una foto i un diploma de bona conducta de Lluís Companys perquè la família iniciï a posteriori tot el calvari judicial. Companys era President de la Generalitat i és per aquest motiu que ha de liderar i portar a terme com a institució la demanda d’anul·lació. És una qüestió de dignitat. I de creure’ns la institució que governa el país.







