Unitat de conveniència?
La resolució aprovada ahir al Parlament no pot ser més del mateix. Fa tres anys, Esquerra va fer possible l’aproximació de posicions entre CiU i PSC que cristal·litzava en l’acord estatutari del 30 de setembre. Ara el mèrit dels independentistes torna a ser el mateix i, a més, posa el PSC en tensió amb el PSOE a Madrid.Però l’espectacle ofert minuts després del pacte de la resolució del finançament deixava entreveure que potser la unitat volguda i buscada no era tan sòlida com haurà de ser si vol treure alguna cosa positiva de Madrid. No pot ser que els líders de CiU i PSC, Artur Mas i José Montilla, respectivament, es dediquessin a explicar pels passadissos del Parlament en els habituals 'off the record' amb els periodistes la seva interpretació de l’acord. El pacte subscrit diu el que diu i no pot ser que comenci una nova cursa per veure quina lectura en fa cadascú atenent als seus interessos de partit.
Ni el PSC pot fer com fa tres anys i començar ja a rebaixar el text ni CiU demanar la lluna per després abaixar el llistó a Madrid de matinada. La unitat que cal no és la unitat de conveniència per passar el debat de política general i ja veurem què passa a Madrid.
Als nostres dirigents se’ls ha d’exigir responsabilitat, sentit d’estat i valor per arriscar. No ens podem permetre repetir errors vells ni que sigui amb formes noves.
Madrid ens espera. Espanya mai no està en treva.







