Un petit pas que és un gran salt per a Catalunya
La Catalunya depressiva -aquella que sempre veu el got mig buit- dirà allò que ens hem de conformar sempre amb petites victòries en esports minoritaris. Ens referim a la valoració que faran alguns de la proclamació de Catalunya com a campiona del món de futbol sala femení.Però a la Catalunya de l'’està tot fatal' se li hauria de recordar que el futbol sala no és minoritari i que la casa no es construeix per la teulada.
Avui dia ja són prop d’una quinzena les seleccions esportives catalanes que competeixen de manera oficial en l’àmbit internacional. El 2003 només n’hi havia una.
El juny de 2007 la selecció masculina del mateix esport va provocar de manera no volguda que Espanya fes un ridícul majúscul en l’àmbit de l’esport internacional en intentar avortar el partit que havia d’enfrontar la selecció catalana amb l’espanyola. Finalment, després del ridícul dels dirigents de l’esport espanyol, es va poder jugar el partit amb total normalitat i amb un resultat de 5 gols a 3 favorable als catalans.
Si aquestes fites no fossin importants, Espanya no perdria els nervis quan les seleccions esportives catalanes van aconseguint ser presents i reconegudes internacionalment en un major nombre d’esports.
El secret de l’èxit s'ha demostrat que és treballar de manera planificada i discreta com està fent la Secretaria de l’Esport amb Anna Pruna al capdavant. I el suport extern de les federacions i la conscienciació ciutadana que impulsa la plataforma pro seleccions esportives.
És per això que les campiones del món de futbol sala van fer ahir a Reus un petit pas que és un gran salt endavant en l’anhelada normalització de la presència catalana a l’esport mundial. Cal felicitar als i les qui ho han fet possible. Aquest és un camí sòlid que garantirà una base ferma per anar aconseguint èxits cada com majors.







