Dimarts, 28 de desembre de 2010 01:45 h

El govern dels millors i dels repetidors

Artur Mas mereix més de 100 dies de crèdit per l’ampli suport que li va proporcionar a les urnes el poble de Catalunya. Ha plantejat horitzons nacionals que mai abans Convergència i Unió n’havia parlat amb determinació. Sigui per convicció, per tacticisme electoralista o perquè la centralitat a Catalunya s’ha mogut cap al sobiranisme en els darrers set anys.

Tot i això, convé denunciar els incompliments i les renúncies des del primer minut pel filtre que han d’exercir en tota democràcia els mitjans de comunicació. I des de la perspectiva sobiranista cal dir que causa com a mínim hilaritat el nomenament de Pilar Fernández Bozal com a consellera de Justícia. El 2009 es trobava al capdavant de l’advocacia general de l’Estat a Catalunya que va recórrer i perseguir de manera esperpèntica la consulta d’Arenys de Munt el setembre d’aquell any i que va desembocar en un moviment popular en què ja hi ha participat més de 600.000 ciutadans.

Artur Mas ha insistit en tots els seus discursos des de fa mesos que no torna sinó que arriba al Govern de Catalunya. Que l’etapa prèvia de les seves reponsabilitats als governs anteriors a 2003 és cosa del passat. S’entenia així que s’exhibiria una profunda renovació entre els titulars de les carteres ministerials. El fet és que dels onze consellers, quatre més el mateix Mas (cinc) ja van ser consellers en els governs de Jordi Pujol.

Per no parlar de la foto de Lluís Prenafeta o Daniel Osàcar passejant per la catifa vermella d’entrada a Palau de la Generalitat quan segueixen oberts els sumaris Pretòria i Palau. Una presa de possessió és més forma que fons.

Artur Mas sí que compleix amb els independents, en línia amb el que ja va prometre a primers de febrer en ser proclamat candidat al míting de la Vall d’Hebron. Estil Sarkozy: anar a fitxar fins i tot entre les files rivals.

Després dels noms, toca l’agenda de l’acció de govern d’aquests primers temps. Per molt que Mas condicioni la negociació del concert econòmic al nou govern que surti escollit a Moncloa el març de 2012, les bases haurà de fixar-les en els propers mesos. I haurà de tenir clar amb quines majories parlamentàries pretén fer-ho. Resultaria paradoxal que el tan abominat per ells mateixos Partit dels Socialistes de Catalunya fos ara el seu principal aliat parlamentari.