Quan Artur Mas enterra el 20-N
Les declaracions d’ahir d’Artur Mas afirmant que s’haurà d’acatar el que digui el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l’Estatut retornen a la normalitat el mapa polític de Catalunya.Ara farà un any, el 20-N, que el líder de CiU pronunciava la seva conferència que suposava la presentació en societat del projecte de la Casa Gran del catalanisme. Es va parlar de dret a decidir. En aquest encara no un any hi ha hagut moments en què semblava que Convergència -malgrat Unió- podria arribar a passar de les paraules als fets i emular almenys la fermesa del seu partit homòleg a Euskadi, el PNB.
Però ahir Artur Mas va enterrar aquest miratge sobiranista que no ha durat ni un any. Convergència ha tornat on havia estat sempre. En el lloc d’un partit que no es planteja un canvi d’arrel de l’statu quo imperant sinó aconseguir noves parcel·les d’autonomia mitjançant la negociació amb Madrid.
La postura d’Artur Mas seria del tot coherent si no fos per la contradicció que suposa amb l’alt voltatge nacionalista que ha volgut imprimir en el discurs de Convergència una part del seu entorn de dirigents més immediats durant aquest any zero de la Casa Gran.
Mas ho va deixar clar als micròfons de l’Oracle de Catalunya Ràdio: la sentència del Constitucional s’haurà d’acatar. Aquest és el Pla B.
Tothom torna on era, on ha estat sempre. Mas clarifica el panorama. Ell no aposta per la confrontació democràtica amb l’Estat si aquest tomba l’Estatut ni amb la via europea del Lehendakari Ibarretxe. Mas acata la sentència del TC. Parlar clar és d’agrair. Perquè al ciutadà no se'l pot enganyar.







