Amb un graciós i burlesc somriure, la vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría, ha comunicat que ha ordenat un primer pagament del FLA al Govern de Catalunya perquè, segons ella, "es comença a fer bondat". I mentre Espanya i els seus líders polítics han declarat "la guerra" a la independència de Catalunya, aquí no podem iniciar un contraatac amb cara i ulls perquè les forces independentistes porten dos mesos intentant arribar a un acord.
Aquest últim gest de 'condescendència' del govern espanyol és un insult més als ciutadans del país.
Llegir-ne més
Els poders fàctics, els poders econòmics i els líders polítics espanyols faran tot el possible per acabar amb el procés independentista, i quan diem tot, estem dient tot, per la via legal o no i no se’n amaguen. En tenim proves cada dia, utilització del FLA, amenaces constants contra el govern de Catalunya, pressions per forçar la fugida d’empreses catalanes fora del país, criminalització de les entitats catalanes, joc brut mediàtic i tot el que calgui per abocar Catalunya a unes noves eleccions que ells consideren debilitaran el procés independentista. Llegir-ne més
La partida d’escacs del procés català es troba en la fase decisiva, a la CUP li toca moure peça i segons el moviment que faci pot donar el tret de sortida a la resolució pactada i, per tant, a la desconnexió per aconseguir la República Catalana, o ens pot abocar a unes noves eleccions el proper mes de març. Ells no volien decidir, volien ser una peça més del tauler català, però les circumstancies han abocat als cupaires a tenir la clau del anomenat “botó nuclear” del procés. Llegir-ne més
Sigui per un sarcasme d’Antonio Baños o per una genialitat d’Artur Mas, en el darrer minut del debat d’avui i abans de la votació ha sorgit una possible solució a l’atzucac dels 72 diputats independentistes. I per què no ho fem a l’estil “cupaire” en format assemblea? Tots els escons independentistes reunits en assemblea al Parlament i que triïn candidat i, sobretot, que ho facin el més aviat possible.
La cara d’alguns diputats de la CUP era de sorpresa, fins i tot el mateix Baños ha quedat parat quan ha dit sí a una assembla dels 72 diputats amb la condició que el vot fos secret i la resposta de Mas ha estat ràpida i en sentit afirmatiu.
Llegir-ne més
6 diputats de la CUP voten Mas (68) i 4 voten no (67), aquesta és la sorpresa que espera molta bona gent que ha donat suport al procés els últims quatre anys. Si això es produís, en unes hores tenim president, govern i fem creïble i practica la resolució independentista aprovada avui al Parlament. I sobretot, la classe política espanyola, la seva caverna mediàtica, també la catalana, embogeix i es creu que la desconnexió va en serio, i a més converteixen a la CUP en els herois del procés, la jugada, a més, evita i tanca les tensions que en aquests moments està vivint la CUP, la "sorpresa", que sembla impossible, atorga una sortida a l'esquerra independentista. Llegir-ne més
Dema entrem en situació de “Legalitat Catalana”, un cop s’aprovi la resolució independentista per la desconnexió d’Espanya el que val són les resolucions i lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i pels catalans. Les ingerències de les autoritats espanyoles seran paper mullat i la suspensió anunciada per part del Tribunal Constitucional espanyol de la resolució independentista ja no tindrà efectes a Catalunya.
Això és així si realment ens creiem el procés i per tant l’única manera legal de tombar la resolució és un no acord entre Junts pel Sí i la CUP per nomenar president, fet que impediria la formació d’un govern que faci efectiva la resolució.
Llegir-ne més
Ho vam escriure fa temps, el noi de La Garriga va camí de fer història, un “català” en un moment de majoria independentista al país podria ser president d’Espanya. Les darreres enquestes ja parlen d’un empat a tres entre el PP, PSOE i Ciudadanos i, fins i tot, la d’avui d’El País situa el partit de Rivera per damunt dels socialistes en vots mentre dibuixa un escenaris amb diferents pactes de govern per a Espanya, on els partits perifèrics ja no pintaran res. Llegir-ne més
Avui el cap de llista de la CUP, que mana poc o gens dins la formació, ha dit que no es poden descartar noves eleccions el març. Una frase que provoca èxtasi a tota la classe política unionista, la caverna mediàtica i el gran poder econòmic. El sol fet d’insinuar-ho ja genera eufòria de victòria entre els que sospiren, com preveia Aznar, que els catalans per si mateixos avortarien el procés.
Aquest dilluns s’inicia la legislatura amb més independentistes al parlament de Catalunya, 72 escons irreductibles cap a la independència, tindrem Carme Forcadell de presidenta del parlament i una mesa amb majoria independentista, tenim a tota la caverna mediàtica esverada davant el resultat obtingut pels independentistes, davant de tot això, de veritat ens podem permetre, ni que sigui de paraula, anar a unes noves eleccions?
Ningú ho entendria, com a mínim els independentistes que porten anys i anys treballant per aconseguir-ho, que ara féssim com Aníbal a les portes de Roma, quant ho tenia tot per a guanyar, va decidir esperar i ja mai va entrar a Roma.
Llegir-ne més
A pocs dies de les eleccions espanyoles tothom opina: cal que ens presentem, cal anar-hi junts o per separat? Mentrestant en la resta de territoris de parla catalana les opcions de país decideixen sí o no a una coalició amb Podemos. I si els dirigents polítics catalans posessin damunt la taula una proposta de futur i de país que permeti millorar la vida de més de 10 milions de persones?
Des de la generositat, pensant amb els ciutadans dels territoris de parla catalana, perquè no anem junts i federats en una gran coalició a les properes eleccions espanyoles? Si es troba normal que partits com MÉS i Compromís parlin d’anar amb Podemos, per què no podem parlar d’anar junts en una gran coalició totes les opcions de país, a unes eleccions espanyoles?
Us imagineu, els territoris de parla catalana “federats” abans de la independència? Junts però amb les seves singularitats, tres subgrups a Madrid, una trentena de diputats i una bona colla de senadors?
Fins i tot es podria, des de la generositat, reforçar els diputats i diputades de les Illes i del País Valencià, i incorporar a les llistes del principat representants d’aquest territoris, amb llibertat d’actuació a Madrid en cada moment, però treballant junt pels interessos econòmics i socials dels més de 10 milions de ciutadans que pateixen un espoli generalitzat dels seus recursos per part d’un estat espanyol que no té aturador.
Llegir-ne més
La majoria de ciutadans d’aquest país, malgrat les dificultats i el joc brut del poder espanyol contra el procés independentista s’ha manifestat democràticament amb una amplia majoria a favor de la República Catalana. Davant d’aquest fer és impresentable i inacceptable que el Grup Planeta amenaci amb fugir de Catalunya si aconseguim la independència.
A part de ser un xantatge i l’atemptat al sistema democràtic, les paraules dels propietaris i gestors del Grup Planeta insulten a tot un poble, un poble que ha fet possible en bona part el creixement de l’empresa de la família Lara, una empresa familiar que va començar a fer-se d’or amb les prebendes que els va conferir la dictadura franquista i que desprès va adaptar-se forçadament a la democràcia on va consolidar el seu imperi econòmic i financer.
Llegir-ne més
Ho tenim a tocar, el 27 de setembre els independentistes van guanyar amb escons i vots, i ho van fer davant un estat que va activar totes les seves forces dins i fora de la llei per evitar la victòria independentista. Malgrat tot el seu esforç, legal o no, van perdre, i ara toca que les forces polítiques guanyadores i els seus líders polítics facin possible la victòria, i la victòria vol dir aconseguir la República Catalana.
No valen excuses, ho tenim tot per guanyar i Junts pel Sí i la CUP tenen la paraula, com va dir Arnaldo Otegi, “primer l’Estat i després la revolució”.
Llegir-ne més
En un país normal, si la força guanyadora no aconsegueix els suports per governar es tornen a convocar eleccions, per tant, caldria estar preparats davant la decisió que prengui lliurament la CUP (10 escons), perquè Junts pel Sí (62 escons) ha deixat clar que Mas és el candidat i sota aquesta premissa han començat les negociacions per arribar a un acord amb la CUP.
Malgrat que el debat és intens dins la CUP, la seva direcció difícilment vol ser el detonador de la derrota independentista.
Llegir-ne més
Qui ho havia de dir, l’escó que va perdre Junts pel Sí en plena roda de premsa aquest diumenge a la nit va camí de convertir-se en un veritable “cavall troià” independentista al cor d’Espanya. Tant sols cal llegir o escoltar els diaris, radio i televisions espanyoles que s’han fet, malgrat els insults, uns veritables “hooligans” cupaires.
El poder espanyols, polític, econòmic i els propis mitjans de comunicació s’han convertit en entusiastes “hooligans” de les candidatures d’unitat popular, això sí, si són capaços de liquidar Mas i de retruc el procés independentista.
Llegir-ne més
Una victòria clara del procés català cap a la independència, majoria absoluta en escons per a Junts pel Sí la CUP, unes dades espectaculars si tenim en compte que hem hagut de lluitar contra tots, des dels grans mitjans espanyols i alguns de catalans, passant per les interferències de campanya dels líders polítics espanyols i per actituds difícils de justificar de la Junta Electoral espanyola.
Una victòria que cou molt al Madrid polític i a tot el poder financer espanyol, però una victòria irrefutable dels independentistes.
Llegir-ne més
És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral. Llegir-ne més
|
|
Jaume Corbera I'm not learning your damn language (Donald Trump) (Jo no sé la vostra maleïda llengua) (i III) |
|
|
Joan Lladonet Tenim monarquia per estona! |
