Dijous, 3.3.2011. 05:00 h

Gerard Figueras diputat de CiU i president de la JNC

'El debat avui a Convergència no és independència sí o no, sinó quan i com'

---

El Govern d'Artur Mas ha hagut de combinar l'arribada a Palau d'homes de marcat caràcter sobiranista amb una sèrie de noms propis partidaris de l'entesa amb l'Estat espanyol. Davant d'aquest escenari, Gerard Figueras, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) demana esperar per veure quina és la seva actuació al Govern abans de jutjar-los. Tot i això adverteix: 'Si hem de fer públics els nostres desacords amb decisions de Mas o Duran, ho farem' i es mostra decidit a ser la consciència nacional del Govern. Amb tot, Figueras se sent 'còmode' amb l'ambició nacional del Govern i afirma que 'el debat avui a CDC no és si independència sí o no, sinó quan i com'. Per això, en l'entrevista a directe!cat, explica que la JNC ja treballa per definir un full de ruta cap a l'Estat propi, un camí que CiU podria emprendre si les negociacions pel concert econòmic fracassen. Arribats a aquest punt, recorda que Mas ha advertit del perill de ruptura amb l'Estat espanyol i conclou: 'No veig Artur Mas renunciant a liderar un escenari post negociació fallida del pacte fiscal'.

Se senten còmodes amb el nou govern de la Generalitat?
El discurs del govern és sobiranista, i a la JNC ens agrada la forma que està prenent. Això vol dir que estem satisfets al 100%? no, alguns perfils com el del representant de la Generalitat a Brussel·les, per exemple, no ens acaben d'agradar, però comprenem que en aquest govern hi ha una coalició de dos partits i que una part del pastís ha d'endur-se-la Unió. Des de la JNC hem entès molt bé que estem tenint un canvi de rol d'ençà de les eleccions del 28 de novembre. Si durant 7 anys vam haver d'estar tancant files amb l'argumentari del partit, ara pot ser que no estiguem d'acord en alguns temes que tracti el Govern. Ja la setmana passada, per exemple, vam fer un comunicat expressant el malestar pel suport de CiU a la Llei Sinde, i si hem de fer públics els nostres desacords amb decisions de Mas o Duran, ho farem. Això però no és nou. Recordo que durant els governs de Jordi Pujol, i en especial des del pacte amb Aznar, la nostra formació va ser molt crítica en diversos temes.

Quin és el grau de relació que la JNC té actualment amb els càrrecs del Govern que van ser-ne presidents o membres destacats?
La nostra formació és com una cadena que mai es trenca. Ens agrada dir que la JNC és una escola de formació de patriotes, ja que les persones que hi passen mantenen sempre aquest tarannà sobiranista. Encara que no ho siguin per edat, hi continuen vinculats tan per manera de fer com per ideologia. Els exemples de Lluís Recoder, ara conseller de Territori i Sostenibilitat, que va ser president de la formació igual que Jordi Cuminal, responsable de la comunicació del govern i a qui vaig substituir, i tants altres que estan en llocs destacats ens fa pensar que el discurs sobiranista anirà guanyant pes.

« Des del punt de vista d'ambició nacional, aquest és un govern en el que ens hi sentim còmodes »

Seran doncs la consciència crítica sobiranista dins del Govern?
Ha de quedar clar que el discurs sobiranista no només ve per part de la JNC. Si ens fixem en els arguments que mantenen gent del 'pinyol' com Francesc Homs o Oriol Pujol, veurem que estan molt propers als nostres. Des del punt de vista d'ambició nacional, aquest és un govern en el que ens hi sentirem còmodes, tan nosaltres com aquella gent que va votar CiU però que no ho són. No hi ha cap renúncia ni frenada, ans al contrari. Si tirem la vista una mica enrere veurem que algunes declaracions de Mas van molt més enllà del discurs que Pujol va mantenir durant 23 anys. El president de la Generalitat va dir que si Espanya no movia fitxa hi havia un perill de ruptura i si no ens deixaven endeutar es podia iniciar una via de no retorn.

El Govern ja està parlant d'una revisió a l'alça en les taxes universitàries que s'hauria d'equilibrar i compensar econòmicament en forma de beques. Es corre el perill d'encarir la Universitat si la reforma no va acompanyada del traspàs de les beques per part de l'Estat espanyol?
Sense el traspàs de beques no s'entendria que aquestes reformes es tiressin endavant. Si no hi ha una cosa, no s'impulsarà l'altra. A hores d'ara estem recomençant la batalla pel traspàs de les beques amb tots els instruments dels que disposem tan al Parlament amb els 62 diputats, com en la comissió de polítiques de Joventut que liderem nosaltres i que, per tant, escollim quins són els temes que s'han de posar damunt la taula. El més important en aquest àmbit, per a la JNC, són les beques, i per aquest motiu ja estem treballant en una iniciativa que entrarem al Parlament per buscar que els diputats es pronunciïn sobre aquesta qüestió.

« El Govern ha de preguntar al poble de Catalunya sobre el pacte fiscal i, amb la seva força al darrera, anar a Madrid ha negociar »

La consulta sobre el concert econòmic que Mas ha plantejat en alguna ocasió, s'hauria de fer un cop sabuda la posició del govern de Madrid?
No ens plantegem una consulta sobre el pacte en funció dels acords arribats. Estem dient que el govern de la Generalitat ha de preguntar al poble de Catalunya sobre aquesta qüestió i, amb la seva força al darrera, és quan ha d'anar a Madrid ha negociar-lo. D'altra banda, també s'ha de treballar per sumar esforços en el Parlament de Catalunya. En aquest sentit hem de crear sinergies amb tots els partits per igual, agradi o no. Esquerra ha de ser-hi i també Solidaritat, però hem de ser conscients que s'ha de crear un discurs que ens permeti sumar amb alguns dels dos partits que tenen força a Madrid. Si no és així, no ens en sortirem. Aquest és un tema de supervivència i, per tant,  és necessari sumar amb PP o PSC.

Temen que amb una majoria absoluta del PP a les eleccions espanyoles del 2012 es tanquin les portes al pacte fiscal?
No. No sabem el que pot passar. De fet, els moviments que darrerament estan fent algunes personalitats del PP ens porten a pensar que hi pot haver diàleg i acords pel pacte fiscal. Una prova d'això ho hem vist darrerament amb el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. Qui s'ha erigit com a persona que en possibilitarà el retorn? Alícia Sánchez-Camacho. Ara el que toca és fer la feina aquí i després de les eleccions espanyoles ja en parlarem.

« No veig Artur Mas renunciant a liderar un escenari post negociació fallida del pacte fiscal »

Si les negociacions pel pacte fan fallida, veuen Artur Mas liderant el trencament?
No veig Artur Mas renunciant a liderar un escenari post negociació fallida del pacte fiscal. Mas ja ha dit que no vol dur el país a l'abisme, tenint en compte que ara per ara el 50% de catalans no votarien favorablement a la independència de Catalunya, però sí que ha deixat clar que vol treballar per eixamplar el número de partidaris de la sobirania. I com es fa això? Doncs mitjançant la incorporació de gent que vingui convençuda per qüestions pràctiques com són, per exemple, els diners. Si ens en sortim amb el pacte fiscal, serà un pas important en l'autogovern. Si no és així, el debat haurà servit per incloure més gent en el sentiment independentista. D'una manera ho altra, la balança favorable a la sobirania l'haurem fet créixer. D'altra banda, des de la JNC estem endegant projectes que ens portin a nous horitzons. Hem entès que les relacions amb Espanya no ens funcionen i el que cal és buscar la via per ser nosaltres mateixos. En aquests sentit ens hem posat a treballar ja en una comissió de persones que en un termini d'un any pugui aportar un camí cap a l'assoliment de l'estat propi. Estem fent un paper que equipararíem amb el dels think tank.

« Seria un error subestimar a Duran i Lleida »

Confien en Duran i Lleida com a conductor de les reunions amb el proper govern espanyol?
Seria un error subestimar-lo. Ell és el polític més ben valorat i és l'home que ha de fer créixer els suports d'altres estaments socials al pacte. Penso per exemple en el Grup Godó o en d'altres grups financers, que és necessari que hi siguin i que se'ls ha de convèncer amb un altre discurs. És interessant tenir gent a CiU que siguin capaços de bastir discursos diferents per aglutinar diverses sensibilitats de la societat. En aquest procés tothom suma, i Duran i Lleida serà una peça fonamental.

Pujol parlava fa un mes de rendició o independència. Com s'interpreten internament aquestes declaracions?
El debat avui a CDC no és si independència si o no, sinó com i quan. Donem molta importància a les declaracions de Jordi Pujol, ja que no les havia fet mai en 40 anys. Hem de pensar que Pujol és vist com un oracle per molta gent de Catalunya que segueixen les seves directrius i, per aquest motiu, creixerà el sector afí a la independència de Catalunya. Les paraules de Pujol no estan motivades per res més que no sigui la impossibilitat d'entendre's amb Espanya.


Maite Aguilera i Bernat Ferrer