Dijous, 7.4.2011. 05:00 h

Joan Ridao secretari general d'ERC i diputat al Congrés espanyol

'Dos anys com a secretari general no em deslegitimen per liderar ERC'

---

A mesura que s'acosten les eleccions municipals també s'acosta la data fixada per ERC per, un cop superat el 22M, obrir el debat intern del partit per substituir Joan Puigcercós com a president de la formació. Tot i que la posició oficial és no parlar de successió fins després de les municipals, ja hi ha diversos dirigents republicans que han fet un pas endavant per demostrar la seva disposició a participar en el lideratge de la nova etapa. Entre ells, hi ha l'actual secretari general del partit, Joan Ridao, que en una entrevista a directe!cat valora que haver ostentat el càrrec de secretari general en els darrers anys no el 'deslegitimen' per liderar el partit. Davant el Congrés d'ERC a la tardor, Ridao defensarà l'estratègia d'aconseguir que el partit sigui 'hegemònic en el marc de l'esquerra nacional' i afirma que allò que el motiva és 'és multiplicar per superar l’espai minoritari i assolir el perímetre que teníem fa uns anys'. I conclou: 'Entre els que plantegen un front patriòtic o un moviment parapolític, o una ERC que busca l’hegemonia dins l’espai de l’esquerra nacional, jo estic en aquesta última opció'.

Joan Tardà havia dit que si el Congrés no permetia que els diputats s’expressessin en català, que l’única sortida possible era la ‘insubmissió lingüística’. L’aplicaran?
Entenc que les circumstàncies han canviat una mica. En l’anterior legislatura, quan Zapatero encara venia la moto de l’Espanya plural, encara hi havia una certa expectativa. Ara, després del debat estatutari acabat amb un fracàs, hem pogut veure que l’actitud del PSOE i la bel·ligerància del PP ho han fet impossible. Ja ho dono per un episodi absolutament tancat. Podríem plantejar la insubmissió lingüística sempre i quan això no invalidi el treball al parlament. Sí que plantejo un gest potser més potent, que és una imatge de tots els grups minoritaris que disposen de llengües diferents al castellà en un lloc emblemàtic tancats durant un cap de setmana en un hotel per fer una proposta articulada, no ho descarto. Però això requereix la complicitat de tothom, i hem hagut d’arrossegar tothom.

« El concert econòmic ha de ser, no l'estació final, però sí la pròxima »

Quin serà el paper d'ERC en la negociació del concert econòmic a Madrid? CiU planteja el concert econòmic com una negociació en funció del seu suport al futur govern espanyol.
En campanya electoral es va plantejar el concert econòmic, però a hores d’ara encara no sé què és. Nosaltres el que voldríem és un model de finançament que fos més suficient i més transparent, ja que en tots els federalismes fiscal al món la transparència és la norma. M’és igual com es digui, si concert econòmic o pacte fiscal, però l’objectiu ha de ser aquest. Fa un any i mig que disposem d’enquestes que diuen que si hi ha una cosa que genera consens polític i social és el finançament i el concert econòmic. Està clar que ha de ser, no l’estació final, però sí la pròxima estació.

Per què no van utilitzar aquestes enquestes en campanya?
Vam cometre un càlcul ingenu, erroni, pensant que després del 10-J les eleccions del 28-N es convertien en un autèntic plebiscit al voltant del fracàs de l’autonomisme. I no va ser així. Això no treu que l’estratègia actual de CiU, combinant escalfar la parròquia el diumenge i l’endemà Duran anant a Madrid a fer de lobbista, és una estratègia de perdedors que ens remunta a la manera de fer del pujolisme amb una pàtina més moderna però sense massa diferències.

« Duran, que actua com a ministre secretari general del Movimiento, és qui lidera les quatre grans comissions bilaterals a Madrid »

No veu un viratge sobiranista a CiU?
El que veig és un canvi de llenguatge i un desacomplexament dialèctic indiscutible. Però no veig un canvi profund més enllà de la gestualitat i la litúrgia en els fets concrets. Els fets concrets, avui, són que el senyor Duran, que actua com a ministre secretari general del Movimiento, és qui lidera les quatre grans comissions bilaterals a Madrid i és l’encarregat no només de tutelar què fa el Govern aquí, sinó també de negociar amb el govern de Madrid.

Amb les dades del suport social que suscita el concert econòmic xoca que ERC acceptés l’estiu de 2009 un sistema de finançament que s’ha demostrat clarament insuficient.
No perdem la perspectiva, el model de finançament ningú va dir que fos el millor model possible, sinó el millor model amb les cotilles que suposava l’acord Mas-Zapatero de l’Estatut. És un model que si els ingressos no s’haguessin vist afectats per la crisi el 2012 permetia retallar en un terç el dèficit fiscal. Crec que vam fer un esforç de pragmatisme i de possibilisme molt notable.

« Pujol ha abraçat la fe del convers »

Al seu darrer llibre, Catalunya i Espanya, l'encaix impossible, amb data de gener de 2011, afirma: 'La sentència deixa escletxes per fer encara molta gestió i política a curt termini, però situa l'horitzó, més enllà de conjuntures electorals, a termini mitjà i llarg, en termes molt crus: submissió o ruptura'. L'anàlisi coincideix al 100% amb el de Jordi Pujol que plantejava ‘o rendició o independència’ al 25 de gener.  Quina valoració fa d’aquesta coincidència?   
Jo saludo aquest canvi, però m’hagués agradat que digués coses que diu ara fa 15 anys, o en la fase inicial del debat estatutari. Llavors Pujol parlava d'autogol, per un cert càlcul egoista i despit després de vuit anys de governar amb el PP més rabiosament centralista a canvi, entre altres coses, de no reformar l’Estatut. Ara Pujol ha abraçat la fe del convers, però no tinc res a dir-hi, al contrari.

Contempla l’opció de presentar-se a Madrid en una candidatura que aglutini totes les forces independentistes?
Vistos els resultats del 28N no ens hem de preocupar en excés per aquesta qüestió. ERC ha de tornar a captar el vot catalanista i d’esquerres que va aglutinar en el seu moment àlgid l’any 2003 i que ha anat perdent en aquests darrers anys. Si som prou creïbles, aquí tenim un perímetre impressionant per créixer electoralment en comicis futurs i per començar a oblidar les altres formacions independentistes que han aparegut.

« El futur d’ERC ha de passar per ser hegemònic en el marc de l’esquerra nacional »

Com s’expliquen doncs els acords municipals arribats amb altres formacions independentistes com RCat, SI o Democràcia Catalana?
De cara a les municipals s’han realitzat una desena llarga d’acords amb altres formacions tenint en compte les circumstàncies de cada municipi, no respon a una directriu. No nego la importància de sumar, però a mi el que em motiva és multiplicar per superar l’espai minoritari i assolir el perímetre que teníem fa uns anys.

Aquesta estratègia que dibuixa ja la proposava Carod poc després de les eleccions.
Hi ha coses que diu Carod en que hi estic molt d’acord. Ell feia una reflexió que anava més endavant i que és un tema a discutir i a parlar, però que després del fracàs a les urnes del tripartit era precipitat i fins i tot temerari proposar novament com a horitzó un acord del mateix signe i amb els mateixos actors. S’imposava una certa prudència.

« El que em motiva és multiplicar per superar l’espai minoritari i assolir el perímetre que teníem fa uns anys »

Voler caminar en direcció a aquest espai és acostar-se altre cop a PSC i ICV...
Si de mi depèn, el futur d’ERC ha de passar per ser hegemònic en el marc de l’esquerra nacional i de ser fidel als plantejaments independentistes i socials amb que es va fundar la formació l’any 1931. En aquest sentit, l’aposta estratègica que vam fer l’any 2003 era correcta en la línia d’anar construint estructures d’estat deixant intacte l’objectiu final d’independència. Revisant el que calgui, si l’estratègia és bona perquè l’hem de canviar? Entre els que plantegen un front patriòtic o un moviment parapolític, o una ERC que busca l’hegemonia dins l’espai de l’esquerra nacional, jo estic en aquesta última opció.

Els esforços per assolir de nou aquest perímetre d’esquerres deixarà en un segon pla l’aposta per una consulta sobre la independència que s’havia fet en la campanya del 28N?
No aparcarem l’objectiu del referèndum. Dit això, no podem negar l’evidència que la majoria social independentista encara no hi és, i prova d’això són els passats comicis al Parlament, on l’electorat va votar autonomista de forma ultramajoritària.

Entre els dirigents d’ERC hi ha el pacte de deixar el debat sobre lideratges per després de les municipals, però vostè s’ha postulat per succeir Puigcercós en diverses ocasions. Per què ho va fer?
Podia semblar que jo m’inhibia, no descartant-me en aquest procés, hi havia altres companys que s’havien posicionat. No vull insistir en aquest particular. Un cop dit això i mostrada la meva disponibilitat, hem de centrar esforços en les eleccions municipals del 22 de maig.

Vostè porta 20 anys a l'Executiva Nacional i era el secretari general de Puigcercós. Creu que pot encarnar la renovació a ERC?
Jo encarno l’actual direcció del partit i, per tant, difícilment se’m pot considerar la renovació. Sóc corresponsable i solidari en la feina feta en aquests dos anys i mig que jo he estat secretari general, però no estic pas 100% d’acord amb tot el que fa el meu partit. Si jo hagués tingut la responsabilitat hauria fet coses de manera diferent.

« Em veig compartint, però no competint »

Es veu competint amb un tàndem format per Oriol Junqueras i Anna Simó?
No em veig competint. Si una cosa està clara a ERC és que ja no hi ha més marge per la confrontació. Pensar ja d’entrada en un escenari on hi hagi més d’una candidatura de cara al congrés de la tardor no és bo. Jo em veig compartint, però no competint.

L’assumpció de responsabilitats que va fer Puigcercós després de les eleccions del 28N s’hagués pogut ampliar a vostè?
He començat admetent la meva responsabilitat per les coses fetes durant aquests dos anys i mig com a secretari general, entomo la meva part de responsabilitat. Ara bé, tinc responsabilitats des de fa dos anys i mig, i no deu. Hi ha companys que s’inhibeixen dels resultats de les darreres eleccions generals en que, evidentment jo vaig ser cap de llista, però no era president del partit ni vicepresident del Govern. No em sento pas deslegitimat pel fet d’haver estat secretari general durant dos anys.

Aquesta estratègia de convertir ERC en el partit hegemònic de l'esquerra nacional haurà de ser compartida amb els companys del partit que hagin de conformar la direcció nacional després del Congrés.
Evidentment, n’haurem de parlar. S’especula amb que hi ha diferents visions estratègiques però de moment l’únic que ens uneix actualment és la ponència de política estratègica del darrer congrés, que va en la línia del que jo plantejava, i si algú planteja alguna cosa diferent, doncs haurem de negociar-ho. 

« No crec que hi hagi hagut passos enrere en la nacionalització del Barça, en tot cas hi ha una excessiva discreció. »

Vostè és soci del Barça, ara té l’expresident del Barça en una llista, l’actual junta directiva del FCB, millor o pitjor l’actual que l’anterior?
L’actual junta és una junta discreta des del punt de vista de la seva projecció i significació pública, i també nacionalment parlant. Hi ha hagut alguns gestos de l’actual directiva del Barça, suposo que pecant de certa immaduresa al principi. Ara, no crec que hi hagi hagut passos enrere en relació a la nacionalització de l’entitat, en tot cas hi ha una excessiva discreció.

Després del fracàs del 28N preveuen que les municipals siguin l'inici de la recuperació?
N’estic convençut, entre altres coses perquè estem tancant les llistes i estem en disposició de fer unes 650 llistes al Principat, tantes com el PSC, i al conjunt dels Països Catalans estarem sobre les 700, que no és fàcil. És important i és una certa garantia que tindrem un bon nombre d’electes. Estic convençut que aniran bé, no només per salvar els mobles sinó raonablement millor i així encarar amb molta més tranquil·litat i sense cap tipus d’urgència el debat intern del partit.

Maite Aguilera, Bernat Ferrer, Albert Forns i Àlvar Llobet