Dimarts, 19.4.2011. 05:00 h

Joan Laporta diputat i número 2 de la coalició Unitat per Barcelona

'Democràcia Catalana també anirem a les eleccions al Congrés en una coalició potent'

---

El trencament amb Solidaritat Catalana és una lliçó tan ben apresa per Joan Laporta que a la coalició Unitat per Barcelona espera no repetir les errades del passat. En una entrevista amb directe!cat en tant que líder de Democràcia Catalana (DC) i número 2 de Jordi Portabella a les eleccions municipals del 22 de maig, aposta per enfortir l'independentisme a la capital i treballar des de l'ajuntament per 'projectar Barcelona i Catalunya al món'. Recorda que 'tots els processos de descolonització han començat per les capitals' i reitera que des d'Unitat per Barcelona esperen tenir la clau de la governabilitat per treballar per l'Estat propi des del consistori. Respecte als seus excompanys de coalició al Parlament, continua convençut que la coalició Solidaritat Catalana per la Independència era necessària en aquell moment, perquè 'va fer veure als partits majoritaris que estaven desviant-se del camí a seguir', però critica alguns dels mètodes seguits per Uriel Bertran i Alfons López Tena: 'No sóc partidari d'accions com acampar al Parc de la Ciutadella', afirma. I, de cara al futur, anuncia: 'DC avui per avui té presència al Parlament (...) Si tenim presència a l'Ajuntament de Barcelona podrem treballar a dos nivells molt potents, i si cal anirem després al Congrés. Ho haurem de fer.'

Ja han passat setmanes des de la seva ruptura amb Solidaritat Catalana i potser ha arribat el moment d'analitzar-ho en perspectiva. Aquest trencament s'ha llegit moltes vegades com una lluita de personalismes.
Res més lluny de la realitat, almenys per part meva. Per a mi, la ruptura ha estat molt senzilla i molt clara. Quan hi ha discrepàncies sobre l'estratègia a seguir a Barcelona, jo tinc un partit, que és Democràcia Catalana (DC), que pensa que a Barcelona hem de ser claus en la governabilitat, i no comparteixo l'estratègia d'anar en solitari a Barcelona a perdre, a dividir. Jo he fet el pas a la política per sumar, per construir, per intentar guanyar. Penso que la nova coalició que hem fet, Unitat per Barcelona, està molt bé perquè dels cinc primers llocs dos són per a DC, i a més hem aconseguit que partits amb una trajectòria consolidada com ERC s'hi sumessin.

De la coalició Solidaritat Catalana s'ha passat a la coalició Unitat per Barcelona, aproximant-se a Esquerra...
No és una aproximació a ERC, és continuar treballant perquè Catalunya sigui un estat d'Europa, és continuar treballant per la independència. Penso que al país tenim els partits que han d'aconseguir fer el front que Catalunya necessita. Estic parlant de CiU i d'ERC, perquè són importantíssims, històrics, consolidats, independentistes; el que passa és que van a diferents ritmes. Els meus pactes sempre seran amb partits polítics que dins els seus estatuts incorporin la voluntat del poble de Catalunya a aconseguir la seva plenitud nacional, d'aconseguir la independència.

Quan es va crear SI semblava que l'instrument que havia d'unir aquestes voluntats era aquesta coalició.
El meu instrument sempre ha estat DC, i en aquells moments SI no podia pensar en això perquè no es van incorporar ni CiU, ni ERC, ni Reagrupament, que també ha tingut un pes especial dins el moviment independentista. Hi ha moltes motivacions per aconseguir la independència. Jo evidentment tinc motius i neguits d'identitat nacional i catalana, però avui dia ja no s'ha de parlar d'aquests temes perquè ha esdevingut una necessitat peremptòria, és l'única via que tenim per sortir de la crisi. Cal aconseguir el poder per governar-nos, sinó estem abocats a una situació molt complicada i que cada vegada ens acosta més a l'empobriment i a la misèria.

« Solidaritat Catalana era necessària per fer veure els partits majoritaris que estaven desviant-se del camí »

Aquest missatge és el que vostè ja feia com a DC, el que es va fer a SI i el que farà per Unitat per Barcelona. Però veient les confrontacions amb Alfons López Tena i Uriel Bertran, creu que hauria estat més fàcil fer el salt a la política de la mà de CiU o d'ERC?
No. El partit i la coalició eren necessaris per fer veure als partits majoritaris catalanistes que estaven desviant-se del camí que s'havia de seguir.

Aquest acostament a ERC li ha fet abandonar la 'via ràpida' per arribar a la independència?
No, el meu discurs no ha variat gens respecte el 28N, quan vam assumir el compromís d'entrar la Llei per a la proclamació de la independència de Catalunya, i per fer veure a la gent que aquesta és la via legal i política que hem de seguir, perquè les altres vies ho endarrereixen molt tot. I fixi's que fins al darrer moment estàvem disposats a acceptar una esmena perquè no necessàriament s'hagués d'aprovar la independència aquesta legislatura. Amb això vull dir que cal convèncer els votants de CiU que, quan s'esgoti la proposta política convergent del concert econòmic, han de veure que hi ha un altre camí, que és la declaració d'independència al Parlament de Catalunya com a camí cap a l'Estat propi. Però això encara no està definit perquè cap procés d'independència no està escrit. Nosaltres hem marcat el full de ruta.

« No sóc partidari d'accions com acampar al Parc de la Ciutadella »

Tot això convé explicar-ho amb una assentada al parc de la Ciutadella?
Ja els he dit que podem coincidir en les idees, i també pot ser que no coincidim en les formes. Però jo aquestes coses les respecto, perquè cadascú fa el que creu que ha de fer per comunicar el seu missatge. Jo particularment no sóc partidari d'aquest tipus d'accions.

És partidari, en canvi, de traslladar la idea del poder d'Estat a l'Ajuntament de Barcelona.
És importantíssim. Avui per avui l'instrument més important que tenim per a promoure la imatge dels catalans és Barcelona. En primer lloc et presentes a les municipals i fas una proposta per la ciutat, 'la ciutat millor per viure' i la d'actuar com a capital d'Estat, que és l'altra imatge que volem llançar. Barcelona és la ciutat més coneguda que Catalunya té al món, i tot el que projecta Barcelona es pot extrapolar arreu del país.

« Hem de tenir clar que tots els processos de descolonització han començat per les capitals »

Portabella continua amb voluntat de pactar amb la força més votada. Aquí no acabem caient en el tempo més lent cap a la independència d'ERC o dels partits tradicionals?
Estem treballant per la independència des d'aquesta candidatura, i el primer en fer-ho és Jordi Portabella. Per a mi és el candidat ideal per ser alcalde de Barcelona: per coneixement, per imatge, per manera de ser... Hem de tenir clar que tots els processos de descolonització han començat per les capitals.

En el cas que Hereu sigui el més votat... pactant amb el PSC s'arriba a la independència?
Amb el PSC? No és pas una via ràpida a la independència, però la força més votada sembla que serà Convergència, i volem ser la clau de la governabilitat.

Portabella va dir el mes passat que tenir-lo a la llista era una manera de mantenir els quatre regidors actuals. És un objectiu poc ambiciós?
Tal com anava tot crec que en un primer moment això podia ser un objectiu assolible, però ara aspirem a més. Estem molt il·lusionats i convençuts que farem un resultat històric, perquè tenim el millor candidat i tenim la millor proposta política perquè combina ciutat i país i una candidatura que ha de ser molt atractiva pels ciutadans de Barcelona.

Quina mena de campanya planteja sent el número 2?
Donant un suport total i absolut al candidat i posant-me a la seva disposició. En Jordi Portabella ho diu molt i molt bé: 'De sortida, ja hem aconseguit consens, ja hem treballat la unitat'. Jo tindré presència allí on Portabella vulgui. De fet, ara ja estem anant a mercats, a hospitals, a reunions amb empresaris... Estem fent precampanya els 5 primers de la llista, que procurem anar als actes junts per demostrar que la unitat fa la força i que Jordi Portabella lidera una candidatura unitària.

« Amb Portabella coincidim plenament en la necessitat de projectar Barcelona i Catalunya al món »

Si obtenen un bon resultat, el grup municipal estarà format per gent d'ERC, de DC i de RCat. Es farà una política unitària?
Coincidim en la majoria de coses; pràcticament en tot. I en el que no coincidim, pactem, consensuem. Les diferències no són insalvables. Penseu que estem fent política de ciutat i coincidim plenament en la necessitat d'una projecció de Barcelona al món, que projecti Catalunya al món. No tenim cap discrepància en la internacionalització de Barcelona i la presència de Barcelona en tots els fòrums mundials, de manera que la coincidència és plena.

Però la coincidència també era plena a Solidaritat Catalana i miri com van acabar. Diu que pactaran, que consensuaran i que les divergències es resoldran, però al grup parlamentari de SI això no va passar. Quina garantia hi ha que això no es repetirà?
Espero que es vegi clar quan funcionem com a clau de govern. Ara mateix estem treballant per arribar-hi, per ser clau de govern i crec que tenim la gent adequada per fer una bona feina a l'Ajuntament de Barcelona. Tots els partits tenen divergències, la política és això: la formen persones i, com és normal, quan hi ha diferències es prenen solucions. Aquí es tracta de veure qui ha actuat amb coherència. Jo ho he fet, no he variat el meu missatge.

« Carretero no va acceptar unir-se a SI perquè no veia bé anar amb López Tena i Bertran »

Sorprèn la facilitat amb què ara s'ha arribat a un acord amb Reagrupament després de mesos d'especular sobre un possible pacte.
Amb mi és fàcil arribar a acords, perquè no tinc trajectòria política. Puc entendre que els meus companys de Solidaritat no volguessin pactar amb ERC o amb CiU perquè tenien una trajectòria política que els condicionava d'una manera o altra. En aquell moment jo vaig parlar amb CiU, amb ERC i amb Reagrupament, i no van voler venir. Primer em van oferir ser el cap de Reagrupament, i els vaig dir que preferia fer una cosa nova, i després, en dir-li al Joan Carretero que faríem una coalició amb López Tena i l'Uriel i proposar-li d'unir-s'hi em va dir que no ho veia bé anar amb ells. En Joan Puigcercós em va dir que no veia bé la coalició perquè tenia molt avançada la candidatura i era més complicat a Esquerra, i s'entén. I CiU va dir que no perquè es veien guanyadors.

Vostè ha parlat sovint de la seva coherència personal i de la seva trajectòria professional abans de fer el salt a la política com un valor de regeneració democràtica, però Jordi Portabella és la quarta vegada que es presenta a les eleccions barcelonines.
En Jordi Portabella té la seva trajectòria, i avui podríem dir que és dels pocs polítics lliures que queden. No seria una mala definició, en el sentit que ha mantingut una coherència, s'estima Barcelona, creu que té una proposta política per portar a terme i l'ha tirada endavant amb coherència. Quan no va veure clar de reeditar el tripartit va ser l'únic que no va fer-ho.

El veu de president d'Esquerra Republicana?
Això no és una qüestió que a mi m'incumbeixi de res. Jo el veig com a alcalde de Barcelona, això sí. Seria el millor alcalde que podríem tenir.

I vostè, què pot aportar anant de número 2?
Coherència, treball en equip, il·lusió i crec que una imatge professional, innovadora i fresca.

Quin futur li espera a Democràcia Catalana, ara que han canviat de coalició?
Avui per avui el partit està molt centrat en fer que Unitat per Barcelona sigui clau per la governabilitat de Barcelona. Aquest era el ritme que jo al seu dia volia amb Democràcia Catalana, i que es va precipitar amb l'entrada de l'Uriel i l'Alfons, que em van convèncer per fer la coalició de SI i presentar-nos a les catalanes. El partit anirà creixent, és un partit de 8 mesos. Ara està molt personalitzat, i això també requereix d'unes cauteles, i sobretot cal incorporar persones vàlides.

Conjuntament amb vostè a la Candidatura d'Unitat per Barcelona hi ha Anna Arqué. Hi va haver una certa polèmica en tant que Arqué ha format part de Barcelona Decideix fins i tot després de ser designada la número 5 de la coalició, tot i la voluntat despolititzada de l'entitat.
L'Anna Arqué és molt bona. És una persona preparada intel·lectualment, preparada per relacionar-se internacionalment, i ho està demostrant. Jo les qüestions internes de la plataforma no les conec, el que puc dir és que l'Anna per aquestes qüestions patia. Ella ha estat un dels artífexs de la consulta, juntament amb d'altres, i patia que no es pogués entendre aquesta dualitat que es produïa.

Arqué també és una d'aquelles persones que formava part del nucli inicial de DC, que amb Solidaritat es va veure deixada de banda en el polèmic congrés de Manresa, i que ara vostè ha recuperat...
No, no la recupero pas; l'Anna sempre ha estat amb nosaltres. De fet quan vam crear la coalició ja era amb nosaltres.

Sí, però abans del congrés de Manresa vam parlar amb ella i amb l'Àlex Fenoll i no entenia que vostè donés suport a la candidatura unitària de López Tena i Bertran.
Jo donava suport a la candidatura de l'Anna. Jo vaig votar per l'Anna, el que no vaig fer va ser votar contra Uriel Bertran i López Tena, perquè pensava que havien fet prou mèrits per tenir el meu suport a les seves secretaries. On no vaig estar tan d'acord va ser quan va semblar que es volia convertir la coalició en un partit polític, i allò va coincidir en el temps amb les estratègies per Barcelona. Va ajuntar-se tot.

« L'Anna Arqué sempre ha estat amb nosaltres, vaig donar suport a la seva candidatura a l'Executiva de Solidaritat »

Però a la candidatura conjunta 'oficialista' al congrés de Manresa que vostè defensava no hi era, Anna Arqué.
Però jo ja vaig dir que no votava la candidatura conjunta, jo vaig votar persona a persona, i vaig donar suport a l'Anna Arqué.

Ens ha semblat entendre que la proposta de López Tena i Uriel Bertran va accelerar uns tempos que vostè tenia pensats.
Però pensa que DC avui per avui té presència al Parlament de Catalunya. A cada ple puc dir-hi la meva, puc dir el que penso, amb un estil propi, a la meva manera. I si tenim presència a l'Ajuntament de Barcelona, podrem treballar a dos nivells molt potents, i si cal anirem després al Congrés. Ho haurem de fer.

En coalició o en solitari?
En coalició, perquè en solitari seria dividir. Ara per ara no sé amb qui, perquè no sé qui es presentarà al Congrés, però treballarem per aconseguir una coalició potent.

Vostè serà qui des de Democràcia Catalana liderarà aquesta coalició al Congrés?
Un partit amb només vuit mesos és normal que necessiti temps per crear les seves referències. Se'm pot aprofitar a mi, i estic a disposició.

Respecte al 10A: si hagués estat president del Barça, hagués votat o s'hagués fet enrere o amagat per la càrrega institucional del càrrec?
Jo sempre m'he mullat en les qüestions de país i nacionals, i hagués dit el que hagués votat, hagués fet públic el 'sí' a la independència.

Li sobta que no ho hagi fet Sandro Rosell?
Jo t'he dit el que faria jo, que cadascú faci el que creu que ha de fer. Jo en el seu dia ja em vaig mullar perquè el FC Barcelona cedís les instal·lacions perquè fossin seu de la consulta.

Per acabar, quin pronòstic fa pels tres Barça-Madrid que queden? Quina és la seva porra?
Porra? No n'he fet mai cap ni la faré. No afegeix res que jo digui coses d'aquestes. L'equip ja ha demostrat que és el millor de la història, i tots estem il·lusionats en que facin un gran resultat. Que continuïn fent el futbol que fan, que amb això ja ens fan gaudir, i fent aquest futbol generalment s'acaba guanyant.

Victòria pel Barça dimecres, doncs...
És el que desitgem més.



Elisabet Borreda, Bernat Ferrer i Albert Forns