Dimarts, 3.5.2011. 05:00 h

Ricard Gomà candidat d'ICV-EUiA a l'alcaldia de Barcelona

'El Parlament ha de proposar una reforma de la Constitució que reconegui el dret a decidir'

---

Ricard Gomà pren el relleu com a candidat d'ICV-EUiA a l'alcaldia de Barcelona després de l'anunci de l'adéu a la política d'Imma Mayol. Gomà reivindica aquest canvi de cares com 'un missatge d'obertura i de nova etapa' amb la qual aspira a millorar els actuals resultats electorals. Tot i això, l'ecosocialista segueix trobant incompatible el projecte d'ICV amb un pacte amb Xavier Trias si el convergent guanya les eleccions i defensa, amb matisos, l'obra de govern al costat de Jordi Hereu tot recordant que se n'han desmarcat quan ha estat necessari. Gomà s'ha desmarcat clarament de la línia del PSC votant a favor de la independència a la consulta del 10-A, pocs dies després de declarar-se independentista públicament. Sense allunyar-se de les tesis del partit, admet en una entrevista a directe!cat estar 'insatisfet' amb la resposta dels partits a la manifestació del 10J i reclama unitat d'acció per avançar. 'El Parlament de Catalunya ha de poder portar al Congrés una reforma de la Constitució en sentit plurinacional i que reconegui el dret a decidir. Que ens diguin que no, però fem-ho!, s'exclama. I conclou: 'Si ens diuen que no, plantegem-nos com hem de desencallar la situació'.

ICV a Girona ha dit públicament que obre la porta a pactar amb CiU i no hi tindria cap inconvenient si fos la llista més votada. Aquesta obertura seria aplicable a la nova etapa d'ICV a Barcelona?
Quan veig les propostes de Xavier Trias i ho comparo amb el nostre programa i el nostre projecte de ciutat veig que són dos models antagònics. Penso que és bo per a la societat i per a la democràcia que hi hagi un debat de projectes. Tinc molt la sensació que, a Barcelona, el debat de projectes és entre CiU -que representa un gir cap a la dreta i retorn al passat- i el d'ICV -que és el de construir una nova etapa plena de continguts socials i ecològics. Per tant, crec que és bo que hi hagi aquests pols de referència cap a la dreta i cap a l'esquerra.

El retorn al passat del qual parla, en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, no és més aviat aplicable al PSC que governa des de fa 32 anys que no pas a CiU?
Nosaltres hem governat amb els socialistes. El que diem és que ara no val el continuisme, perquè si la ciutat ha canviat molt en aquests quatre anys, també ho ha de fer la política municipal des del punt de vista dels seus continguts i de la manera de fer política a al ciutat. El nostre únic objectiu és créixer i tenir a partir del 22M més força a l'Ajuntament per poder posar sobre la taula més propostes de futur per a la ciutat.

« Hem dit 'no' quan el PSC ha girat cap a la dreta, i CiU l'ha acollit amb els braços oberts »

La tradició de pactes d'ICV amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona ha fixat una certa imatge de partit crossa que hipoteca ICV a l'hora de negociar amb altres partits que no sigui el PSC?
Crec que això no passa, i els fets ho desmenteixen. Els millors resultats d'ICV a la ciutat han estat els dos últims, el 2003 i el 2007, quan hem tingut els millors resultats de la història i en els dos casos veníem de governar amb altres partits d'esquerres. La gent que ens vota em diu: Governeu però sigueu coherents, no governeu a qualsevol preu i digueu no quan hagueu de dir 'no'. I aquest mandat ho hem fet moltes vegades quan el PSC ha girat cap a la dreta, i CiU l'ha acollit amb els braços oberts.

« Estic molt tranquil per l'actitud del govern de la ciutat en els casos de corrupció »

Tot i haver dit 'no' en algunes ocasions, no és difícil governar al costat d'un partit que té membres de la corporació presumptament imputats en casos de corrupció com el cas de l'Hotel del Palau o la trama de Ciutat Vella?
Estic molt tranquil per l'actitud del govern de la ciutat en els casos de corrupció perquè quan hi ha hagut indicis s'ha posat tota la documentació en mans de la justícia i s'hi ha col·laborat. Creiem que cal unitat de totes les forces polítiques per combatre la corrupció i estar disposats a desenterrar qualsevol cas, però no volem que se'n faci una arma electoral. El que cal és incrementar la capacitat de control social de la política institucional i fer una política molt transparent, un Ajuntament amb parets de vidre.

Més enllà d'aquests casos, la darrera legislatura ha estat marcada per una pífia rere una altra de l'alcalde, aquest degoteig de titulars negatius pot haver desgastat ICV com a companya de viatge?
Jo crec que en aquest mandat hi ha hagut una realitat molt potent, però poc mediàtica. Ha estat molt coneguda en els barris i en la vida de la gent perquè hi ha hagut una ambició en polítiques socials com mai hi havia hagut, i això ens fa estar orgullosos d'estar al govern. A més, penso que fins i tot hem influït per damunt de la nostra força. Tot i això, hi ha hagut pocs temes -però que qualitativament han estat molt mediàtics- en els quals hem dit 'no' al PSC, com en el cas dels Jocs Olímpics d'Hivern.

« La resta de partits continua presentant el mateix candidat que fa quatre, vuit o 12 anys »

Quina campanya plantegeu per fer front a la bipolarització entre Hereu i Trias, i amb l'afegit d'un canvi de cap de cartell per la sortida d'Imma Mayol?
Defensant que som l'única esquerra amb capacitat d'obrir una nova etapa no continuista. És en aquests termes que llegim l'aposta per canviar l'encapçalament de la llista, un pas que no ha fet cap altre partit. La Barcelona que tenim avui és molt diferent a la de fa quatre anys. En canvi, la resta de partits continua presentant el mateix candidat que fa quatre, vuit o 12 anys; nosaltres no. Hem volgut ser coherents, que la candidatura l'encapçali algú com jo, que és la primera vegada que em presento, és un missatge d'obertura i de nova etapa.

Quins resultats preveuen per al 22M?
Nosaltres preveiem fer uns molts bons resultats, el nostre objectiu és créixer i no posem màxims al nostre creixement.

I mínims?
Ara tenim quatre regidors i el nostre objectiu és mantenir-los. És evident que cap partit polític no vol anar enrere i, tenint en compte que el context no és fàcil perquè fa temps que governem, penso que podem explicar molt bé la nostra coherència al govern de la ciutat mirant als ulls de la gent. Així, partim del manteniment dels nostres resultats i amb aquestes dues setmanes de campanya treballarem a fons per millorar resultats. De fet, a Europa -i no vull dir que s'hagi de traduir a Barcelona- ja s'està donant que en una situació de crisi són els partits verds els que tenen un creixement important.

« Barcelona ha tractat el fenomen migratori amb molta coherència i espero que els resultats de la PxC siguin residuals »

Veu possible que la Plataforma per Catalunya (PxC) també creixi i obtingui representació?
A Barcelona seria extremadament difícil. A les eleccions del 28N en algunes zones els vots es van situar al voltant del 4 ó 4,5%. A Barcelona, on és necessari arribar al 5% per tenir representació a les municipals, van tenir l'1% a les eleccions al Parlament. Crec que a Barcelona els fenòmens de convivència han predominat sempre per sobre dels de crispació i conflicte. Ha estat sempre una ciutat d'acollida que ha tractat el fenomen migratori amb molta coherència i espero que els resultats de la PxC siguin residuals.

Entre aquestes discrepàncies amb el PSC hi ha l'actitud davant de la consulta sobre la independència del 10-A respecte a la qual ICV ha tingut a nivell nacional un comportament desigual respecte la cessió d'espais.
Nosaltres no hi vam votar mai en contra, en la primera votació al plenari ens vam abstenir a la proposta que feia ERC perquè posava condicions que vam considerar excessives, però a la segona vegada ja vam poder votar que sí amb tota tranquil·litat. Creiem que qualsevol entitat pot fer ús dels espais públics i les entitats que organitzaven la consulta no havien de tenir cap tractament especial, ni en un sentit ni en un altre.

Amb el relleu de Joan Herrera al lloc de Joan Saura hi ha hagut un cert desacomplexament en la visió nacional del partit?
Hi ha hagut una evolució. Amb tot, és important dir que va ser Joan Saura com a conseller qui va posar damunt la taula que Catalunya necessitava un nou Estatut que incrementés de manera substancial el nivell d'autogovern del país. Sí que és cert que l'Estatut, al final, ha estat degradat pel TC després d'haver-lo aprovat la ciutadania de Catalunya i s'entra en una situació de conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. La manifestació del 10J ha estat molt important per dir que cal una unitat en el conjunt de les forces polítiques per anar molt més enllà. La demanda d'incrementar de manera molt substancial l'autogovern de Catalunya avui és una demanda molt transversal i que forma part de la majoria de la societat i de forces polítiques i això fa que ens haguem de situar en un altre escenari.

« Jo sóc independentista, però em trobaria incòmode en un partit on només hi hagués independentistes »

Tot i això, Joan Herrera va decidir no votar el 10A al·legant que no s'hi recollia l'opció federalista, tot i que hi ha molts militants i votants d'ICV que són independentistes.
ICV és una força política on hi convivim persones que som independentistes i persones que es declaren federalistes. I per a Joan Herrera és molt important que hi convisquin perquè entén que tant els uns com els altres tenim un trajecte a fer en comú a Catalunya. A més, crec que ningú dels que som independentistes creiem en una independència express, creiem en l'independentisme construït sobre la base d'una àmplia majoria social a Catalunya. Per altra banda, la gent que és federalista ho és de veritat, no només de nom com en el cas dels socialistes. Són federalistes que creuen que Catalunya ha d'exercir el seu dret a decidir. És per això que el partit defensa que a l'hora de preguntar de forma oficial per la independència hi hauria d'haver les tres opcions. A mi m'agrada molt estar en un partit en què federalistes i independentistes convivim de forma conjunta perquè reflecteix molt bé el conjunt de la societat. Jo sóc independentista, però em trobaria incòmode en un partit on només hi hagués independentistes.

Si la independència només pot arribar amb aquesta base social sòlida, després de l'experiència de les consultes què li falta a Catalunya per poder-hi arribar?
Ens falta exercir el dret a decidir amb tots els ets i uts i no només a través de consultes populars sinó a través d'un referèndum d'autodeterminació els resultats del qual puguin ser vinculants per negociar amb l'Estat espanyol allò que majoritàriament hagi decidit el poble de Catalunya. Jo sempre prenc com a referència el Quebec i el Canadà, on ja s'han fet dos referèndums, i el federalisme ha guanyat en els dos casos per poc. El TC del Canadà, a anys llum de l'espanyol, va dir que el Quebec té dret a fer el referèndum i surti el que surti té dret a negociar-ho. Aquest és un escenari molt democràtic al qual no podem posar cap límit.

« Sento una certa insatisfacció per com el conjunt de forces polítiques hem respost a la manifestació del 10J »

El cas del Quebec i el seu Tribunal Constitucional, però, està molt allunyat del cas espanyol. Si ICV no és partidària d'una independència express per altres mecanismes, com s'articula un procés d'independència tenint en compte les condicions a l'Estat espanyol?
Hem d'avançar. Sento una certa insatisfacció per com el conjunt de forces polítiques hem respost a la manifestació del 10J. És cert que no estem al Canadà sinó que estem a l'Estat espanyol i el TC va prendre una decisió antidemocràtica retallant l'Estatut, i que el Tribunal Suprem ha fet una retallada democràtica prohibint les candidatures de Bildu. No podem ser ingenus, hem de tenir molta força el conjunt de les forces polítiques per poder avançar perquè la negociació amb l'Estat espanyol ha estat, és i serà molt dura.

« Trobo a faltar capacitat de les forces polítiques catalanes d'anar fent passes sòlides en el camí cap a l'autodeterminació »

I com s'articula aquesta força?
De moltes maneres. Hem de ser molt exigents amb tot. Les forces polítiques catalanes, en aquelles qüestions que expressen el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, hem de tenir la màxima unitat d'acció possible. El Parlament de Catalunya ha de poder prendre la iniciativa per portar al Congrés una reforma de la Constitució en sentit plurinacional i que reconegui el dret a decidir. Que ens diguin que no, però fem-ho! Portem a Madrid una reforma constitucional amb profunditat que digui que l'Estat espanyol és un estat plurinacional i que les nacions tenim dret a decidir, i si ens diuen que no plantegem-nos com hem de desencallar la situació. Trobo a faltar aquesta capacitat de les forces polítiques catalanes d'anar fent passes sòlides en el camí cap a l'autodeterminació de Catalunya. D'altra banda, a ICV sempre hem entès l'autogovern de Catalunya al servei de fer una societat més igualitària i més justa, al servei d'un projecte de societat i creiem que els drets nacionals i els drets socials com dues cares d'una mateixa moneda.

Maite Aguilera i Elisabet Borreda