Dijous, 12.5.2011. 05:00 h

Santiago Espot candidat de Solidaritat Catalana a l'alcaldia de Barcelona

'No he vist independentisme a la Casa Gran'

---

Tot i la proliferació de partits independentistes que es presenten a les eleccions municipals, Santiago Espot, candidat de Solidaritat Catalana (SI) a l'Ajuntament de Barcelona, veu com un 'objectiu molt realista' entrar al consistori. En cas de complir-ho, es materialitzaria la idea que el 2009 va tenir sobre la necessitat d'una formació política nova 'degut a l'actuació d'ERC' que tot i haver estat a l'Ajuntament considera que no ha impulsat res en clau independentista. En cas de no entrar tampoc 'no seria un fracàs' perquè Solidaritat és una formació jove. 'Lluitant' des de l'any 1987, Espot explica a directe!cat que ha dedicat la meitat de la seva vida a procurar que Catalunya avanci cap a la independència, una trajectòria que el porta a afirmar que 'el partit que té més independentistes és Convergència Democràtica de Catalunya' i que això, entre altres motius, explica que no hi hagi unitat entre els partidaris d'un estat propi.

Com és que Santiago Espot decideix presentar-se a les primàries de Solidaritat per presentar-se com a cap de llista a les municipals de Barcelona?
Ens hem de remuntar a l'abril de 2009, quan presento el llibre 'Discursos a la nació'. Allà, des de Catalunya Acció plantegem la necessitat d'una formació política nova per portar el clima independentista que s'està produint a les institucions i al combat polític diari. Llavors, ja ens trobem amb la negativa de sectors d'Esquerra i de Convergència, i nosaltres creem Força Catalunya. El problema, però, és que una setmana després neix Reagrupament que, en comptar amb la presència de l'exconseller Carretero, aconsegueix més pes mediàtic. A partir d'aquí ja coneixeu la història, Solidaritat, Laporta, etcètera. En les eleccions del 28N decidim no prendre partit per cap de les dues opcions, perquè considerem que eren igual de vàlides. Hi ha la batalla, surt un guanyador, i Solidaritat planteja el 19 de gener una coalició a Barcelona encapçalada per un independent. Allò que planteja Solidaritat ens sembla correcte i per això signem un acord electoral amb SI per anar a les primàries i les guanyo.

I quin és el motiu de fer aquest pas ara i no en un altre moment?
Perquè Solidaritat és allò que volíem fer amb Força Catalunya. Jo ara sóc Solidaritat, i això no és puntual, no és cosa d'una nit, és un matrimoni. M'hi trobo bé a Solidaritat, no he variat el meu discurs polític des que he entrat a la coalició, dic exactament el mateix.

Quin objectiu electoral es marca Solidaritat a Barcelona?
Som un partit nou, amb 6 mesos de vida, i el nostre objectiu és aconseguir entrar a l'Ajuntament de Barcelona. És un objectiu molt realista, però difícil amb la partitocràcia imperant que imposa aquesta vergonya dels blocs electorals, una cosa que no passa enlloc d'Europa, i amb criteris propis d'un sistema dictatorial. Que un partit amb representació parlamentària com és Solidaritat tingui zero presència als mitjans públics, i CiU o el PSC els correspongui 100... Jo no dic que en tinguem 100, però siguem una mica equitatius. Indiscutiblement el que veig és que el discurs de Solidaritat enganxa al món independentista, i entrar a l'Ajuntament de Barcelona és un objectiu abastable.

Si aquest és l'objectiu, no aconseguir entrar al consistori serà un fracàs?

« Entrar a l'Ajuntament de Barcelona és un objectiu abastable »

No, i ara! Com deia Churchill: 'La victòria és el final d'una sèrie de fracassos'. No entrar no serà un fracàs -tampoc us diré que serà una alegria, és clar- però entrarà dins el possible. Ara bé, jo no seré dels que el dia 23 buscaré excuses. Caldrà fer una certa autocrítica, esmenar una sèrie de coses per tal de tornar-ho a intentar.

Entenem, per tant, que el seu intent d'aconseguir representació a l'Ajuntament no s'acabarà el 22M, sinó que continuarà fent oposició a Barcelona. No pensa plegar.
Porto en aquesta lluita des de 1987. A més, mai he ocupat un càrrec públic, mai he viscut del pressupost i sempre he viscut de la meva feina, com encara faig avui. L'objectiu de la independència és un objectiu col·lectiu, i jo considero que sóc una eina en favor d'un ideal. Si el 22 no s'entra a l'Ajuntament la lluita continua, perquè l'objectiu d'entrar a l'Ajuntament és parcial, l'objectiu final és un estat català independent.

Per tant, vostè es veu fent oposició, dins o fora del consistori?
Sí, de fet sempre he estat a l'oposició, no és una cosa que em vingui de nou. El que està clar és que no entrarem al Govern. Els resultats de SI permetran estar a l'oposició i, si tenim representació, no prendrem partit ni pel tripartit, que ja s'està amanint, ni per un nou pacte del Majèstic en versió municipal que també està bastant avançat.

Solidaritat Catalana neix com una crida a la unitat dels independentistes, però davant l'intent de bastir una candidatura unitària de l'independentisme decideix quedar-ne fora. Com s'entén aquesta decisió?

« Jo no seré dels que el dia 23 buscaran excuses »

És que no hi ha unitat independentista. El partit que té més independentistes és Convergència Democràtica de Catalunya. Hi és, a dins d'aquesta unitat? No. Per tant no hi ha unitat independentista, i qui digui una altra cosa està enredant a la gent. I si no hi és Convergència, tampoc hi és Solidaritat. La unitat independentista no existeix des de l'any 1982, perquè el vot independentista està fraccionat. També hi ha independentistes al PSC, per exemple.

La divisió entre els independentistes li sembla bona, per tant.
Jo no dic que sigui bona, dic que simplement és. No puc canviar-ho, té coses bones i coses dolentes. Això és una cosa meravellosa de l'independentisme, que ara està en plena ebullició i per alguns fins i tot està contaminant els seus partits, el PSC o ICV...

Veient que quan governa CiU, malgrat tenir un gran nombre de votants independentistes, nacionalment no s'avança tant com es voldria, no valdria la pena que la resta de l'independentisme fes pinya i es contraposés a CiU per parlar-hi de tu a tu?
Quan han governat els independentistes també ha costat avançar, això ens ho hem de plantejar. El partit que representa la candidatura del senyors Laporta i Portabella en aquests moments, l'any 2003 el primer que van fer va ser anar a Madrid i plantejar una aliança amb les esquerres espanyoles. Costa avançar quan hi ha aquests independentistes 'oficials' i quan hi ha aquests 'pseudoindependentistes', no sé com anomenar els convergents. Si el tripartit hagués suposat un gran avenç en l'independentisme institucional, però en política s'ha de tenir una certa concepció empresarial i demanar el compte de resultats a final d'any, si el compte de resultats després de sis anys de tripartit és el que és... S'ha de reconèixer que ha estat la consulta d'Arenys de Munt el que ha fet avançar l'independentisme social i ha situat la independència a l'eix del debat.

Davant de la diversitat d'ofertes independentistes, per què s'hauria de votar Solidaritat el dia 22M?
S'hauria de votar Solidaritat perquè l'acció que farem a l'Ajuntament serà l'extensió de la que fan els nostres parlamentaris, això vol dir complir amb el que pots fer. Jo no diré que acabaré amb l'atur o la delinqüència i els petits furts, perquè no es pot fer des de l'Ajuntament. S'ha de deixar de tractar la gent com a infants polítics. Serem una extensió de l'acció parlamentària, que ningú pot negar que té el nord en la proclamació unilateral d'independència. En segon lloc, és evident que a l'Ajuntament de Barcelona li cal una regeneració política en profunditat caracteritzada per la participació de la gent amb aquelles grans decisions que han d'afectar a la nostra vida. I sobretot, perquè si entrem a l'Ajuntament aprofitarem Barcelona com a projecció internacional fins al límit del conflicte entre Catalunya amb els estats espanyol i francès.

A la pràctica, quines iniciatives serien les primeres accions polítiques de Solidaritat al consistori barceloní?

« No hi ha unitat independentista »

La primera mesura seria fer el 10A oficial. Des de l'Ajuntament es pot fer una consulta oficial, com la que es va fer sobre la Diagonal. Aquest dimarts l'alcalde Hereu va fer unes declaracions que, tot i que han passat desapercebudes, em semblen gravíssimes! Hereu ha tancat la porta a la democràcia assegurant que no faria cap consulta més per decidir cap modificació de la ciutat, i això és molt greu. Perquè ell la va vessar aleshores, ja no hi ha democràcia. Que prengui exemple de l'organització del 10A que amb 80.000 euros van mobilitzar el 20% de la gent. Una altra iniciativa serà acabar amb aquests els elements decoratius que són els consells de districte. L'elecció ha de ser directa perquè si el conseller és nomenat a dit i no té el compromís de guanyar-se el vot no es resolen els problemes. Així els consells de districte s'han acabat convertint en petites menjadores de la Casa Gran.

A banda del 10A oficial, quines altres qüestions sotmetrien a consulta ciutadana?
Si la Diagonal ha de ser rambla o bulevard ho consultes, però si s'han de fer uns Jocs Olímpics d'Hivern, no. No pot ser que organitzis uns Jocs Olímpics d'Hivern d'esquenes a la pròpia ciutat perquè t'has confabulat amb el sector hoteler, que li anirà bé. Els grans temes de ciutat és evident que s'han de consultar. Ara l'alcalde Hereu parla de la remodelació de la Rambla, que és patrimoni de la humanitat i el nostre carrer emblema a ulls de l'opinió pública internacional tot i que els barcelonins per desgràcia l'hem perdut, és obvi que la remodelació s'ha de sotmetre no ja a la consulta sinó a la decisió del poble. O temes que s'haurien de consultar a nivell de districte, com per exemple la remodelació del miniestadi. Això no vol dir que votem cada setmana, però hem de prendre nota dels països autènticament avançats democràticament que voten periòdicament cada tres o quatre mesos i voten des del fiscal fins al rector de la universitat.

En aquest sentit, amb les consultes sobre la independència, la classe política ha quedat enrere respecte la societat?

« Hereu ha tancat la porta a la democràcia »

Jo no sóc classe política. El dia 23 de maig potser sí, fins el dia 22 no. Classe política és qui ha tingut unes responsabilitats o un càrrec. Quant a les consultes, el 5 de juny de 2009 vaig rebre un SMS de Josep Manel Ximenis dient-me que hi havia la consulta i llavors l'única formació que va fer campanya a Arenys de Munt va ser Catalunya Acció. Al juny vam tenir converses amb altres líders polítics per fer més consultes el 13 de setembre -una idea meva per treure-li pressió a Arenys perquè vaig veure que tota la pressió aniria a Arenys- i la resposta de la classe política va ser que això era un brindis al sol, que no servia per a res. Això està escrit. i no ho dic jo sinó en Ximenis al llibre 'D'Arenys de Munt al cel'. Des del primer dia vam estar amb Arenys i sabíem el que allò representaria. Jo no he anat per darrere del poble, jo era poble en aquell moment.

Abans demanava aplicar a la política el concepte empresarial del compte de resultats, si l'endemà de les eleccions ni la CUP ni Solidaritat han aconseguit representació a l'Ajuntament de Barcelona i, per contra, han esgarrapat vots a altres opcions independentistes, quin resultat haurà tingut per a l'independentisme?
Acabaríem amb el partit únic! El vot sempre es disgrega, per això hi ha opcions polítiques. Al Parlament d'Israel hi ha 19 partits i ningú diu que no hi hagi democràcia.

No és paradoxal que a més oferta de partits hi pugui haver menys representació?
No hi ha més oferta de partits, n'hi ha un més.

A nivell municipal també hi ha la CUP que és la primera vegada que es presenta a Barcelona.
Si ens ho mirem en clau nacional, hi havia una opció independentista, ERC, que ha fet el que ha fet. Un cop ha crescut l'independentisme i s'ha fet transversal, és normal que surtin més ofertes donada l'actuació que han fet ells. És que d'independentisme a la Casa Gran, per molt que busco, jo no n'he vist. Possiblement és que tinc poca memòria, però no recordo cap moció en clau independentista a l'Ajuntament de Barcelona. Realment hi ha hagut política independentista a la ciutat? Per tant, quin vot independentista es pot disgregar?

Solidaritat basa la defensa de la independència de Catalunya sobretot partint de la situació d'espoli fiscal que pateix el país. Com es pot lluitar contra l'espoliació fiscal des de l'Ajuntament de Barcelona?
Primer de tot, denunciant-lo. Això s'hauria de fer no ara que estem en plena campanya electoral però sí a partir del dia 23. S'ha de dibuixar què li representa a Barcelona l'espoliació fiscal i com a limita el seu creixement, el seu benestar i el seu futur. Barcelona ha estat una ciutat que ha crescut no al marge de l'Estat sinó contra l'Estat. A diferència de les capitals d'estat com París, Londres, Berlín, Madrid, que han estat projectades pels seus estats, Barcelona s'ho ha hagut de fer sola. Des de l'Ajuntament hem d'intentar aplicar polítiques per esmenar i compensar aquestes febleses, fins que no arribi la independència.

Una de les vostres propostes és acabar amb el bilingüisme i fer del català l'única llengua oficial del consistori.
Sí, Barcelona és la capital de Catalunya, la llengua oficial és el català. Una altra cosa és que surti algun toca-campanes dient que prohibirem el castellà, això no és així. Però ja sabeu que el tema de la llengua és aprofitat pels enemics de Catalunya per tractar-nos com si fóssim el Tercer Reich lingüístic.

Amb tot, el reglament d'usos lingüístics que establia el català com a llengua preferent ha estat suspès...
No l'acatarem. Santiago Espot, si entra, no l'acatarà, ja hi poden pujar de peus. Que em vinguin a buscar i que em denunciïn, cap problema.

Davant d'una campanya molt bipolaritzada i estant fora dels blocs electorals, us està costant entrar en el joc polític?
Ho hem de reconèixer, sí. La campanya està molt bipolaritzada, hi ha els dos que partits que oficien la cerimònia i els altres tres que fan d'escolanets. Fer campanya així costa perquè avui en dia els mitjans de comunicació sou la corretja de transmissió de qualsevol oferta política i si et trobes que el seguiment de la teva campanya és pobre al costat de les altres formacions...

Us està pesant no tenir en aquestes eleccions una figura mediàtica com Joan Laporta que en la campanya del Parlament va atraure l'atenció dels mitjans?
No ho sé, ho diré el dia 23. Si tenir la persona més coneguda de Catalunya com a cap de cartell el dia 28N -perquè no negaré que va ser un element molt important perquè Solidaritat entrés- a Barcelona va suposar treure 23.000 vots, si ara en tenim més o menys el 22M, sense ell llavors podré respondre si ens ha ajudat o perjudicat.

L'objectiu és mantenir aquests 23.000 vots?
No, l'objectiu és entrar. Quants en caldran? Dependrà de la participació, això sí que és un misteri. Si no recordo malament al 2007 amb una participació del 55% van fer falta 35.000 vots per entrar. 


Albert Forns, Elisabet Borreda i Maite Aguilera