Dilluns, 2.7.2007. 17:52 h

Cesk Freixas Cantautor

"El cantautor canta tot allò que escriu i compon; explica la realitat, el canvi, l'amor"

Cesk Freixas (Riudebitlles, 1984) és cantautor i membre de diferents col·lectius de l'Esquerra Independentista. Militant de l'organització Endavant (OSAN) i de la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès, manté un lligam ferm amb els diversos moviments socials del Penedès. Ha publicat Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) i recentment ha sortit al mercat el seu segon treball discogràfic, El camí cap a nosaltres (autoeditat, 2007). Des de 2003 en Cesk canta els seus propis temes arreu dels Països Catalans, i li agrada definir-se com un cantautor de la "nova cançó de protesta". Manté un bloc a la xarxa i aquest estiu serà als principals festivals de la geografia catalana.


Després de la sortida fa pocs dies del teu segon àlbum, El camí cap a nosaltres, et consolides dins el panorama cantautor català. Ens pots explicar una mica els teus inicis i la teva trajectòria? Com és i com defineixes la teva música?

Després d'una experiència força llarga amb Pangea, el primer grup musical que vam formar a l'institut amb diversos companys i amics, farà poc més de cinc anys que vaig decidir començar a compondre temes amb la guitarra. El gener de 2004, el bar Jimmy Jazz d'Igualada em va donar l'oportunitat de realitzar-hi la primera actuació com a cantautor, i des d'aleshores he tingut la sort de trepitjar moltes de les comarques del país i conèixer un munt de gent increïble. Compartir música i paraules m'ha ensenyat a trobar desenes de motius i raons per seguir reivindicant a través de la cançó.

L'abril de 2005 va sortir al carrer el primer disc (Set voltes rebel, Bullanga Records). I, abans de treure el que estem presentant ara, vam optar per recopilar diverses versions de cantautors internacionals sota el nom de Les veus dels pobles lliures. El camí cap a nosaltres (autoeditat) ha sortit a la venda aquest 2007 i pretén ser una continuació d'aquest projecte de cançó d'autor als Països Catalans, prenent la denúncia i la protesta com a pilars fonamentals i entenent els moviments d'alliberament des de l'humanisme, la tendresa i el romanticisme.


A l'àlbum col·labora un grup que s'anomenen Els Altres Bandais. Qui són? Què fan? Quina relació teniu?

Els Altres Bandais és el nom de la banda que, des dels inicis, m'ha acompanyat en aquest projecte. Es tracta d'una formació de sis components, tots ells penedesencs, que tenen un pes important en l'elaboració dels arranjaments dels temes. El tracte setmanal, gairebé diari, de tots aquests anys ha anat forjant una amistat que ha ajudat, en tot moment, a tirar endavant aquest projecte de cançó d'autor.


Aquest cap de setmana passat has tocat al Senglar Rock, que és un dels grans escenaris del petit circuit català de grans concerts. Com ho has -heu- viscut?

Per a nosaltres ha sigut molt important haver pogut entrar a formar part del cartell d'un festival com el Senglar Rock. A nivell de promoció i de propaganda ha sigut una oportunitat excel·lent per presentar les cançons d'aquest segon disc. Ha sigut una experiència molt maca; el Senglar funciona de manera àmplia com a aparador de músiques que es fan a casa nostra, i això ens ha donat l'oportunitat de conèixer propostes musicals molt interessants que abans no coneixíem.
 

Consideres que els cantautors només poden tocar música reinvindicativa? Això és així perquè estem vivint en un país políticament singular o creus que les injustícies passen a tot arreu i que socialment sempre caldrà la cançó de cantautor?

El cantautor canta tot allò que escriu i compon; explica la realitat, el canvi, l'amor. Evidentment, això vol dir que no tot el que un cantautor escriu és reivindicatiu. Als Països Catalans hi ha molts cantautors i cantautores que no encaixen en el que es podria denominar "música reivindicativa". Ara bé, està clar que un percentatge molt elevat de cantautors hem escollit denunciar un seguit de realitats a través de les cançons. Si hi ha la necessitat de denunciar, de protestar i de reivindicar, és evident que a nivell social està passant alguna cosa, tant aquí com a l'altra punta del món. Quan aquesta necessitat es converteix en una constant, a diferents camps de la vida individual i col·lectiva, es pot entendre com un element imprescindible de supervivència. Els cantautors recollim l'essència d'aquesta necessitat, de la mateixa manera que hi ha escriptors de denúncia, cuiners independentistes i jardiners utòpics.


Als Països Catalans hem gaudit de grans cantautors com Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra. Ara sembla que estem vivint una nova fornada formada per gent com Feliu Ventura, Pau Alabajos, Roger Mas, Albert Fibla... o tu mateix. Estem davant d'una nova etapa daurada de la música de cantautor o és un simple salt generacional que senzillament es va repetint al llarg de la història?

És cert que cada cop som més els cantautors joves que, d'alguna manera, reinventem l'herència dels que ja fa temps que hi són. I crec que, a dia d'avui, es pot començar a parlar d'una nova escena de cantautors al nostre país. Hi ha un fet que fa que sigui quelcom curiós, i és que la majoria hem nascut a la dècada dels 70 i 80. És important entendre que hi ha cantautors repartits per tota la geografia catalana, des de Mallorca (Tomeu Caldentey) fins al País Valencià (Pau Alabajos, Sergi Contrí, VerdCel), passant per ponent (Àngel Soro, Meritxell Gené, El Fill del Mestre) i arribant al cor del Principat. Estic convençut que, ben aviat, es podrà tornar a parlar d'una "Nova - Nova Cançó".


En quins grups de música o en quins cantautors t'inspires? Digues alguna cançó que hagis escoltat que t'hagi marcat de manera important i el perquè.

Des de sempre he escoltat música d'autor. Els que més han influenciat la meva manera de compondre han sigut Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor, Jorge Drexler, Ismael Serrano i Ben Harper. Últimament he descobert Alejandro Filio, cantautor mexicà que m'ha captivat enormement per les seves lletres cuidadíssimes i pel seu compromís amb les revolucions socials centre i sud-americanes. Si hagués de destacar alguna cançó en especial seria "No te cambio", del mateix Alejandro Filio.


A la teva terra (Penedès) és un territori on es fa molta música reivindicativa. Grups tan coneguts com Inadaptats o revolta 21 són d'allà. S'explica d'alguna manera? És el Penedès un bressol de la música reivindicativa en català?

La tradició independentista pot explicar, en gran part, aquesta dinàmica en les formacions musicals. Al Penedès, des de fa molts anys, hi ha hagut mobilitzacions importants per la defensa del territori, completament lligades als moviments d'alliberament. L'associacionisme és una realitat que succeeix a gairebé cada població, i això fa que molts i moltes que formem part de projectes musicals també tinguem un contacte real amb les diferents assemblees que formen el conjunt de l'Esquerra Independentista a la comarca.


Ens consta que, a més, ets un gran patriota penedesenc. És així? Creus que, malgrat els darrers informes que ignoren aquesta proposta, el Penedès aconseguirà el reconeixement que es mereix a nivell de vegueria catalana?

Aquesta és una lluita que arrosseguem des de fa temps. Cal tenir clar, però, que es tracta d'una lluita principatina i que hauríem de tenir habilitat, el conjunt de forces nacionalistes i catalanistes, per transportar-la a un àmbit nacional. Mentre els mecanismes sistemàtics de gestió política catalana segueixin passant per Madrid i depenguin de partits que anteposen l'interès econòmic al social, està clar que totes aquestes lluites, a nivell legal, quedaran als calaixos de l'administració.


Com valores l'estatus polític català actual?

Davant el desencant general cap a la totalitat de forces polítiques del país, crec que hi ha hagut alguns tocs d'alerta que podrien ser indicadors d'un canvi en la percepció de l'espai polític. La denúncia d'aquesta realitat s'ha notat de manera indirecta –a través de l'alta abstenció, per exemple– i directa. La consolidació de les Candidatures d'Unitat Popular a molts municipis n'és un exemple, un projecte polític que s'allunya de les estructures de partit polític i que aposta per transportar els moviments socials als consistoris. L'aposta ferma per línies de treball que incideixin en la construcció nacional i social dels Països Catalans ha calat en bona part de la població.


Assolirem la independència? Quan i com creus que serà?

Hehehe, què complicat! Que l'aconseguirem, n'estic convençut. Per això treballem i per això hi creiem. Tot i així, no en tinc ni idea de com aniran les coses en els pròxims anys. Depenem de moltes variables, de la nostra voluntat i també de la nostra vehemència.