Dimecres, 7.5.2008. 05:00 h

Àngel Colom i Colom Polític, exsecretari general d'ERC i militant de CDC

"El tripartit no s'hauria d'haver fet mai"

Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, Osona; 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català. El 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a número tres a la candidatura d'ERC, després de Joan Hortalà i Josep Lluís Carod-Rovira

En el congrés d'ERC celebrat el 1989 a Lleida, i davant la gran crisis interna del partit, fou elegit Secretari General en substitució de Joan Hortalà, per davant de la candidatura de Josep Lluís Carod-Rovira. Colom inicià un procés de renovació interna al partit i aglutinà a ERC a molts joves independentistes disgregats en partits extra-parlamentaris i en molts casos, més radicalitzats.

Autodefinit com a pacifista, sempre s'oposà a la violència com a mètode per aconseguir fins polítics i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure, fent de mediador i oferint la integració al partit als qui abandonessin la violència.

El 1992, sota el seu lideratge, ERC millorà els seus resultats obtenint 12 diputats i convertint-se en la tercera força al Parlament. A més, l'any següent, a les eleccions generals espanyoles, aconseguiren un escó al Congrés dels Diputats per primera vegada des de les eleccions de 1982. L'escó l'ocupà la periodista Pilar Rahola.

El 1996 després d'una greu crisi interna, Àngel Colom, juntament amb Pilar Rahola abandonaren el partit i fundaren el Partit per la Independència. Aquest partit, però, tingué una curta vida. En les eleccions municipals del 1999 obtingueren uns pobres resultats i Pilar Rahola que es presentava com a cap de llista a la ciutat de Barcelona no aconseguí l'acta de regidora. Després d'això la formació es dissolgué.

D'ençà de la dissolució del PI, Àngel Colom es feu militant de CDC i fou representant de la Generalitat de Catalunya al Marroc.

Quin és el valor que va donar en el seu temps "La Crida a la Solidaritat" al moviment catalanista? Quin record en té?
Un record molt viu: la Crida va fer pujar el llistó nacional a tot el país, com a imatge recordem només aquell 24 de juny a can Barça: 100 000 ciutadans, en un mar de banderes, clamen "Som una nació!". Des d'aquesta plataforma es va encarrilar el que més tard esdevenia projecte independentista; el rellençament d'ERC en va ser una de les conseqüències. També l'enfortiment del conjunt del catalanisme.

Com valora amb la perspectiva del temps, la seva escissió d'ERC?
Un error. Meu. Però altres m'hi van abocar.

Com ha vist, des del Marroc, els darrers últims 5 anys de la política catalana?
Amb tristor; ho lamento, però és així: el tripartit no s'hauria d'haver fet mai. A parer meu, no s'hauria d'haver oblidat la prioritat de Catalunya enfront d'Espanya. Com a conseqüència, durant aquests darrers anys s'esfilagarsen els fonaments del país: la llengua catalana perd terreny (a les ciutats grans hi ha perill evident de substitució lingüística, com a València o Alacant fa 30 anys...); TV3 perd audiència i força; Catalunya en el seu conjunt perd força davant de Madrid: el desgavell de les infraestructures, baixada d'inversions de l'estat, marxa enrera en el finançament, en el concepte de bilateralitat,... I el debat i l'aprovació del nou Estatut, en comptes d'enfortir el país i les forces nacionalistes, el divideix i l'afebleix. I, potser el més important: una moral de derrota del catalanisme, desencoratjament, molta gent a casa, sense ni tant sols interès per votar, desconfiança en la política i els polítics... Encara que vulgui, el balanç no és pas positiu... Però mai és tard per corregir i tornar a la Catalunya que guanya!

Què creu que pot aportar en la refundació del catalanisme?
Em sentiria satisfet si les diferents forces del catalanisme, no només CiU i ERC, sinó també les CUPS, el PRC, i les plaformes sobiranistes i altres col·lectius i entitats del catalanisme i/o de l'independentisme, retrobessin el diàleg i la prioritat, que és la de conduir aquest país a tenir estat propi dins la Unió Europea. Sé que durant els darrers anys s'han trencat moltes coses... Crec que hauríem de girar el full del passat i pensar en el present i en el futur: "és possible un estat català en la Unió Europea del segle XXI?" Si creiem que sí, eleshores el catalanisme ha d'ara junt; només en aquesta clau podem "repensar" el catalanisme. Si en aquest procés puc ser útil, un més, hi treballaré.

Quins són els punts en comú d'ERC i CDC que s'haurien de posar sobre la taula per tal d'avançar conjuntament en la noció de país?
Seria útil començar par passos concrets: ERC i CDC estan d'acord que ens cal negociar un "concert econòmic" amb Madrid; establim doncs un full de ruta comú i defensem-lo davant l'estat. ERC i CDC estan d'acord que si el TC retalla l'Estatut, caldrà un nou referèndum; establim doncs acords en aquesta direcció. ERC i CDC estan d'acord que els catalans "tenim el dret a decidir" (dret que va des de una xarxa viària o qualsevol infraestructura a la independència de Catalunya); establim també un full de ruta comú... Es pot arribar fàcilment a acords també en les polítiques integració dels nous immigrants, en un rellançament del paper de la llengua catalana,...

Tenint en compte les últimes disputes interterritorials, pel transvassament de l'aigua a Barcelona, quina valoració en fa?
La imatge ha estat de desgavell. És un altre pas concret que s'hauria poguer fer en comú. Una nova oportunitat perduda.

Quin és el model de país que creu que ha de tenir Catalunya?
Sempre m'ha agradat pensar que podem inspirar-nos en les socialdemocràcies del nord d'Europa, mantenint però el nostre tarannà de país d'acollida, solidari i de suma. On no renunciem a uns serveis públics en allò que és essencial (ensenyament, sanitat, serveis socials,...), però que ho empeltem d'iniciativa individual, d'acord amb la nostra tradició llibertària.

Segueix volent la independència per Catalunya?
Sí, més que mai!

Quins són els passos que creu que s'han de seguir al país?
1. Unitat del catalanisme
2. Obrir les diferents forces del catalanisme a idees i participació de la societat catalana d'avui
3. Integrar les noves poblacions immigrades a Catalunya i al catalanisme
4. Afirmar sense complexos que Catalunya ha de tenir estat propi a Europa
5. Posar en marxa un procés a partir del dret a decidir que ens porti, un dia, a un referèndum d'autodeterminació (quan es pugui guanyar) ...