Dimecres, 21.5.2008. 05:00 h

Enric Calpena i Ollé Periodista i professor de Comunicació Audiovisual

"Si no aconseguim que les noves generacions tinguin l’espai comunicatiu català com el propi, ho tenim molt magre"

Enric Calpena i Ollé és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB (1983) i en Dret per la UB (1982). És professor de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Comunicació Blanquerna des del 2000 i abans ho havia estat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Participa, des de fa més de vint-i-cinc anys, en l’elaboració de programes de televisió com a productor executiu, director, presentador o guionista a TV3, Televisió Espanyola, Tele 5, Antena 3, Canal +, Canal Sur, Canal 9, TVG i Barcelona Televisió. Actualment, està dirigint dos documentals històrics sobre Jaume I i sobre la Guerra del Francès per a TV3. Altres treballs recents en aquest camp han estat els guions de les sèries 'Els diaris de Pascal' i 'Històries de Catalunya', i la presentació del programa 'A la romana', tots ells de TV3. Pel documental 'El Maquis, la memòria silenciada', de 2002, va rebre el premi Rafael Campalans de Memòria Popular. Cal destacar també el premi Ondas 1995 pel programa 'Todo tiene arreglo', de Canal Sur, del que n’era productor executiu. Col·labora mensualment a la revista Sàpiens. Ha treballat com a periodista en el Diari de Barcelona, el diari El País i la revista El Món.

Des del 2001 és el director i realitzador del programa 'En Guàrdia!', de Catalunya Ràdio. El programa ha rebut recentment el premi Ràdio Associació al millor programa de ràdio de la temporada 2007-2008 i també va rebre el 2002 el premi Òmnium Cultural de ràdio. També ha treballat a la Cadena SER, en diversos programes. Ha escrit diversos llibres. El darrer, el 2007, 'Històries de Catalunya' (Editorial Cossetània).

Durant aquests 7 anys al capdavant d'En Guàrdia, quin és el programa que recordes més i quin és el que creus que se'n podrien fer mil programes sense cansar a l'oient?
N’hem fet molts de molt emocionants i d’altres que ens han divertit força. Com a emocionants potser caldria recordar aquell que vam parlar dels diaris dels soldats que van participar a la batalla de l’Ebre, el1938. Sentir aquells testimonis feia venir calfreds, sens dubte. Un de molt divertit va ser el que vam dedicar a l’estada de Giacommo Casanova a Barcelona. I un d’absorbent, el del naixement, auge i desaparició de la companyia Barcelona Traction Light and Power, l’antecedent de FECSA, esquilmada per Joan March. Mil programes? I deu mil, si cal... Abans ens jubilarem nosaltres que no aconseguir exhaurir els temes interessants en la Història del país i de la humanitat.

Havent passat pels inicis de TV3 com a presentador del Telenotícies, i actualment consolidat en un dels programes més significatius de Catalunya Ràdio, quins són els principals reptes que han d'afrontar els mitjans de comunicació públics catalans?
Els reptes són coneguts, però les solucions no són simples. El canvi de l’estructura social catalana amb l’arribada de la immigració –especialment la sudamericana- fa que el català hagi de buscar un espai diferent del que havia tingut. Mantenir un nivell de qualitat alt, amb menys audiència –que representa, en definitiva, menys ingressos publicitaris- serà, sota el meu parer, el principal repte de la propera dècada.

Quins són els èxits aconseguits durant aquests anys i quin són els buits que encara s'han d'omplir de l'espai de comunicació català?
El primer èxit ha estat, simplement, existir i no pas d’una manera testimonial, sinó central en el panorama comunicatiu català. Però ara necessitem penetrar en diverses capes de població que estan girant l’esquena. I quan dic això penso més en els joves que en cap altres, perquè si no aconseguim que les noves generacions tinguin l’espai comunicatiu català com el propi, ho tenim molt magre.

I parlant específicament de la ràdio catalana (amb la creixent competència de les ràdios privades), com veus el seu futur?
Les ràdios convencionals, o sigui, les que fan diversos tipus de programes, han vist en els darrers anys com perdien pistonada davant del públic jove. El recanvi generacional en l’audiència de totes les ràdios s’està frenant. Tot i així, les dues principals emissores catalanes, Catalunya Ràdio i RAC1, fa temps que estan intentant adequar la seva programació per tal de trencar aquestes tendències negatives. Malgrat els sotracs que es poden produir, les dues tenen un comportament magnífic i no per casualitat lideren el panorama. No crec que això canviï molt en els propers anys.

Com valores el canvi de direcció al capdavant de Televisió de Catalunya i la continuïtat en la direcció de Catalunya Ràdio?
Els llocs d’alta direcció de les cadenes són molt durs. Les pressions i les tensions són enormes, desmesurades. Per això, vagin millor o no vagin tan bé les coses, és convenient, després d’uns anys, que els gestors canviïn. El procés era lògic, en Paco Escribano ja portava força temps, mentre que l’Oleguer Sarsanedas no feia ni dos anys que estava al capdavant de la cadena. Mònica Terribas serà un revulsiu, com també ho va ser l’Escribano i el seu equip quan van prendre la direcció.

Com valores el premi que et va atorgar Ràdio Associació de Catalunya a tu i al teu programa?
Com diria un que coneixem, “es para mi motivo de honda satisfacción”. Bromes a part, per a tots nosaltres ha estat una gran alegria. És un premi molt important, molt professional i ens en sentim orgullosos. A més, crec que significa alguna cosa que es premiï un programa d'història en els temps més aviat frívols que corren.

Tenint en compte aquest èxit obtingut, es seguirà emetent durant els propers anys?
Això no depèn de nosaltres, sinó de les necessitats de l’emissora. Si ells tenen tantes ganes com les que tenim els de l’equip, queda “En Guàrdia!” per a molt de temps.

Tens algun projecte futur de televisió i/o ràdio entre les mans?
Ara estic dirigint dos documentals que s’emetran a TV3 a la tardor. Un és sobre Jaume I i l’altre sobre la guerra del Francès. Tots dos tenen uns presentadors molt particulars que faran la seva primera incursió en el gènere, encara que sens dubte tenen una gran experiència en sortir en la televisió.

Creus viable el pas de l'En Guàrdia al mitjà audivisual?
És possible, sens dubte, però la fòrmula actual és cara per la televisió, perquè les reconstruccions dels fets històrics són complicades de fer visualment i, en canvi, són relativament factibles quan només utilitzes el so.

Tens algun projecte pensat per a la commemoració del tres-cents anys de l'aniversari de la derrota de l'11 de setembre de 1714?
Derrota momentània, eh! Tinc algunes idees, però encara falta temps. Depèn de la situació política, potser serà més fàcil obtenir finançament per a fer algun documental sobre un altre aniversari, el de la mort de l’emperador August, l’agost de l’any 14...