Diumenge, 25.5.2008. 05:00 h

Xabier Arzalluz (advocat i polític basc)

"No entenc com, havent passat tot el què ha passat, un polític del PSOE governi Catalunya"

Xabier Arzalluz i Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932) és un advocat i polític basc. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004. Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i com a conseqüència de l'aprovació de l'Estatut de Guernica en 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB va presidir el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que després de l'escisió del PNB en 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Va recolzar en la política espanyola al govern socialista de Felipe González, com també el govern popular de José María Aznar, donant suport la seva investidura de 1996 tot i la vehemència de les seves declaracions.
D'aquests acords va aconseguir importants transferències de competències i una notable millora del Concert Econòmic, que és el qual regula la relació tributària entre els governs central i basc. Després que Aznar fos reelegit per majoria absoluta a les eleccions de l'any 2000, el Partit Popular no va necessitar el suport dels partits nacionalistes i es van trencar els acords de col·laboració. S'iniciava una nova fase en el mandat d'Arzalluz, centrat en la construcció d'una unitat d'acció nacionalista a favor de la autodeterminació del País Basc. L'any 2004, en una disputada elecció interna, li va succeir en la presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz. L'actual president del PNB és Iñigo Urkullu.

Com creu que avançarà a partir d’ara el procés de consulta popular prevista per a l’octubre d’enguany?
Hi ha moltes dificultats, però Ibarretxe té clar el seu pla i va cap a aquesta direcció. El què no sabem és quin recolzament tindrà. Per exemple, Herri Batasuna crec que sí que li donarà suport però dubto si el PNB vulgui el recolzament d’aquests vots. I si els dóna, tampoc els podrà treure. Si Ibarretxe treu aquests vots el proper mes de juny i la majoria del Parlament Basc el recolza i li diu que sí a la pregunta que pensa fer, aleshores el què vindrà automàticament és la reacció de Zapatero que en virtut de l’article de la Constitució dirà que no es pot procedir. I ho portaran al Tribunal Constitucional i ho aturaran, amb més o menys trucs legals. En aquest moment, el més lògic és que el lehendakari convoqui eleccions i que formuli la pregunta indirectament per veure quin recolzament té.

Si el govern espanyol, tal com ha pronunciat Zapatero, s’hi oposa i prohibeix la celebració de la consulta popular, s’ha de convocar igualment?
Per a mi el que és important és que si el Parlament Basc determina que es pregunti al poble, doncs s’evidenciarà davant de tota Europa que a Madrid no li interessa el què pensen els bascos i que vol imposar el seu pensament. I això és molt lleig. Si es segueixen els passos, es convoquen les eleccions i les guanya Ibarretxe (i Patxi López se’n va on se n’ha d’anar), aleshores tindrem un país en rebel·lió jurídica.

Per democràcia tothom entén que qualsevol persona pot expressar la seva opinió lliurement, com valora les paraules del lehendakari quan diu que “no hem de tenir por a la democràcia ni a l’opinió de la gent”?
Jo sempre he dit que estem en una democràcia de molt baixa qualitat. Simplement cal mirar la Constitució i veure els primers plantejaments, un article 8 que diu que la unitat territorial i constitucional depenen directament dels militars. Quan va començar el tema de l’Estatut de Catalunya, es va fer una reunió de 15 tinents generals i el cap de tots ells, el general Mena, va dir, entre moltes altres coses, que si sortia l’Estatut català, Espanya es constituïa com un estat federal, cosa que la Constitució no contempla i que, per tant, els militars estan habilitats per evitar-ho. Dels 15, un va dir que aniria amb ell en el què fos, uns altres 5 van dir que estaven d’acord sense més. O sigui que només per a l’estatut català, ells interpreten la Constitució a la turca. A més a més argumenten que “és que és el poble qui ens ha donat...” o “és que com que està a la constitució” però el què no es diu és que es va vendre com una condició sine qua non i això no passa a cap país democràtic.

L’actual president del PNB, Iñigo Urkullu diu “que el PNB sempre ha buscat la construcció de la nació basca des de l'acord amb els presidents espanyols i que ho seguirà fent malgrat que des de l'esquerra abertzale els acusin de "vendre Euskadi". Creu que el PNB està fent bé adoptant aquesta postura?
Pot ser l’expressió d’un desig però no és pràctic, però s’ha de seguir insistint i lluitant fins que canviïn les circumstàncies. Com el què ha passat en algunes parts d’Europa: a Iugoslàvia o a la Unió Soviètica o Txecoslovàquia, i ara estan apuntant-se Escòcia i Flandes. Encara no ha arribat la nostra hora, però arribarà. No en tinc cap mena de dubte. Quan un poble té això dins seu i si és cert que el 51 % dels catalans desitgen la independència, tot i que Zapatero digui això de “les aventures, què has de fer: sacrifiques el 51 % davant del 49 %? Segons quina regla de tres? segons quina democràcia? Però jo no penso tirar cap tret. Ho ha de voler el poble. En la mesura que el poble ho vulgui. Ho ha de voler el poble, sinó no serveix de res.

Vostè, des de jove, somnia en un País Basc fora de l’Estat espanyol. Avui en dia, veu possible, doncs, un Euskadi dins d’Europa?
Clar que veig possible un Euskadi dins d’Europa. Aquest és el nostre plantejament.

 Hi ha dades que ens diuen que hi ha més estats en el món que fa uns anys, però, per contra els estats gran s'han fet enormes i es creen supranacions com la Unió Europea, posant en una balança aquestes dues forces, com veu el futur de Catalunya i Euskadi?
Nosaltres plategem un Euskadi lliure dins de la Unió Europea. Al mateix nivell que estan els francesos, els alemanys, els belgues. Hem de tenir clar que no som prou grans per plantar cara a la globalització. Per tant han d’existir uns determinats ens, com ara la UE, capaços de donar als seus membres aquesta força que sols no tenen.

Respecte la UE i l’article 8, vostè veu possible que estant Euskadi i Catalunya dins de la Unió Europea, l’Estat espanyol tregui els tancs?
Europa no ha acceptat aquesta forma de procedir, per exemple amb Kosovo. O sigui que això és futur i crec que s’ha de deixar temps al temps. Abans d’arribar als tancs, l’estat espanyol té altres mitjans, amb aquesta constitució tenen un embolic policial i judicial. Jo portava moltes defenses del Tribunal d’Ordre Públic, i allí els jutges jutjaven conforme els informes policials. Ara l’advocat coneix els informes policials però segueixen sent fonamentals els informes policials. Tu has de demostrar que allò no és veritat. No han de demostrar ells que allò que has fet ho has fet tu, només és necessari el què diu la policia.

A aquestes alçades, veu possible la fi de la violencia armada d’ETA a Euskadi?
Algun dia acabarà, això ho sap tothom. El què no sabem és ni quan ni com. Jo crec que policialment no ho acabaran. Tots els camins que han seguit des de sempre, des d'Aznar fins a Zapatero, ha estat en base que l'única solució és la repressió policial, però encara no han vist que això no és així.

Com és que els mitjans de comunicació publiquen des de fa uns anys que els últims detinguts d’ETA sempre són els últims de la cúpula de l’organització armada?
Doncs perquè necessiten triomfs. Això que deien que ETA estava acabada, sembla que no és cert. I necessiten demostrar alguna cosa, tant al govern espanyol com al francès. De sobres sabem que la gendarmeria francesa col·labora estretament amb la policia espanyola. Un exemple clar el tenim en els recents detinguts a Bordeus. Què ha passat? En aquest cas, tant Zapatero com el govern francès necessitaven un èxit, una acció contundent. I el què han fet és que a una de les persones que va participar amb les converses de l’estiu passat amb el partit socialista, el van seguir, van mirar on estava i van treure tot el què tenia. Mai no havíem sentit que aquest fos el cap d’ETA i ara resulta que té una direcció col·lectiva i que és un dels de la cúpula.

Això és un error de la ciutadania, de creure-s’ho tot i de no recordar?
La majoria de la gent rep les notícies dia a dia i les oblida el dia següent. Si tu llegeixes la premsa, veus el bombardeig de notícies diari i constant, i això no ho aguanta gairebé ningú. La majoria de les persones es creuen l’últim que diuen els mitjans. Fins ahir, els caps d’ETA eren Mikel Antza en el terreny polític i Txerokee en el camp militar. Ara de sobte surten uns individus trets de sota la màniga i aquests són els caps. I surt en Pérez Rubalcaba, que no te’n pots creure ni una paraula.

Té algun comentari a fer sobre el procés de negociació del nou Estatut de Catalunya que va començar al 2006?
A mi el què m’estranya és que a Catalunya no hagi passat res. El què va passar entre Zapatero i Maragall i després entre Zapatero i Mas, i com han menjat tot el què han dit després de fer pactes seriosos. Amb tot això hauria d’haver hagut algun tipus de commoció política. Potser no tant de la gent però sí política. El parlament català s’ha doblegat. Francament no entenc com és que havent passat el què ha passat, Catalunya encara sigui governada per un polític del PSOE.

I la reacció de la ciutadania?
La ciutadania també hauria d'haver reaccionat però els polítics són els que estan al càrrec d’aquesta gestió. Com es pot tornar a negociar amb Zapatero després de tot? És bastant vergonyós.

Abans País Basc i Catalunya es consideraven un el mirall de l’altre, creu que l’estat espanyol ens està allunyant?
Diguem que cadascú segueix el seu camí. Madrid en el fons intenta fer el mateix a Catalunya que a Euskadi. Han posat a Montilla al capdavant del govern català perquè és la garantia que Catalunya que no se'n vagi cap a “aventures nacionalistes”, com diu Zapatero. Ara volen fer el mateix a Euskadi. Les prioritats polítiques del govern de Zapatero són: primer treure del mapa a Ibarretxe, després, oferir la mà al PNB, i, en la mesura que els sigui possible, posar un socialista com a lehendakari. Amb tot això consumen el control. I a Catalunya i a Euskadi el mateix. Aquí Esquerra ha optat per la via que ha optat.

Creu que va ser un error el pacte d’Esquerra per formar govern?
Jo respecto molt el senyor Carod, però el resultat és que en el poder hi ha el partit socialista, que per mi és la garantia del control de Madrid.

Aquesta estratègia més subliminal del PSOE és més bona i eficaç que els atacs unilaterals del Partit Popular?
Els atacs no acostumen a ser bons per cap de les dues parts. Aznar era una persona molt especial, va anar de cap a nosaltres en determinats moments del seu mandat. El què va fer va ser fer més fort el nacionalisme. El PNB no havia tingut mai tants vots com en l’època d’Aznar. Van venir plegats Mayor Oreja i Nicolàs Redondo per desbancar-nos i no ho van aconseguir, perquè era tant evident que anaven a per totes i a l’atac que el poble va reaccionar. En canvi, quan, per exemple, Imaz va dir que “s’ha de captivar a Espanya”, què fas? Perds el recolzament de la gent, les persones es desil·lusionen, no creuen en aquest camí.