Dimecres, 18.6.2008. 05:00 h

Pep Coll Escriptor

"Com poden denunciar els bisbes que la democràcia espanyola està en perill, quan ells no són demòcrates!"

Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol, Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus i Les senyoretes de Lourdes. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Què el va fer interessar-se per escriure un llibre sobre els miracles de Lourdes?
La lectura d’estudi d’una antròpologa de la Universitat de Tolosa, Isaure Gratacos (Fées et gestes) sobre el mite de les encantades als Pirineus gascons. L’estudiosa assegurava que abans de les aparicions marianes, la gent de Lourdes contava que a la gruta de Massabielha hi havia blanquetes o fades, i que l’Església havia intentat per tots els mitjans d’esborrar la llegenda.

El personatge principal, la nena Bernardette, es veu sotmesa a diferents tipus de pressions tant per la resta dels habitants de la comunitat, com per les autoritats eclesiàstiques, policials, polítiques... Una experiència mística individual ràpidament esdevé un fet d’importància col·lectiva que ha de ser controlat i canalitzat per les autoritats que se’n consideren responsables. Creu que la individualitat està condemnada a ser víctima dels interessos del col·lectiu o d’aquells que consideren que representen els interessos de la col·lectivitat?
La societat, sigui del color polític, no deixa tranquil l’individu solitari: o l’exalta (i llavors se n’apropia) o bé el condemna. L’alliberament dels vincles que lliguen a la tribu (la família) ha estat una de les principals conquestes de l’individu occidental.

Què pot fer l’individu davant la seva creixent despersonalització?
La fugida al desert o la vida ermitana en una balma del Montsant avui ja no és possible. Internet i els mitjans, encara que pugui semblar el contrari, ho faciliten: de casa estant veus el món sense necessitat d’implicar-t´hi. Com el protagonista de la meva novel·la anterior, 'El salvatge dels Pirineus'.

A 'Les senyoretes de Lourdes' es suggereix una explicació racional a les visions de la Bernardette. Creu que l’explicació que proposa és la més plausible?
No proposo cap explicació, en tot cas se n’insinua alguna, relacionada naturalment, amb algun fenomen cerebral. Però del cervell humà i dels seus prodigis, encara no en sabem gairebé res. Probablement el llibre que més s’acosta a la comprensió de l’èxtasi és 'La conexión divina', del professor Rubia.

Mentre escrivia el llibre, va pensar mai que tot i que aquest no és volgudament ofensiu, podria ferir la sensibilitat de les persones creients?
No, de cap manera. La suposada sensibilitat de les persones creients és molt relativa i sovint ha servit d’excusa per censurar un text. Hi ha creients que es poden sentir escandalitzats (per exemple, el rector de Tremp) quan un dels personatges de la novel·la diu que “la imatge de la Mare de Déu de Lourdes és ficada dins d’un forat en forma de cony”; en canvi, troben la mar de respectuós que un cop morta Bernadette, els bisbes es reparteixen el seu cos (el fetge, les costelles...) com una colla de carronyaires, en nom del sagrat valor de les relíquies.

Com l’ha afectat la crida al boicot de la presentació de 'Les senyoretes de Lourdes' per part del rector de Tremp?
De bon principi me’n vaig alegrar amb l’esperança que l’estirabot generés un debat a fons sobre alguns aspectes del catolicisme actual (el paper de la dona en l’Església, Roma enfront de Lourdes, ..) Però, no ha passat res més. Hi ha molts prejudicis sobre el fenomen Lourdes, tant per part dels devots que hi van, com per part de la majoria de la població que ho consideren com la cosa més rància del catolicisme, un muntatge comercial, sense cap interès humà. Ignoren que, en certa manera, Lourdes el portem a dins.

El rector de Tremp ha tingut èxit amb el seu boicot o per contra, n’ha sortit vostè i el seu llibre beneficiat?
El boicot ha produït l’efecte contrari, però el rector ha aconseguit el que pretenia, que no era altra cosa que sortir ell a la primera plana dels diaris. Dos mesos abans va anunciar solemnement que faria pregàries per la pluja i així, va sortir a la televisió..

Tot i que l’església oficial cada cop perd més poder d’influència sobre el ciutadà, continuen vigents els valors de la religió cristiana (pensem en moltes ONG, fins i tot les de caràcter laïc) i l’anhel de certa espiritualitat per part dels individus. A què creu que és deguda aquesta substitució en els actors canalitzadors d’aquests valors i d’aquestes necessitats?
La resposta és complexa. La revifalla d’un cert espiritualisme és deguda en part a la crisi de valors i de les ideologies polítiques; en part, a la manca d’explicació científica de determinats fenòmens i en part, també, com a reacció a la imposició de la religió oficial.

Quina opinió li mereix el paper polític que actualment sembla reclamar una part important de l’església espanyola?
Que tenen molta barra. Com poden denunciar els bisbes que la democràcia espanyola està en perill, quan ells no són demòcrates! Tal volta el senyor Rouco, l’han escollit els catòlics?

Creu que aquest gir cap a la dreta d’una part de la jerarquia eclesiàstica és una fugida endavant per la constatació de la seva pèrdua d’influència i, per tant, de la capacitat de control?
Sí, enyoren els temps millors del franquisme, els peperos dels darrers anys, com a mal menor.

Quin creu que hauria de ser el paper real de l’església?
Deixar de preocupar-se dels dogmes, dels rituals i de l’obsessió pel sexe, i en canvi, donar resposta als neguits i necessitats reals de les persones del segle XXI.

Quin llibre està llegint actualment?
'Vidas de filósofos ilustres' de Diógenes Laercio.