Dimecres, 9.7.2008. 05:00 h

Arcadi Oliveras President de Justícia i Pau

'Molts cops he demanat als països occidentals que entrin en una tendència de decreixement econòmic'

Arcadi Oliveras, és doctor en Ciències Econòmiques i professor del departament d’Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. És també president sw l'organització Justícia i Pau, del Consell Català Foment per la Pau, de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès i de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Entre les seves publicacions destaquen: Nord-sud, diagnòstic i perspectives (Barcelona, 1988), El ciclo armamentista en España (Barcelona, 2000), ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (Barcelona, 2003), Aldea global, justicia parcial (Barcelona 2003), Contra la fam i la guerra (Barcelona 2005) i Un altre món (Barcelona 2006)

Quina és la part més negativa i criticable del sistema capitalista?
Quan jo estudiava a la facultat se’m va dir que l’economia és aquella ciència que serveix per administrar els recursos que la naturalesa ens ofereix, transformar-los i produir uns béns i uns serveis que estaran destinats a cobrir les necessitats humanes. Avui en dia el sistema econòmic que regeix és el capitalisme i aquest no pot satisfer les necessitats bàsiques de bona part de la població mundial com és el menjar, l’accés a aigua potable, l’habitatge digne, l’educació, entre altres. Per a mi que aquest tipus d’economia que deixa tres quartes parts de la població mundial en una situació precària i marginal és el defecte més important d’aquest sistema.

Com cal canviar els nostres hàbits i costums tenint en compte que ens trobem immersos en aquest sistema?
No em desespera que encara no hi hagi un sistema alternatiu al capitalisme. Veiem, però, que vist la diversitat que tenim al món caldrien dos, tres o quatre sistemes alternatius. I hem de tenir en compte que aquest canvi es pot produir per ell sol. A la baixa Edat Mitjana ningú tenia un sistema capitalista guardat a l’armari. El canvi va ser progressiu: els aristòcrates van perdre poder, la burgesia va perdre terreny, es va desenvolupar un capitalisme comercial i financer; va ser un recorregut que es va fer sense que ningú el tingués estudiat. Això és el mateix que pot produir-se ara. S’anirà tendint cap a un sistema que no tenim pre-establert però que desenvoluparem. I ja tenim algunes idees bàsiques. El Fòrum Social Mundial està fent inventari de les propostes que s’han donat i tenim un bon catàleg de coses que es poden fer per canviar el sistema. Per exemple, l’accés a la terra, tenir unes transferències de tecnologies més generoses per a les empreses del tercer món, sistemes de finançament que abolissin el deute extern, per finançar recursos per al tercer món, un impost que aturés l’especulació financera, facilitar més les migracions, etc.

Com valora el paper dels moviments altermundistes o alterglobalitzadors?
Estan fent una feina de rerafons molt important llançant moltes propostes d’actuacions. Ells serveixen per generar pensament, crear alternatives, establir diàleg, fer aliances i per fer pressió als poders polítics i econòmics perquè variïn les seves actituds. Però mai sense oblidar que és molt important que els fòrums i moviments socials no es converteixin en eina política. A mi no m’agrada, per exemple, que un dels caps dels moviments altermundistes a França, com va ser Josep Bové, ara es presenti com a candidat a les eleccions franceses. Cadascú ha de tenir el seu paper i el dels moviments socials és generar opinió pública, realitzar pressió política, fer anàlisi i crítica i pressionar perquè algú ho executi.

Quins són els valors clau que cal ressaltar i potenciar?
Abans he dit que calia actuar davant dels poders polítics i econòmics, però també cal actuar davant de la societat benestant com la nostra. Aquesta societat ha de rebre informació, si no saben el què passa a l’Àfrica o si no se’ls informa de com s’està contaminant l’atmosfera, no es pot fer res. I, per altra banda, cal un compromís personal. Nosaltres els que vivim en una àrea privilegiada, hem de ser conscients que aquest creixement no és sostenible. Molts cops he demanat als països occidentals que entrin en una tendència de decreixement econòmic perquè és l’única manera que els altres puguin créixer. Com molt bé s’ha dit en una conferència de medi ambient a les Nacions Unides, si tots consumíssim el mateix paper, la mateixa fusta, el mateix petroli, els mateixos minerals que al primer món caldrien tres planetes. Com que no en tenim tres planetes i totes les persones que hi vivim tenim dret a anar en cotxe i a gaudir dels recursos de la Terra, l’única solució és que rebaixem els nivells de consum.

Vostè parla que en l’educació dels joves hi ha tres elements bàsics: la família, l’escola i els mitjans de comunicació. Per què creu que els mitjans de comunicació no fomenten en prou mesura els valors de la Pau i la Sostenibilitat?
Perquè es regeixen per factors econòmics i per interessos creats. Això no vol dir que dins dels mitjans hi hagi periodistes sensibles i solidaris. Però és de lamentar que els mitjans públics siguin poc sensibles en aquests aspectes. Una cadena privada sí que els pot ignorar perquè es regeix per interessos econòmics. Però una que és controlada per les institucions públiques, hauria de tenir un component molt més fort de formació i educació que en aquests moments no té, tot i que els mitjans públics catalans són millors que els estatals.

Creus que l’estat té tendència a limitar la creació d’associacions perquè són una forma d’organització alternativa a ell i les seves institucions polítiques?
Els moviments antiglobalitzadors van néixer el novembre de l’any 1999 quan es van produir a Seattle les primeres manifestacions massives. Durant els 3 o 4 primers anys, l’autoritat de l’estat va voler desprestigiar-los, titllant-los d’antisistema, acusant-los de ser violents, de destrosses de caixers, bancs, de trencar els vidres dels aparadors, etc. Això es va acabar aviat perquè els que estàvem ficats en aquests sistema vam denunciar al govern d’infiltrar gent pagada a sou per la policia perquè trenqués els vidres.

Superada aquesta etapa on el desprestigi no es consolidà, s’ha tendit o bé a dir que som tots ingenus, gent de bona fe, és a dir, cap a la marginació, o bé a ser assimilats i absorbits pels poders polítics. En el tema ecològic, per exemple, es veu claríssimament. Tots els governs ja inclouen en els seus programes de govern unes propostes ecologistes. Fins i tot, les companyies elèctriques, que són les més contaminants, han creat la seva associació verda. I no em sembla malament que es posi dins de l’agenda política, però, encara que totes les propostes sorgides dels moviments socials siguin incorporades en els programes dels partits polítics sorgiran noves reivindicacions. Sempre hi haurà un tema on els moviments donaran el seu punt de vista per fer pressió al poder executiu.