Dijous, 2.10.2008. 05:00 h

Enric I. Canela Catedràtic de Bioquímica i impulsor de la manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les

'Hi haurà un abans i un després de la manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les'

L'Enric I. Canela va néixer a Barcelona el 3 de desembre de 1949 i viu a Barcelona. És catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Biologia de la UB, i s'ha especialitzat en Bioquímica de la Nutrició. Ha dirigit els anys 2002 i 2003 l’Oficina de Promoció de les Universitats de Catalunya del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al compromís amb el país, és membre d’Òmnium Cultural i del Cercle d’Economia, de la Plataforma per la Sobirania i col·laborador del Cercle d’Estudis Sobiranistes. Ha militat a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de l’any 1984, a Sarrià – Sant Gervasi, va ser membre del Comitè Executiu Nacional (CEN) de CDC i va ocupar la Secretaria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació des del juliol de 2004 fins a l’octubre del 2007. A Internet, escriu al seu bloc personal i al Bloc Gran del Sobiranisme, del que és fundador i on escriu cada setmana. Darrerament ha estat notícia per ser l'ideòleg de la gran marxa per l'autodeterminació a Brussel·les, que de moment ja compta amb més de 400 catalans disposats a viatjar davant les institucions de la UE per reivindicar l'autodeterminació de Catalunya.


D'on surt la idea de plantejar la gran marxa a Brussel·les?
La idea va sorgir d’un article que vaig escriure al Bloc Gran del Sobiranisme el dia sis de setembre. És titula Perplex, jo?. L’article tenia a veure amb el recentment publicat anuari de la Societat Catalana de Sociologia del IEC. Allà em preguntava per què els catalans no podríem fer com els negres americans al 1963 quan 200.000 persones van anar a Washington encapçalades per Martin Luther King? Jo deia aleshores Madrid, però el comentari de Manel Picó suggerint Brussel·les em va fer adonar que era molt millor. Així va néixer aquesta proposta de marxa a Brussel·les amb un protagonisme inicial del Bloc Gran. Brussel·les és la capital europea i estem fa temps fermament convençut que la independència de Catalunya passa per la internacionalització. Cal cerca aliats, fer lobby fora de l’Estat espanyol.

En pocs dies heu creat el web Deumil.cat, heu aparegut als mitjans, teniu 1.500 persones adherides i 400 persones que ja han confirmat que viatjaran. S'han desbordat les previsions?
Doncs no. Jo soc vitalment optimista, sense exagerar, no m’agrada plantejar fites inassolibles i crec que als companys amb els que estem treballant la iniciativa tampoc. A hores d’ara ja som 1.600 adherits. Jo estic convençut que els adherits serem molts més de 10.000. més difícil és el viatge i la seva logística, però sortirà bé.

Quina reacció hi ha hagut per part dels partits? Algun s'ha interessat per la iniciativa?
De moment no hi ha cap reacció. No sabem què en pensen, però em consta que no els hi ha passat desapercebut. De moment cap no s’ha interessat, però com escrivia en algun lloc, no tenim cap pressa. De fet s’han d’adonar que massa gent no combrega amb ambigüitats ni amb dir una cosa i fer una altra. Veuran que els independentistes som una xifra respectable capaç d’organitzar-nos. Recordem les dades que aportava el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Un 35% de la població és molt si tenim en compte que a l’hora d’una votació ens mobilitzaríem. Si ho sabem fer bé, hi haurà un abans i un després d’aquest moviment.

Heu engrescat alguna personalitat catalana perquè us doni suport?
No hem anat a cercar encara a ningú, no sé si ho farem. Una de les coses que defensem és que aquest és un moviment que sorgeix de la societat civil, militants de diferents partits, però sense els partits. Justament el que volem és que la iniciativa no es contamini amb discussions estèrils habituals entre els partits. Ara no toca discutir si són llebrers o conillers, el país està en risc. Estic d’acord amb el que comentava Patrícia Gabancho quan deia que la seva 'predicció és que s’independitzarà Escòcia, ho farà després el País Basc aprofitant l’escletxa i, quan Catalunya s’ho estigui rumiant i donant-hi voltes, Europa tancarà la porta. Ens quedarem a dintre i ens fotran de debò. Ens destruiran. Si Catalunya es queda dintre d’Espanya, desapareix'.

La gent de Catalunya ha de despertar. Hem deixat les pedagogies inútils. Ara cal adonar-se d’una vegada que el model espanyol és incompatible amb una nació catalana.

Per què el 7 de març?
De fet és una data anterior a les eleccions europees. Creiem que s’ha de generar una acció unitària de cara a aquestes eleccions. Aprofitar per fer la campanya a Europa. Tampoc volíem córrer massa, però no és bo que aquestes coses és dilatin massa en el temps.

La trobada de Torroella ja està en marxa. Quins són els següents passos que us plantegeu?
La trobada a Torroella és l’inici d’un seguit d’accions de dinamització. Un primer encontre presencial en el que no volem mesurar res. Convé iniciar allà el camí per dinamitzar la societat des de diferents centres territorials.

Lògicament pretenem sumar, sense protagonismes de ningú, sota la mateixa bandera, a totes les entitats, plataformes, associacions que tinguin com a objectiu la independència. Volem fugir de qualsevol protagonisme. Els que hem iniciat aquest moviment no som polítics, en el sentit de voler ocupar cap càrrec, però no excloem que participin polítics a títol individual. Tenim clar que la política professional l’han de fer els polítics.

La propera setmana definirem una mica més les diferents accions afer. Hem d’avançar amb prudència i donar passes fermes.

Heu pensat en donar-hi caràcter de cita anual?
La veritat és que no. No descartem res, però no ens plantegem que això sigui un 'aplec' anual. Si l’acció té èxit, que el tindrà, el que ha de passar és que alguns que estan adormits en el Parlament despertin. L’independentisme suma més vots que qualsevol dels partits del Parlament.
I com deia en un dels escrits al Bloc Gran, si els partits no hi juguen, caldrà cercar l’alternativa política. No és l’objectiu, si més no el meu.

Penseu contactar amb institucions europees per explicar la iniciativa?
Com dia abans, és imprescindible que l’independentisme tingui recolzament internacional, per això cal trobar suports. Fer que el món s’adoni que no som quatre eixelebrats, que hi ha gent de totes les classes socials, de totes les formacions, treballadors i empresaris. Que som gent seriosa que vol un país lliure i entre els més desenvolupats d’Europa.

I amb grups nacionalistes flamencs?
Lògicament els nacionalistes flamencs anant a Brussel·les poden ser uns excel·lents col·laboradors, més encara penant en les eleccions europees.