Dimecres, 22.10.2008. 05:00 h

Anna Vega Directora de comunicació del Col·lectiu Jaume Damians

'La creació de consciència de país i la cultura són la clau per aconseguir l'alliberament nacional'

Anna Vega és periodista i humanista llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat a mitjans de comunicació tant diversos com Televisió Espanyola a les Balears, el Diario de Mallorca o l’Agència EFE. La seva especialitat és l’àmbit cultural en general i en política internacional el Líban, per la seva particular diversitat religiosa i cultural. Actualment és responsable de l'àrea de comunicació del Col·lectiu Jaume Damians.

Per què ha nascut el col·lectiu Jaume Damians?
Bàsicament degut a la necessitat fervent de lluitar per la justícia social i l’alliberament nacional dels Països Catalans. Ens definim com a col·lectiu d’opinió, i, per tant, ens reunim per debatre les possibilitats que tenim d’assolir els nostres objectius. Però no ho fem merament per fer apologia de la nostra ideologia, sinó per buscar accions concretes que creïn consciència de país. De fet, tots els membres coincidim en els objectius, però no sempre en la manera de dur-los a terme. I és precisament en aquest punt on radica la nostra fortalesa: en la capacitat d’aglutinar diverses postures per un mateix objectiu.

Heu optat per aglutinar persones procedents de disciplines diverses com de periodisme, política i món empresarial. Per què?
Perquè les injustícies socials que pateix el territori abasten totes les disciplines. El periodisme és el mitjà necessari per fer difusió de les nostres inquietuds; la política és una eina indispensable pel que fa a l’aplicació de polítiques culturals; el món empresarial contribueix a la producció de continguts catalans; i, sobre tot, la història. Mirant cap el passat entenem el present, i podem posar els mitjans que calguin per salvaguardar el futur.

I fins on esteu disposats a arribar amb el nou projecte?
Els grans canvis s’han produït sempre a partir de petites accions. Som realistes en el sentit que som conscients que encara queden moltes coses per fer, per això creiem en la creació de consciència de país i és la clau per aconseguir els nostres objectius. Una dada molt significativa en aquest sentit és que comptem amb un total de 13 milions de potencials consumidors de cultura catalana, però en realitat només una ínfima part en consumeix. La nostra tasca, per tant, és la difusió cultural i ideològica: aconseguir que la gran producció de productes propis arribi al màxim nombre de catalans.

I això com es fa?
Per una banda, ens hem centrat en l'elaboració d'articles d'opinió sobre temes socials com, per exemple, la desproporció de la pena imposada per l’Estat espanyol a en Franki fet que ens va fer posar en qüestió el sistema democràtic actual; la qualitat de la llei de dependència i criticava les nombroses deficiències de la seguretat social que encara prevalen; el pla Bolonya; o la desobediència civil, i, paral·lelament, sobre les polítiques culturals.

Els articles sorgeixen de les trobades que cada dijous fan els membres del col·lectiu, o bé a la seu de la Fundació Cultura, o bé a l'Ateneu Barcelonès, on l'Associació Catalana de Professionals (ACP) ens van convidar a participar a les tertúlies que s'hi fan. En la primera reunió amb l'ACP celebrada a mitjans d'octubre va ser tot un èxit ja que va sorgir el primer article d'una nova etapa; i dic nova etapa perquè ara tenim moltes més possibilitats de creixement, no només degut a l'èxit d'inserció als mitjans de comunicació dels nostres articles, sinó també gràcies a la col·laboració amb els professionals de l'ACP, que ens permeten tenir encara més punts de vista i ampliar les nostres perspectives.

I, com ja he dit, aquests articles surten publicats, habitualment cada setmana, en el 'Diari Maresme', el 'Diari de Mataró', l''Opinió Nacional' i el 'Vilanova Digital'. També tenim contacte amb el 'Bon Dia Lleida', la revista 'Valors' i el diari 'Avui'.

I per altra banda tenim altres projectes com l'edició del llibre 'Un riu, una història', que consisteix en el recorregut de la història d'un territori a partir del seu riu. També estem executant el projecte de les taules de debat.

Us definiu com un 'col·lectiu d'opinió'; es pot considerar que sou un grup de pressió? Un think tank?
Els membres del col·lectiu compartim els objectius, però no les formes d’assolir-los. Alguns opinen que sí que s’ha de fer pressió política, però segons el meu parer, un col·lectiu d’opinió no necessàriament ha d’estar vinculat de forma directa a la política. Considero que la cultura i el convenciment de la societat civil sobre la seva ideologia poden unir molt més al poble que la política. De fet, la cultura és la base de la identitat, i aquesta, la clau per aconseguir l’alliberament.

Ja que fomenteu estudis sobre el món empresiarial i polític -entre altres-, heu fet alguna valoració del procés que s'està duent a terme per a l'elaboració del nou finançament català?
Alguns dels nostres companys estan treballant en un dels projectes més ambiciosos del Col·lectiu: unes taules de debat sobre finançament que pretenen trobar solucions imaginatives per superar l’actual marc legal i on participaran, entre d’altres, Oriol Junqueras i Salvador Cardús. Tot això, des d’un escenari de país normalitzat on el debat sobre la política econòmica de la nació absorbeix gran part de la discussió política. Precisament ara que el nou finançament encara està en procés, ens hem de centrar en saber què volem i com volem aconseguir allò que volem. Però abans de treure conclusions, és moment de reflexió, de debat.