Dimecres, 29.10.2008. 05:00 h

Martí Gasull Portaveu de la Plataforma per la Llengua

'Ha de quedar clar que adoptar una llengua no vol dir renunciar a res'

Martí Gasull és un dels portaveus de la Plataforma per la Llengua. L'entitat treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. I ho fan als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació. Va néixer l'any 1993 per omplir el buit deixat per La Crida i té com a objectiu estendre l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits com a eina de cohesió social. Actualment engloba unes 4.000 persones i 20 entitas i enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana.

Quins són els canvis que s'han produit a l'entitat des d'aquests 15 anys d'existència?
Fa 15 anys la Plataforma per la Llengua (PL) ja va néixer amb la intenció de ser una entitat gran, malgrat que al principi només es movia amb el voluntariat. Un dels canvis més importants és que, avui en dia, tenim molt més voluntariat que aleshores i una estructura professional que permet portar més endavant els projectes que tinguem entre mans. Juntament amb això, també es nota una major repercussió pública de tot el què fem, i actualment podem considerar que la Plataforma és un referent dins de les entitats de llengua. 

Quines accions es feien al principi i com va evolucionar l'entitat?
La Plataforma per la Llengua va ser com una suma d'entitats i tractava dos temes principals: empreses i cinema. I, públicament, va néixer ara fa 15 anys amb un rècord Guinness en reunir 18.000 llaunes de Coca-Cola a la plaça de Catalunya per demanar el seu etiquetatge en català. La Plataforma passa de fer una feina totalment voluntaria, amb accions només al carrer, a un creixement a partir de l'any 1998 quan va començar a tenir una estructura professional definida. Després, van venir els socis i a mesura que s'anaven fent actuacions i que la gent veia que s'aconseguien bons resultats, es van aconseguir més socis, cosa que va permetre un creixement més sostingut. 

El pes del voluntariat és molt important en la PL, quin volum té? Ha crescut?
Tot va lligat, perquè aquesta estructura professional de la que parlava ha fet créixer paralel·lament el voluntariat. Hi ha més gent avui que ahir, i tenim voluntaris de tot tipus i alguns de molt implicats. El nombre de socis ha crescut molt, paral·lelament al creixement de l'estructura professional.

Què significa per a la PL rebre el Premi Nacional de Cultura?
Aquest premi suposa el reconeixement públic d'una tasca que ha requerit molts esforços, molta suor... tot a base del treball intens de molta gent. Al mateix temps, ens anima a tirar endavant molts més projectes i campanyes.

La PL existeix perquè l'administració pública no vetlla suficientment per la llengua?
Nosaltres sempre diem que l'objectiu fundacional de la PL és que la situació de la llengua catalana estigui plenament solucionada. Nosaltres creiem que des dels governs i les institucions es pot fer molt més del què ara es fa, però també és cert que cal una societat civil forta que empenyi a tirar endavant determinades accions que l'administració engega. I també hem de tenir en compte que la societat civil pot arribar a llocs on les administracions no hi poden arribar.

Dit això, una de les funcions principals de la PL és proposar als governs i demanar que les propostes en qüestió les duguin a la pràctica. Posarem un exemple: el català és una llengua que està marginada ja des del punt de vista legislatiu, no hi ha cap llengua que tingui les inferioritats jurídiques que té la catalana, per tant, és normal que tot això ho recordem als polítics. És a dir, com és que l'etiquetatge en català a Catalunya té 140 lleis que protegeixen l'etiquetatge en castellà i només una llei que protegeixi el català? La PL proposa quan hi ha motius per millorar i felicita quan hi ha accions, com el programa de voluntariat lingüístic, les oficines de garanties lingüístiques, les polítiques d'acollida, que funcionen i serveixen per al foment del català.

La setmana passada es va presentar la Guia 'Salam al català', ens podries explicar el perquè d'aquesta guia i perquè heu escollit aquest col·lectiu?
El que es va voler amb la guia 'Salam al català' va ser treballar amb una comunitat religiosa que fos influent i que tingués molts nous catalans. Per això vam escollir la comunitat islàmica. Aquesta guia, doncs, es farà també en urdú, en amazic, etc, I ho vam encarar des de punt de vista de les comunitats religioses perquè vam considerar que les religions afecten a l'afectivitat, a la vida quotidiana, actua com a vehicle social. Hem començat per aquesta però tenim previst de treballar amb altres comunitats religioses.

Es demostra, com a l'acte de 'El català, llengua comuna' de la Diada de Sant Jordi on es reuneixen moltes comunitats de Catalunya de diversos origens, que aquestes comunitats estan unides per la llengua i que la prenen com una eina de reivinidicació social i una forma d'accés a la plena ciutadania.

Quines són les espectatives de futur? Mulleu-vos en un diagnòstic pel futur de la llengua.
Volem potenciar alguns pilars fonamentals com són universitats, educació, acollida lingüística i empreses. Una altra línia a treballar intensament és el reconeixement internacional, el català a la justícia i el cinema en català que no l'hem deixat mai però que és molt complicat.

Volem vincular molt la llengua a la cohesió social, al país, l'obertura, la innovació, el diàleg, etcètera. Fer un discurs que la gent vegi que adoptar una llengua no vol dir renunciar a res: sinó que se la faci seva i que la visqui.