Dimecres, 5.11.2008. 05:00 h

Gerard Coca Portaveu de les JERC

'La solució final a les problemàtiques actuals passa per l’assoliment d’un Estat propi'

Gerard Coca és el portaveu nacional de les JERC des del novembre de 2007. Inicia la seva militància a les JERC i a Esquerra el 2003 a la secció local de les Corts, en què durant dos anys n’ocupa la Secretaria d’Organització. Al final del 2004 es fa càrrec de la Secretaria de Campanyes de les JERC-Barcelona, de la qual n’esdevé el portaveu un any més tard. Actualment és membre de l’executiva d’Esquerra com a portaveu de les JERC des del novembre del 2007, i de la Permanent Nacional d’Esquerra des de l’octubre del 2008. La seva trajectòria professional l'ha portat ha treballar en empreses de l’àmbit de la producció musical i de grans esdeveniments, com també a l’àrea de màrqueting i promoció d’Òmnium Cultural. Actualment compagina la seva tasca al capdavant de les JERC amb els estudis de Ciències Polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya.

La campanya de les Joventuts d'Esquerra, 'Espanya és crisi', parteix de quatre eixos fonamentals: crisi econòmica, social, democràtica i ambiental; quines són les propostes alternatives en cada cas?
Tenim clar que la solució final a les problemàtiques actuals passa per l’assoliment d’un Estat propi que ens doti dels recursos econòmics i competencials que ens permetin aplicar les polítiques que més beneficiïn els Països Catalans sense passar pels peatges de Madrid.

Tot i això és cert que moltes de les problemàtiques actuals no poden esperar a la independència i necessiten respostes immediates, en aquesta línia apostem per defugir dels models especulatius i apostar per l’economia del coneixement, amb un alt nivell de R+D, i pels sectors industrials de valor afegit, el reforç de les polítiques socials en temps de crisi (especialment en el triangle habitatge – treball – formació ), el foment del dret a decidir i una nova política ecologista que prioritzi el desenvolupament humà a l’econòmic.

Aquesta campanya va molt lligada al procés de l'elaboració del nou finançament català, quines polítiques creieu que s'han de prioritzar si el finançament, com es preveu, no és suficient per a Catalunya?
Si el nou finançament no és suficient serà el senyal que no és un bon finançament i Catalunya no l’hauria d’acceptar. Les prioritats polítiques no haurien d’estar condicionades per l’espoli fiscal a què està sotmès el nostre país, sinó que haurien de sorgir de la voluntat política del Parlament i el Govern de Catalunya, en funció de les necessitats i els recursos propis. Actualment Catalunya té masses reptes sobre la taula per poder construir el seu futur sense un finançament just. Renunciarem a fer polítiques d’integració a la nova immigració per poder garantir ajuts als estudiants? Dedicarem menys recursos al foment de la llengua catalana per poder tenir unes infraestructures dignes? Totes les polítiques que necessitem són importants, i descartar-ne unes o altres per culpa del robatori que ens fa Espanya seria caure en el seu joc.

A la campanya 'Espanya és crisi' es remarca la importància que el jovent es mobilitizi i s'organitzi per lluitar plegats per vèncer aquesta crisi: a part de la pròpia militància, quines accions fan les JERC per sensibilitzar i mobilitzar el jovent?
En primer lloc, la difusió mateixa d’aquesta campanya que està arribant a molts joves més enllà de la militància: difusió dels cartells, tríptics, la web de la campanya www.espanyaescrisi.cat, l’espai al facebook... En segon lloc, totes les activitats que es duran a terme a nivell territorial per donar a conèixer el contingut de la campanya, ja sigui a través de xerrades, debats, taules rodones o accions mediàtiques. I finalment, com a exemple concret, les JERC estem treballant amb la societat civil per poder fer un acte potent el proper dia 6 de desembre en motiu dels 30 anys de l’aprovació de la Constitució Espanyola, per involucrar entitats i jovent en la denúncia de les mancances democràtiques de l’Estat.

ICV també ha iniciat la campanya 'Contra la crisi' en la qual es diu, entre altres coses, que 'no acceptaran que les solucions a aquesta crisi siguin menys salaris, menys estabilitat a la feina i abaratir el cost dels acomiadamaments'. Com valoreu aquesta campanya?
Segurament estaríem d’acord en bona part d’aquestes propostes, és obvi que, tal com defensa la campanya d’Esquerra, la crisi no l’hem de pagar 'els de sempre'. Però, com ja ens té acostumats ICV, obvia el conflicte nacional existent entre els Països Catalans i l’Estat i, per tant, mai les seves diagnosis no arriben al fons dels problemes. És cert que una bona part de la crisi és deguda a la conjuntura internacional, però més cert és que si disposéssim d’un Estat propi tindríem molts més recursos econòmics i competencials per fer-hi front sense haver d’esperar les decisions de Madrid, que com hem vist sempre només beneficien uns pocs. Tot i que si fessin aquesta anàlisi es veurien obligats a apostar decididament per la independència i deixar l’ambigüitat d’un federalisme que a hores d’ara ningú es creu. No entenc com poden parlar de la crisi sense citar l’espoli fiscal que cada any ens costa més de 2.300 euros a cada ciutadà dels Països Catalans.

Quines són les vostres propostes si el TC retalla l'Estatut? Creieu que si hi ha una forta retallada de l'Estatut i el PSC no es planta, Esquerra hauria d'abandonar el Govern de Catalunya?
Qualsevol modificació del text aprovat en referèndum pels catalans i catalanes seria un atac frontal contra el nostre país, ja que el missatge seria clar 'ja podeu votar el que volgueu que la opinió de 12 jutges espanyols sempre tindrà més valor'. Les JERC defensem una mobilització unitària enfront aquest fet, que hauria de comptar amb les entitats, sindicats, partits polítics i, òbviament, amb el govern del país.

A efectes pràctics el país només té dos opcions: iniciar un conflicte amb l’Estat en defensa dels nostres drets o acatar i renunciar a prendre les nostres decisions com a poble madur i democràtic. Jo crec que la qüestió no hauria de ser preguntar constantment que farà Esquerra, que no tinc cap dubte que estarà a l’alçada de les circumstàncies, sinó què faran tots aquells que defensaven l’estatut retallat com la solució a tots els mals i la fi de les tensions Catalunya-Espanya. Què farà CiU? Què farà el PSC? Què faran UGT o CC.OO.? Què faran les cambres de comerç i les patronals? Seguiran defensant l’autonomisme i les bondats d’una entesa amb Espanya? Aquestes preguntes curiosament no les he vist en cap mitjà...

Com valoreu la possible pugna entre Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós en la seva carrera pel liderar la candidatura d'Esquerra a les pròximes eleccions? Com creieu que Esquerra ha de decidir el seu candidat a les eleccions?
Després d’un procés intern tan llarg com el que ha viscut Esquerra els darrers mesos no crec que el més convenient sigui obrir un nou debat, ja que el més desitjable seria canalitzar totes les energies a projectar i explicar la tasca i les propostes d’Esquerra a la societat. Entenent les legítimes aspiracions de qualsevol militant del partit, crec que seria molt positiu que poguéssim encarar el proper cicle electoral partint des de la base del consens, la unitat i la necessària renovació. Tot i això, si aquest consens no és possible per alguna cosa tenim els estatuts, i en aquest cas el procediment està perfectament definit: primàries i que la militància decideixi.

Esquerra és un partit on les bases i la militància tenen l'última paraula i sovint, aquest fet, ha provocat situacions contradictòries en el si del partit, veieu vigent aquest model assembleari de partit o creieu que s'ha de renovar?
Esquerra és un partit on el paper de la militància sempre ha estat molt important, i és desitjable que aquest paper es mantingui, però és clar que l’Esquerra d’avui dia és molt diferent de la de fa uns quants anys en nombre de militants, en pes polític, en representants institucionals... Per això mateix s’ha iniciat un procés de reforma d’Estatuts que entre altres aspectes haurà de buscar com compaginar aquest creixement tan important amb la participació i implicació de la militància. Estem en l’era d’internet i, per tant, es poden introduir noves formes de participació i modificar-ne d’altres. Esquerra és un partit viu i ha de saber adaptar-se i renovar-se sense que això hagi de suposar cap renúncia. Estic molt tranquil, perquè sé que sigui quin sigui el model exacte haurà sorgit de la voluntat de totes i tots els militants.