Dimecres, 19.11.2008. 05:00 h

Jordi Mas Membre de Softcatalà

"A mesura que el català es va normalitzant a la xarxa, apareixen les mateixes amenaces que al món no virtual"

Jordi Mas és un dels membres actius de Softcatalà, una associació sense ànim de lucre, registrada des del 1998 com a tal a Mallorca, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Tot i estar registrada a Mallorca, Softcatalà desenvolupa la seva activitat arreu dels Països Catalans. Softcatalà està formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera desinteressada. En Jordi Mas va estudiar informàtica a la Universitat Oberta de Catalunya i MBA a l'escola EADA. Ha treballat per diverses empreses com Servicom, Quarterdeck Ireland, Translation Craft, iNet Client Technlogies, Novell com a desenvolupador de programari. També ha treballat de freelance per MENTA, Vodafone, Amena, Terra Networks, eresMas, InOut TV, entre altres. La seva feina sempre ha estat relacionada amb el desenvolupament de software.

El primer gran projecte va ser la traducció del Netscape al català, per què vau escollir aquest projecte tant arriscat?
Bé, de fet va ser el primer projecte. Els navegadors són la finestra de l'usuari a Internet, vam pensar que un bon inici seria que aquesta eina pogués estar en català. Per altra banda, també era un projecte, com dius, ambiciós: volíem plantejar-nos alguna cosa que si tenia èxit representés un canvi sobre la situació que es vivia en aquell moment.

Després d’aquest primer èxit, quins van ser els reptes que es va plantejar Softcatalà? A on volia arribar?
Com reflexa el nostre propi nom ja teníem clar que volíem intentar tenir una incidència més enllà del Navegador. Els nostres següents objectius varen ser continuar treballant per tenir tot un conjunt d'eines d'Internet en català, apostant per la traducció de l'Eudora, el Mirc, el WebCopier, el Mozilla Directori i la interfície de Google. Un cop vam tenir un conjunt d'eines per treballar a Internet, varem enfocar-nos a l'escriptori, fent les traduccions al català de l'OpenOffice.org, l'Abiword, el Gnumeric, el GNOME i involucrar-nos en la traducció de diverses distribucions de GNU/Linux.

Què demanaríeu a les administracions per tal que la llengua catalana estigués en ple ús en el sector de les noves tecnologies?
Que utilitzin programari en català. Tant simple com això. A més pensem que el programari lliure representa un gran avantatge, si ho poden fer amb programari lliure molt millor.

Com vau difondre la vostra tasca feta?
La nostra feina sempre l'hem distribuït a través del nostre lloc web i amb CD-ROM que hem repartit en mitjans de comunicació i esdeveniments de forma gratuïta.

Els membres de Softcatalà feu la feina de forma altruista i, des de fa deu anys que funcioneu així, us heu platejat fer el salt per convertir-vos en un col·lectiu professional? Per què sí? Per què no?
Softcatalà és un col·lectiu de voluntaris i ens focalitzem sobretot en la traducció de programari lliure i en la creació de recursos lingüístics lliures. Als Països Catalans hi ha professionals que treballen en empreses. Pensem que són àmbits molt diferents i en el nostre àmbit actual ens trobem molt còmodes.

Les noves tecnologies són un sector amb canvis constants, quins són els grans reptes que afronta aquest sector i, en concret, Softcatalà?
Nosaltres pensem que tenim concretament quatre reptes molt importants. En primer lloc, els recursos lingüístics computacionals, és a dir, els traductors automàtics, correctors, sistemes de reconeixement de veu i similars. El fet de no poder disposar de totes aquestes eines, perquè no existeixen o perquè estan en mans d'universitats que no hi donen accés o d'empreses privades, representa establir una barrera d'accés per al català a la societat de la informació i dificultats afegides als que treballen en altres llengües que vulguin apostar pel català. Hi ha iniciatives que comencen a dibuixar un camí però queda força feina per fer: diccionaris de sinònims, un reconeixement òptic de caràcters que funcioni, sistemes de reconeixement de veu, etc.
En segon lloc, el marc legal. Hi ha molts usuaris que, des de la bona voluntat, tradueixen programes al català trencant l'acord de llicència. La fina línia entre els interessos comercials i culturals sempre és present. Sense anar més lluny, tenim empreses com Apple que han perseguit legalment als que han fet traduccions a l'euskera. Ens cal més pedagogia i sobretot dissenyar estratègies per canviar aquesta realitat.
Després també volem la unitat de la llengua. A mesura que el català es va normalitzant a la xarxa, apareixen les mateixes amenaces que al món no virtual. Cada cop més ens trobem amb persones o projectes internacionals que intenten fragmentar la llengua. Calen accions fermes. Portem anys treballant per combatre això però el problema continua creixent. Cal que en siguem molt conscients, sinó algun dia ens trobarem amb alguna barbaritat en algun projecte important. De fet, ja hem evitat versions blaveres de projectes amb repercussió com el Firefox o l'Abword.
I finalment, un altre dels reptes que ens plategem és el món comercial, tradicionalment poc sensible al català però necessari per tenir una normalització plena de la nostra llengua. Les administracions, les universitats i altres institucions, utilitzant programari lliure i amb el seu poder de compra, poden exercir una pressió important sobre els fabricants de programari comercial per exigir versions en llengua catalana. De fet, la Generalitat ho ha fet ja en concursos de telefonia mòbil. Empreses com Microsoft han entès, amb l'ajuda d'una pressió molt forta de la societat civil, que cal treballar en català a Catalunya, malgrat que les traduccions encara siguin parcials. És important continuar treballar tots plegats en aquesta àrea.

El català a les noves tecnologies: creieu que el fet de gaudir d’una bona salut en aquest àmbit garanteix una bona salut global de la llengua?
Crec que el català gaudeix d'una bona salut a Internet, els blocs i el programari lliure, però la seva presència continua sent minsa en àmbits com la telefonia mòbil (malgrat s'han fet avanços), el programari comercial, els videojocs, els DVD o certes tecnologies per la llengua.