Divendres, 19.12.2008. 05:00 h

Xavier Bru de Sala Escriptor i periodista

'La política viu un moment de gestió i no pas d’èpica'

Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952) és una de les veus i plomes més prolífiques del panorama comunicatiu català. Tertulià i opinador habitual en ràdio i premsa del país, les seves reflexions no deixen mai indiferent i, per sinceres i realistes, poden arribar a emprenyar a més d'un. Bru de Sala és llicenciat en filologia catalana, membre del PEN club i ha guanyat diversos premis literaris arreu dels països catalans. A més ha publicat obres de poesia i ha adaptat peces teatrals tan conegudes com Cyrano Bergerac, el Mísantrop i els musicals Mikado, els Pirates i el llibret de Mar i Cel de Dagoll Dagom.

Ens rep després d'una conferència en què l'escriptor parla sobre la societat catalana i els seus líders. En ella fa referència als canvis que hi ha hagut al capdavant de tots els partits polítics a Catalunya i de l'important paper que juga la societat civil del país, en un moment com l'actual, en què la política ha perdut capacitat de mobilització. 

Pujol, Maragall o González són polítics que van marcar una època. S’han acabat aquest tipus de polítics?
Sí que van marcar època, però tambè ens han deixat una herència que té poc a veure amb el moment que marcaven. En definitiva, entenem que el polític que marca una època o un etapa històrica deixa una herència més positiva que la que aquests han deixat.

Potser el que està passant és que la política s’està convertint en una professió. S’ha professionalitzat massa la política?
És que no pot fer altra cosa. La política ara s’ha de dedicar a la gestió. Els ideals i els somnis ja s’han diluït perquè ens hem despertat i hem vist la realitat que tenim. Ara el que necessitem és una etapa d’estoïcisme ciutadà i de rigor en la gestió.

Per tant, podem dir que s’ha perdut l’èpica en la política?
Totalment. La política viu un moment de gestió i no pas d’èpica. Ho podem demanar però no crec que la trobem actualment.

Creus que el fenòmen Obama podria representar un canvi en aquest sentit?
L’Obama representa un canvi molt important en el sentit de deixar enrere la rivalitat política destructiva i unir un país al voltant d’uns objectius clars. I encara que diguin que la crisi li pot passar factura, jo crec que pot ser el revés. Perquè això pot fer que una societat amb capacitat de reacció i de variació com la nordamericana, pugui despertar i acabi donant un sentit històric al mandat d’Obama.

I a casa nostra, tenim capacitat per a fer aquest canvi?
No aquí no tenim res semblant!

Algun cop has dit que la política ha de recuperar el seu paper respecte el poder econòmic per frenar-li els peus. Però els nivells de desafeccció política augmenten dia a dia.
Sí, augmenten els nivells de desafecció però, al mateix temps, són els líders d’occident els que, de moment, han fet que la por per la crisi econòmica no derivés en pànic que colapsés el sistema. Això és un mèrit seu. Ara bé, també cal dir que van ser ells els que van tancar els ulls davant les barbaritats del sistema financer!

Canviant de tema. Com veus l’espai comunicacional català?
Encara tenim un espai de comunicació propi i, probablement, té més bones prespectives el nostre que el que ens vé de Madrid. No tant en l’àmbit de l’entreteniment que sí que funciona, sinó perquè cada cop creix més la idea entre els catalans que les nostres problemàtiques les hem de poder debatre a partir d’un sistema propi de comunicació.

Tu va ser director general de difusió cultural de la Generalitat durant l'època del  moviment que es va anomenar 'rock català', a on grups com Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i els Pets van impulsar un renaixement de la música cantada en català. Quina valoració en fa, a dia d'avui, d'aquell foment de la nostra música?
D’alguna manera s’ha integrat en el mercat. Ja no aixeca cap bandera, si vols, però estar integrat i normalitzat culturalment. Això passa sempre; quan hi ha una novetat puja com l'escuma, i quan deixa de ser-ho troba el seu espai i es consolida.

I és bo això pel país?
Jo crec que el que ens falta són empreses discogràfiques importants. Sinó creem aquest tipus d’empreses no creem el mercat, perquè, en definitiva elles promouen les gires, els concerts, les actuacions en directe… fan que la gent s’interessi per la música cantada en català.