Patrícia Gabancho Periodista i escriptora
'Si totes les energies que ara gastem demanant a Madrid les invertíssim a Catalunya, surt un país potent i de molt talent'
Patrícia Gabancho és una periodista i escriptora catalana nascuda a Buenos Aires. Als 22 va venir a Barcelona amb la intenció de comprendre aquesta nació sense Estat que és Catalunya. En aquell moment es declara independentista, durant uns anys confia en la via autonòmica, però des de ja fa temps és una de les veus públiques que defensen el sobiranisme català. Està vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Enguany presenta la sorprenent Crònica de la independència, un relat de ficció periodística en què imagina com seria la proclamació de la independència de Catalunya i com seria la construcció de la Catalunya sobirana.
7
carregant
Està de moda el llibre, ara tothom parla de la proclamació de la independència unilateral, que és justament la meva proposta, això és fantàstic.
Sí, de fet, en el llibre qui proclama la independència és Miquel Roca, i si ara resultés que és en Carretero qui ho fes?
Roca és tan sols una metàfora per dir que cap dels polítics en actiu ens portarà a la independència. En Roca és una persona de molt de prestigi, retirat de la política, que si es presenta estic segura que arrasa. El que no és una metàfora és que la proclamació de la independència s'ha de fer a partir d'una majoria parlamentària, i hem de tenir en compte que una majoria parlamentària no es pot fer sense CiU. En el llibre és CiU, amb ERC, la CUP i part d'ICV qui proclamen la independència, aquesta majoria social hi és, és . Però no és una qüestió de partits, sinó de catalanisme i majoria social, perquè després el primer president de la Catalunya sobirana és Antoni Castells.
Si cap polític en actiu ens portarà a la independència, cap partit es planteja actualment la independència de forma seriosa?
Cap partit està pensant seriosament en la independència per ara mateix, però alhora cada vegada estan més mancats de projecte. El govern espanyol ha decidit que el tema autonòmic s'ha acabat, amb la sentència del Tribunal Constitucional es posarà el sostre final i amb el finançament ens diran que ens continuaran prenent el 10% del PIB pels segles dels segles. Sense diners ni poder polític no hi ha projecte. I ara què? Tenim 100 anys més per anar a Madrid a parar el cove, però això no és un projecte que engresqui a ningú. A Catalunya ha arribat el moment en què l’únic projecte polític consistent és la independència.
Està creixent l'independentisme?
Jo mai he vist en aquest país tant independentisme com ara. La independència cada vegada té més acceptació social, s'ha disparat. Almenys entre el meu públic. La classe mitjana i la gent de mitjana edat mai havia parlat d'independència, i ara sí, ara hi ha sobiranistes entre empresaris, intel·lectuals, joves i mestresses de casa, l'espectre és amplíssim. La gent ha vist clar que s'ha acabat. L'Estatut, el finançament, l'Estatut i la crisi han fet canviar el panorama.
Les relacions entre PSC i PSOE canvien en el llibre, creu que és possible que es trenqui el PSC?
En el llibre es separa un trosset del PSC. En Castells ho té molt difícil, està molt nerviós. No és cap bestiesa plantejar que Castells dimiteixi, però que això porti a que el PSC es trenqui és més difícil perquè és essencialment PSOE. Chacón, Corbacho, Zaragoza són PSOE i els 25 diputats del PSC a Madrid tenen per únic objectiu sostenir el govern de Zapatero, no tenen per objectiu defensar els interessos de Catalunya, i això és una hipocresia brutal.
Algun dia tot plegat no els passarà factura electoral?
A Zapatero se li està punxant la imatge en tots els terrenys, no només a Catalunya. Té un problema gravíssim, i és que menteix, només promet, i això és d'una frivolitat bestial. Els 400 euros de l'IRPF va ser una cacicada per comprar el vot, fa una llei de dependència que després no pot pagar, promet ajudes per al lloguer als joves que no ha cobrat ningú, és populisme barat de llatinoamèrica, és una persona sense cap credibilitat. Si en aquest moment que tenim la millor conjuntura, la millor relació possible amb Espanya perquè tenim un 'govern amic' no hi ha res a fer, no hi ha una altra possibilitat.
I si arribats a aquest punt que no hi ha solució, no es proclama la independència?
Si no es proclama la independència serem una província mediocre d'Espanya, l'economia i tots els àmbits entraran en crisi i, evidentment, perdrem llengua i cultura. Però jo, ara per primera vegada, crec que això no passarà i que es proclamarà la independència. Perquè prengui força la independència és molt important internacionalitzar el conflicte. Cal que es parli de la independència de Catalunya amb la mateixa normalitat amb què es parla de la independència d'Escòcia, i en això hi ha avenços. És molt important que Hillary Clinton vingui a Europa i una de les preguntes que admeti que li facin (perquè les autoritzen prèviament) sigui què faria Estats Units davant la proclamació de la independència de Catalunya. I l'article de fa uns dies del Financial Times no és casual,és un avís des de Madrid que han vist que Catalunya es mou i han dit, anem a desactivar-ho.
La segona part del llibre presenta com és Catalunya després de 30 anys d'independència, no fa vertigen posar-se a imaginar cultura, gestió de la immigració, sanitat...tot un país?
I encara tenia moltes més coses que han quedat fora! Jo volia fer un país d'excel·lència, perquè a Catalunya el talent hi és. Si totes les energies que ara gastem demanant a Madrid les invertirem en el país, és lògic que surti un país molt potent. De fet surt un país molt nòrdic i fins i tot al llibre la gent té complexe d'això. Crec que sortiria un país de molt talent i vull demostrar com canviaria el país sent lliure. Ara Catalunya no pot canviar moltes coses, com per exemple el sistema educatiu, Madrid no deixa que es decideixi, en el llibre Catalunya refunda el sistema educatiu. No és veritat que ara la societat estigui en aquest nivell d'excel·lència, però ara el problema és que el barem està mediocritzat, el sistema està posat al nivell dels mediocres. Però la nova Generalitat independent tindrà prou recursos per regenerar-ho. Tindrem un país que t'obliga a treure el millor de tu mateix, no com ara, que et diu que sense estudis pots arribar a ministre o a president.
Però la mentalitat catalana està molt en el paper de víctima, com es canvia això?
L'endemà de la independència això ha canviat, perquè en el fons és inseguretat. Catalunya està insegura de si mateixa i això canvia aviat. Psicològicament està estudiat, passa com una parella quan es divorcia i els dos membres s'han de reconstruir com a persones.Catalunya té mentalitat de vençuda i tot el que fa és per no molestar. Però quan proves un altre sistema i veus que no passa res, perquè no fas res que no facin Espanya o França, això canvia.
No s'ha plantejat entrar en política?
No m'ho he plantejat mai, a més no podria perquè no tinc la nacionalitat espanyola. La política m'agrada molt i durant la Transició vaig fer política amateur, però no tinc partit. Sóc molt independent i sóc difícil per a un partit perquè penso, no sóc gens dòcil. Però ja faig política amb l'opinió, els articles i les conferències.
Copyright de la fotografia: Pere Virgili
Imprimir
Enviar
Tarragona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat