Dijous, 15.10.2009. 05:00 h

Mònica Terribas Directora de Televisió de Catalunya

'Espanyolització seria que TV3 ignorés la realitat del país, i això no està passant'

La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, respon a les veus que periòdicament alerten de l'espanyolització de TV3 assegurant que 'l'espanyolització seria si TV3 ignorés les institucions catalanes, ignorés la realitat del país' però creu que 'això no està passant'. Respecte aquest debat demana preguntar-se 'qui diu què' i afirma que quan se'n parla és perquè 'algú que té interès en què TV3 perdi el seu prestigi com a televisió nacional'. En l'entrevista a directe!cat, Terribas explica quin horitzó preveu per a TV3 al País Valencià i assegura que la utilització d els mitjans de comunicació públics a Catalunya com a arma política 'entra dintre de la normalitat de 'tenir la voluntat de tenir una televisió nacional potent i no tenir la convicció dels estats'.

Què hi podem trobar de diferent en aquesta nova temporada?
L'equilibri de continguts del prime time de TV3 aquest any em satisfà més des d'un punt de vista del servei públic, de vincular entreteniment amb servei i espectacle. I un altre factor que també era un objectiu és millorar la capacitat de TV3 d'estar al territori. Jo creia que a TV3 hi havia un dèficit claríssim de cobertura territorial i el Telenotícies comarques tot sol no pot abarcar tot allò que passa arreu. Crec que això ho hem aconseguit a través del Banda Ampla, que porta gent de tot arreu al plató, i de la tarda amb el Divendres, que va a buscar a cada població històries d'interès i presència territorial.

Fins a quin punt preocupa l'audiència a TV3?
El que perseguim és que el grup de canals de TVC sigui líder a Catalunya i això ho estem aconseguint. En el terreny de la generalista -TV3 respecte Telecinco- nosaltres no lluitem per tenir Sálvame en pantalla i no fem pivotar els nostres continguts sobre altra cosa que el respecte a l'espectador. Lluitem pel lideratge i si el lideratge ens deixa a cinc dècimes perquè nosaltres estem tenint un nivell d'exigència que ens satisfà, ser segons mantenint els nivells de qualitat que nosaltres li creiem intrínsec a TV3 és l'objectiu. Nosaltres sempre lluitarem per ser líders, perquè ser líders vol dir tenir capacitat d'arribar tothom i que, simplificant, tenim una societat que prefereix el nivell d'exigència de TV3 a Sálvame.

I l'exigència en el nivell de català?
Crec que socialment el català no està en els nivells que hauria d'estar pel fet que avui dia a les escoles es parla i s'estudia en català i tenim més mitjans en català. El problema és que el desequilibri en favor dels mitjans de comunicació en castellà és molt més alt que als 80. La indústria cultural és més potent en castellà i en anglès que en català i és molt complicat que la gent que es dedica a la comunicació tingui el nivell de competència lingüística prou intacte respecte la presència de l'anglès i el castellà. Això és fruit de la riquesa de l'entorn i del desequilibri industrial i hem de mantenir les alertes molt altes perquè la llengua que està en situació de debilitat és el català. Paradoxalment els joves que arriben a la universitat parlen i escriuen el català que els qui s'esforçaven als anys 80 a fer-ho bé. El nostre nivell d'autoexigència nostre ha baixat i això és el que cal corregir perquè nosaltres som model lingüístic. La llengua s'ha de parlar bé, s'ha de tenir un nivell alt d'exigència perquè és l'única manera de vèncer el desequilibri que hi ha en l'ús social.

Quin és el paper de TV3 als territoris de parla catalana que no són el Principat?
En un món normal, que TV3 es vegi amb normalitat en tots els territoris on es pot entendre la nostra cadena és una cosa d'una lògica tan clara que no entenc com l'estem discutint tant de temps. Només s'entén quan hi ha criteris polítics pel mig. Des d'un punt de vista de riquesa social i cultural no hi ha argument a la contra que TV3 es vegi al País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer. Que no puguem emetre TV3 amb normalitat al País Valencià només respon a una falta de voluntat política i, sobretot, a una percepció molt reduccionista del que és la riquesa cultural que significa que dos territoris comparteixin un producte com és la televisió.

Quin horitzó preveu per la solució d'aquest problema al País Valencià?
Si el govern del País Valencià hi està a la contra és molt difícil. Dependrà molt de l'actitud del govern espanyol. Des de fa molt de temps estem reclamant que es compleixi el compromís del Ministeri d'Indústria de tenir un múltiplex de reciprocitat. Estem esperant que s'oficialitzi perquè si no tot és a base de la bona vountat mútua i quan no hi és és molt complicat. Seria molt desitjable pel bon enteniment de tots els territoris que el màxim de gent pugui aprendre dels processos de comunicació d'uns i altres. Això també facilitaria molts dels mals entesos polítics de la població, però si vius en un Estat de les autonomies on el mateix Estat no fa que la relació entre les comunitats sigui fluida, és molt complicat construir aquesta suposada pluralitat de la que es parla.

Un informe de Media.cat titlla de 'ridícula' la presència d'informacions d'aquests territoris als Telenotícies que xifra amb un 5,6%. Creu que és el que pertoca?
Nosaltres no funcionem com la televisió dels Països Catalans des d'un punt de vista informatiu, tampoc ho fan a les Illes. El nostre punt d'atenció és evidentment Catalunya i el que passa a les nostres institucions. Tenim una atenció sobre tot el marc sociocultural que representen els PPCC que és una entitat sense reconeixement polític però amb existència històricocultural i lingüística però, evidentment, això no fa que li puguis dedicar la mateixa atenció a la política del País Valencià. Ara n'hi estem dedicant molta per un cas de corrupció, si ara fessin l'estudi València sortiria sobrerepresentada en relació a les Illes, però això és lògic perquè depèn de la informació. L'informe de Media.cat diu que en el moment en què s'està vivint una crisi econòmica, com que les decisions de política econòmica es prenen a Madrid, el marc referencial espanyol en política econòmica surt més. Quan fas una anàlisi de contingut basada en un període de temps, has de tenir en compte un factor corrector que és el de l'actualitat perquè si el període inclou punts d'atenció informativa per qüestions d'estricat conjuntura d'actualitat et desvirtua tot l'estudi. Si haguessin fet l'estudi durant la caiguda de les torres bessones haurien dit que el marc preferent d'actuació de TV3 són els Estats Units.

De tota manera convé reflexionar-hi.
Val la pena que reflexionem si TV3 a l'hora de prioritzar l'atenció sobre les notícies realment posa el focus sobre Catalunya o no, jo crec que sí que ho fa, però crec que és important fer aquesta reflexió. També aniria bé que això passés a 8TV on el CAC va detectar que durant les passades eleccions només parlava del PSOE i el PP, no del PSC i el PPC. El rerefons no és que 8TV no vulgui parlar de la política catalana, vol dir que els mitjans que dedica a la informació no permeten tenir els seus propis redactors i treballa amb agències que tenen el focus totalment centralitzat a Madrid i no s'ocupen de Catalunya. Sempre defensaré que a TVC i Catalunya Ràdio tinguin com a columnes vertebrals uns serveis informatius molt potents perquè si aprimes les fonts pròpies, els marcs referencials se't distorsionen totalment.

Què en pensa de les veus que alerten d'una espanyolització a TV3?
Em sembla molt important saber qui està dient què? És un discurs que té noms i cognoms i que fa molt de temps que s'està dient això. Agraeixo a Media.cat que hagi fet aquest informe que posa de manifest que tot aquest discurs no quadra. L'informe diu clarament que el món referencial de TV3 és Catalunya i les institucions d'aquí i que en algunes qüestions, per l'atenció puntual a alguns temes, el marc referencial acaba sent Espanya, com és inevitable si ets una nació sense estat. Quan ets una nació sense estat no pots fabricar artificialment un estat perquè les normes i les lleis s'aproven a Madrid. La vicepresidenta de la Vega deia que tenim un Estatut totalment en vigor, però hi ha un Tribunal Constitucional que té l'última paraula i tu com a televisió nacional pots ignorar que existeix el TC i viure en una entelèquia i un país de llum i colors, però això seria faltar a la realitat. Si apareix la sentència a finals d'any, durant aquell mes tot serà TC i, per tant, el marc referencial serà espanyol. L'espanyolització seria si TV3 ignorés les institucions catalanes, ignorés la realitat del país, no anés a buscar els empresaris del país quan passen coses, ignorés l'actualitat del nostre món. Jo crec que això no està passant, l'informe de Media.cat ho corrobora i també el CAC. Si per espanyolització entenem que el català de TV3 és pitjor que als anys 80, segurament sí, té raó amb això, però és un tema social i no només dels mitjans de comunicació. Quan es parla d'aquestes qüestions sempre estan vinculades a algú que té interès en què TV3 perdi el seu prestigi com a televisió nacional.

Entra dintre de la normalitat que es facin servir els mitjans de comunicació públics com a arma política?
Entra dintre de la normalitat de tenir la voluntat de tenir una televisió nacional potent que sigui un element de consolidació de la nostra realitat i no tenir la convicció dels estats. Quan un estat té clar quins són els seus instruments de construcció i consolidació ningú tira pedres contra allò que és fonamental, a no ser que estiguin fonamentades. Cal tenir clar que aquesta és una televisió fonamental per a la cohesió social, la llengua la cultura i la indústria d'aquest país això no s'hauria de discutir. Hi hauria d'haver un consens que aquesta televisió com més potent sigui socialment millor ens anirà a tots, i massa vegades es posa en dubte

Quin és el nivell d'independència i de pressions polítiques amb què treballa TVC en relació amb altres televisions?
Comparat amb el cas d'Euskal Telebista on el primer després del canvi de govern va ser canviar el mapa del temps nosaltres podem estar molt contents. Vaig començar a treballar amb el govern convergent a La nit al dia i després amb el govern Maragall i ara Montilla i jo he treballat amb llibertat en tots tres governs, aquí es treballa amb una notable salut. Ara bé, tenim un entorn polític molt fràgil a un any de les eleccions, de fragilitat dels mateixos partits i això es converteix en nerviosisme i el nerviosisme fa fer bestieses. S'hauria d'imposar una mica de seny per part dels polítics, per part dels professionals també, per no destruir coses que després costen molt de reconstruir. És bo que els mitjans treballin amb molta responsabilitat però que això s'ha de traduir en un periodisme més rigorós. Si utilitzem tots els mitjans de comunicació públics i privats com a part d'aquesta arena de batalla política el que sortirà perdent és l'electorat que en el moment que hagi d'anar a les urnes no hi anirà. El nivell de frega pot acabar erosionant la motivació social per participar en el procés polític. És una lliçó que ja hauríem d'haver après la legislatura passada, l'hem experimentat a les urnes i que depèn de com ens comportem tots plegats serà un altre càstig a la democràcia que jo crec que no ens podem permetre.

Jaume Roures ha assegurat que no hi ha espai per a una televisió privada d'àmbit nacional en català, creu que és un èxit perquè TV3 aconsegueix cobrir satisfactòriament les necessitats dels espectadors o un fracàs com a país?
Ignoro perquè el Sr. Roures diu això. Entenc que s'ho deu creure perquè ell ha invertit a La Sexta i no en una televisió privada nacional en català. En tot cas, si el rerefons de tot plegat fos que TV3 cobreix l'espai públic i privat em semblaria positiu, però crec que seria sempre positiu que hi hagués algun empresari, com ell o d'altres, que invertissin en fer més comunicació en català que no la que estan fent.